PEDRAFORCA -(Pollegó Superior i Calderer)

Després de la nostra última sortida d'alta muntanya (d'aixó ja fa més de deu mesos) ens estrenem en una bonica visita a la muntanya del Pedraforca. Farem el Pollegó Superior, i potser el Calderer si els companys ens "obliguen".
Som una bona colla d'amics, ens hem confabulat per fer una mica d'exercici i per passar-ho bé. En Joan, la Victòria, en Pau, l'Abel, en David, la Eli, l'Anna, l'Andreu, la Marta ...tots amunt per visitar la bonica muntanya del Pedraforca.
Distància:.............................................. aprox. 9.0 km.
Temps:............................................. 7 hores i 30 minuts.
Desnivell:............................................ aprox. 1100 mts.
Dificultat:........................................................ difícil.
Circular:............................................................. Si.
Cartografía:............................. alpina_serra_del_cadí_2011.
Observacions:.............................. La dificultat ve donada per la progressió pels camins equipats del Verdet, les dues canals equipades del Caldarer i sobretot pels dos passos d'escalada (màx. de grau II+) que trobarem en la baixada del Caldarer fins a l'Enforcadura. El temps es va incrementar en la baixada per les noves passarel·les de fusta al costat de la tartera i pel cansament d'alguns de nosaltres que alenteix el pas.
El Pedraforca és una de les muntanyes mítiques dels excursionistes i, sobretot dels escaladors, ja que als temps heroics dels inicis de l'escalada va portar la seva cara nord com a obligat repte de conquesta per la comunitat muntanyenca. Un dels seus més importants valedors va se l'alpinista català Lluis Estasen, que amb l'ajuda i empenta dels seus companys d'expedicions va dotar les parets pedraforquines de noves i desconegudes vies d'ascensió.
Per la majoria de mortals (excursionistes amb l'única passió en trepitjar la pols dels camins) ens il·lusionem amb les faules i llegendes que envolten les contrades que visitem. D'el Pedraforca hi trobarem un sac ple d'històries i relats que ens portaran a un món llunyà i també d'actual ...ara, jo, resenyaré la nostra experiència a un matí per la Muntanya Màgica del Pedraforca.
Arribem ja passades les nou del matí a la zona de pàrquing del mirador del Gresolet. Greu error perque no trobem cap lloc lliure per deixar els cotxes, i ho hem de fer en un voral de la pista d'accés... a uns cent metres més avall.
Al menys aparquem a l'ombra i en una zona que no dificulti el pas d'altres vehicles.
Continuem la pista asfaltada amunt en direcció al mirador de Gresolet. Ha pocs metres trobem un corriol senyalitzat a l'esquerra que ens portarà al refugi Lluis Estasen.
Continuem el camí en direcció al Verdet, que és la ruta habitual d'ascensió al Pollegó Superior del Pedraforca. A l'hivern, però, és preferible de pujar per la tartera i Enforcadura.
El sender de pujada a la collada del Verdet és sencill i sense grimpada, primer trobarem un flanqueig lateral i posteriorment la forta pujada per la torrentera del Verdet.
Voregem el torrent del Verdet per un sender fàcil de fer. Al fons veiem la serra del Cadí i l'altiu cimall del Comabona.
Ja fa estona que anem pujant pel torrent del Verdet, hem d'empaitar les senyals blanc-grogues del PR C-123.
Ja som a la collada del Verdet, punt de trobada de les expedicions que venen de la vessant de Saldes (nosaltres) i les de Gósol. En aquí fem una parada per reagrupar-nos i fer un mos.
Els punts en vermell indiquen l'itinerari correcte per anar a buscar la canal del Verdet.
Esglaonadament, o no, els expedicionaris pedraforquins s'acosten a la canal o corredor del Verdet.
En codicions normals la canal del Verdet no representa cap dificultat en les grimpades, fins i tot hi han unes cordes instal·lades per facilitar la pujada. Potser haurem de tenir cura amb algunes pedres que els excursionistes que ens precedeixen puguin fer caure.
En cas de temps que amenaça pluja cal plantejar-se abandonar l'ascensió. La zona de grimpades es torna molt relliscosa i per tant, altament perillosa si no es té experiència i no es porta l'equip adequat.
En condicions hivernals. aquest tram pot ser molt perillós degut a la presència de neu i, sobre tot, de gel. Degut a la seva característica quasi alpina cal anar ben equipat i tenir experiència en alta muntanya hivernal. Si no és així, en arribar al coll del Verdet és millor plantejar una retirada.
Els claus de reunió i ancoratge no són d'última generació, però són i semblen segurs.
Una vegada som a dalt tindrem una panoràmica de la serra del Cadí, del Pollegó Superior, la serra del Verd, de Gósol... Encara que no ho sembli, ja superat el pas equipat, trepitjarem el cim Nord de 2438 mts.
Entre el cim Nord i el Pollegó Sup. hi han dues agulles rocalloses imponents. Les haurem de grimpar i desgrimpar dues vegades, a part de la desgrimpada del cim Nord i la grimpada del Pollegó Superior. Per facilitar la ruta a seguir trobarem marques grogues que indiquen l'itinerari a seguir.
Començem el llarg "puja i baixa" fins el Pollegó Sup.
Crestejan per la primera agulla. Una agulla allargada i ampla.
