Pedraforca: Coll del Verdet, Refugi Lluís Estasen y El Collell, desde Gósol

Amb en Marin ens acostem a Gósol per intentar pujar el Pedraforca, sabent que, segurament serà impossible, perque (oh miracle!) havia nevat feia 4 o 5 dies.
La idea era arribar, almenys, al Coll del Verdet, i des d'aquí valorar l'ascensió al cim.
Només aparcar la furgo al poble, veiem que els dos pollagons, la tartera i la cresta que porta al Coll del Verdet estan ben nevats.
Assumim que fer cim serà impossible.
El repte serà assolir el Coll del Verdet, i des d'allà, depenent de la neu que hi hagi, intentar baixar fins al Refugi Lluís Estasen.

Dit i fet, comencem a pujar pel PR-C123, un corriol molt bonic que va travessant boscos de pins. Sobre el km 1'5, arribarem al Coll de la Guàrdia. Continuarem pujant, alguns desnivells més empinats que altres, però tot de bon fer.
S'acaben els boscos de pins i sortim a uns prats (km 3'1, alçada 2000m.) de paisatge totalment alpí, amb una panoràmica imponent del Pedraforca.
Aquí, ja sense arbres, comencem a notar les primeres ràfegues de vent...
Anem pujant i el vent cada cop és més fort, a més ja comencem a caminar per sobre neu...
Anem sumant alçada, cada cop trobem més neu i el vent es deixa notar cada cop amb més ganes.
Sobre els 2135 m. d'alçada, trobem ja, un bon tou de neu (20 cms), però aquí, el vent bufa amb una força brutal, dificultant molt la pujada. A més, al bufar de lateral, quasi ens tira més d'una vegada a terra. Utilitzarem els pocs arbres que hi ha per a refugiar-nos d'ell. 🥶

Continuarem pujant i assolirem el Coll de Setfons (alçada 2200 m, km 4'3), que ens farà de paravents. A partir d'aquí, tocarà crestejar per petits pics de roques i pedres que, avui tal com estava de neu, semblava més difícil del que realment ha estat.
Finalment, arribarem al Coll del Verdet (km 5'3, alçada 2260 m.)

Com pensàvem, la part de la grimpada per fer cim està tota nevada. No ho veiem clar i decidim baixar al Lluís Estasen.
Això sí, veiem que, a aquesta cara nord, encara hi ha més neu que la part d'on venim.
Iniciem la baixada amb cuidadin, fent més d'un tram amb el cul a terra, ja que hi ha molta neu i passem alguns punts amb caigudes importants. Cal dir que, sense neu seria un passeig.
Aquí estem a reces del vent, però per afegir-hi emoció, ens venen a visitar nuvols baixos i a més, s'ens va possar a nevar...ole, ole...🙄
Un cop ens anem endinsant al bosc, tot i que continua havent-hi molta neu, és més fàcil baixar.
Anem fent fins que veiem que cada cop hi ha menys neu... el que semblava que havia de ser positiu i per tant, millorar el descens, encara el complica més...
Perque?
Doncs perque desapareix la neu, però TATXAAAAN...apareix el GEL...😣 molts trams congelats i passos plens de plaques de glaç...
Hi ha hagut 3 punts on, sincerament, m'he fet caquita a sobre...😰 un tram que hem hagut de passar pel mig d'un torrent congelat i dos balcons amb caigudes a la nostre esquerra molt heavys, també, totalment congelats...
A poc a poc (molt a poc a poc) i amb bona lletra (molt bona lletra), intentant recolzar els peus en petits llocs on no hi hagués gel, superem aquests trams.
A partir d'aquí, la baixada fins al refugi ha sigut un passeig.
Al refugi (km 8, alçada 1690 m.), a aquesta epoca tancat, hem parat a fer l'entrepà i descansar una estona.

Després d'agafar forces, agafem la pista que es troba sota el refugi, en direcció al Cullell, són uns 4 kms que es fan força de pressa, pel bon estat de la pista i perquè no hem de superar cap desnivell considerable.
Un cop al Cullell (km 12'2, alçada 1840 m.) agafem un bonic corriol, GR-150/107, que entre prats primer i per dins de boscos després, ens baixarà a l'àrea recreativa de Font Terrers (km 15'2, alçada 1650 m.)
Continuarem baixant pel mateix corriol GR150/107 on, en poca estona arribarem a Gósol (km 17, alçada 1440 m.)
Travessem el poble i un cop a la plaça, hem trobat "Cal Paraire" un Bar/Restaurant/Fleca/Carniseria/Botiga i Souvenirs on hem fet la cerveseta de rigor.

https://www.youtube.com/watch?v=T4SMlnvCwQE