Pedrissa Casamitjana les Tosqueres

Excursió per l'altipla Moianès que permet coneixer un paisatge singular de masies, conreus , boscos i rieres encara ben conservats , en constant evolució del seu passat agricola a l'actual present cada cop mes dependent d'un turisme incipient. L’interès ecològic de la zona, per la seva flora i fauna característiques, que justifiquen l’ampliació del PEIN, es descriu en l’acord de govern del 9 del 2010, on es llegeix:

"La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica.

L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany.

Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló."

En la ruta d'avui veurem un tinerari que recorre la part central de l'altiplà del Moianès entre boscos, conreus i magnífiques masies, resseguint un terreny solcat de fondos on els cursos d'aigua creen belles raconades i masos com Pedrissa és una masia situada en el terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès. Casamitjana Casamitjana és una masia del terme municipal de Moià, al Moianès.
Està situada al nord-oest del terme de Moià, al sud-oest de Sant Feliu de Rodors i a l'esquerra de la riera de Malrubí. Es troba en el vessant nord del Pla de Maria i nord-est del Serrat del Rourell.

La riera de Malrubí s'origina al Solell de Vilalta, a prop de l'extrem nord del terme de Moià, al sud-oest del Raval del Prat, al nord-est del Soler de Terrades. És en el vessant de ponent del Serrat Febrer, just al sud del Pla de la Senyora.

Des del lloc de naixença, davalla cap al sud-oest, passant a migdia de la masia del Soler de Terrades i al nord de la de Codinacs, on la riera pràcticament desapareix en el Fondal del Prat per tornar a aparèixer al capdavall d'aquest fondal. Després travessa tot el territori de Rodors, on un tancat meandre de la riera retalla per tres dels quatre costats l'esperó on es trobava el castell de Rodors. Just en aquest lloc rep per l'esquerra el torrent del Salt del Metge. Després, ara cap a ponent, però sempre fent nombroses giragonses, passa al nord de Casamitjana, pel sud del Serrat de la Coromina i del Cingle del Perer; al cap de poc, sempre cap a ponent, arriba al sud del Molí del Perer. De seguida, al sud-oest d'aquest molí, rep per la dreta el riu Sec, gira cap al sud-oest, i comença a marcar el termenal entre Moià i Santa Maria d'Oló.

Finalment vam trobar la gran font de les Tosqueres, que dóna vida a la riera de Malrubí i neix a Rodors, lloc també molt entranyable per a nosaltres i que la fan molt digna de ser visitada. La veritat és que vam patir per arribar-hi, tot avançant dins la riera amb una vegetació densa i selvàtica, per això la qualificació de dificil, que hi posava més i més dificultats.

Informació de Viquipèdia.