Baixada exigent de la primera agulla.
La grimpada de la segona agulla és més exigent i requereix més atenció.
Ja dalt de la segona agulla. Amb una cresta ampla i allargada.
La desgrimpada, però, és sencilla i ràpida.
Ja només hem de grimpar el roquisar del Pollegó Superior. Ho farem allà on trobem les marques grogues, que serà la zona més amable de pujar.
Després de tant "puja-baixa" arribem al punt més alt del Pedraforca, el Pollegó Superior. Un cim molt visitat i concorregut per molts excursionistes, de vegades aquesta aglomeració fa que trobem brutícia no desitjada.
Del Pollegó Superior, uns anirem al Calderer i d'altres baixaran a l'Enforcadura per esperar-nos i descansar.
Agafem la ruta normal de baixada a l'Enforcadura i a mitja alçada flancagem lateralment en direcció a una agulla que sembla que no tingui sortida o continuació.
Per arribar al cim del Calderer també haurem de superar dues agulles imponents i col·losals. Aquestes agulles rocalloses les superarem per unes escarpades canals d'uns 15-20 mts de desnivell.
La primera canal és oberta i equipada amb diferents cadenes per ajudar en la grimpada. Si sou molts en pujar és aconsellable de portar casc per evitar els cops d'alguna pedra perduda.
Finalment només serem tres en visitar el cim del Calderer, els altres ja tenen prou.
La segona canal és més curta que la primera, però més exigent els primers deu metres. És una canal dreta, encaixonada i exigent en la seva progressió al ser una roca llisa i polida a causa del pas dels visitants. És fa necessari tibar fort de la cadena.
Els claus de reunió i ancoratge no són d'última generació, però són i semblen segurs.
Ja dalt del cim ens fem la foto de rigor. Mentres xarrem quatre escaladors apareixen del no res, recullen els seus catxarros, cordes, ferros...i es disposen en abandonar el cim per la vessant contraria que han aparegut. No m'ho penso molt i els hi pregunto si la baixada és factible per un mortal com jo que no té nocions ni practica en el art de l'escalada. A part de dos passos delicats però sencills i el "Tub", diuen, és bufar i fer ampolles. I jo darrera d'ells!
Mentres en Joan i la Eli tornen per on han vingut (els dos han deixat la motxilla als peus de la primera canal i es veuen obligats a tornar), jo m'apresso en seguir el camí dels escaladors.
No sempre hi ha l'oportunitat de conèixer els secrets que amaguen molts escaladors de la muntanya, en aquest cas del Pedraforca. En les constants anades i tornades per les mateixes muntanyes, arriben a coneixen petits secrets en indrets amagats i de difícil accés, que la majoria dels excursionistes desconeixem. En aquest moment tinc curiositat per saber una nova ruta de baixada del Calderer i de conèixer la canal que l'anomenen com "El Tub-el Tubo".
En la baixada trobarem moltes marques i fites que indiquen el camí ha seguir.
De vegades el camí mostre traces que la zona és trepitjada i utilitzada per gent.
El delicat, però gens difícil, primer pas de baixada del Calderer. Si no l'has fet pot semblar arriscat de baixar, però no té cap dificultat i és curtet de fer. Jo diria que té un grau de II+ o de III-.
Continuem davallan seguin les marques vermelles i amb una bonica vista del Pollegó Inferior en tot moment.
El segon pas que trobarem és igual de delicat, però fàcil de desgrimpar, que el primer.
Després de cada pas continuem sempre a tocar de la paret oriental en direcció a ponent.
Repeteixo que el més difícil és de trobar suport del peu al desgrimpar d'esquena.
Ja som a prop de la canal de "El Tub-el Tubo".
Atenció que en aquesta zona trobarem més marques vermelles que davallen en direcció est o llevant. No ens ha de desorientar ara que som al final.
El Tub és una canal, d'uns 20-30 mts, amb molta pendent i totalment encaixonada entre altes parets de muntanya. En tot el seu recorregut pot tenir una amplada de 40 cms, on passem justets i encongint les espatlles.
Ja hem superat el tub i tenim a tocar l'Enforcadura.
Com que dalt de l'Enforcadura bufava fort el vent, l'Anna i la Marta (que ja no volien pujar al Calderer des d'un principi) ens esperen darrera d'una enorme roca que els hi serveix de protecció.
Content de conèixer aquesta divertida canal pedraforquina, continuem davallant tartera avall. Ara passarem per la nova zona de transit feta amb sacs terrers i puntals de fusta teca clavades al terra. Per alguns de nosaltres la forta baixada, per aquest indret, és lenta i feixuga, i fa que baixem poc a poc i vigilant d'alguna possible caiguda o relliscada. Pel camí trobarem marques del PR C-123 que ja coneixiem quan remuntavem del torrent del Verdet.
El camí transcorre, en tota l'estona, pel marge dret de la tartera.
Pel camí trobarem marques del PR C-123 que ja coneixiem quan remuntavem del torrent del Verdet.
Després de molt caminar i molt baixar trobem, encara que no ho sembli, la cruïlla del sender que mena al Pollegó Inferior i al refugi.
Una vegada superada la tartera, la baixada es fa més ràpida i còmoda.
Enllaçem amb el refugi Lluis Estasen i continuem en direcció on tenim la Camper aparcada.
Sortida Juliol del 2017