Pedro Álvarez - Tegueste - Los Laureles - Pedro Álvarez

Sortida zona escolar

La Capillita de Pedro Alvarez

Punt d’informació

Aeonium Arboretum

Panoràmica

Intersecció

Figa de moro 'chumbera'

Panoràmica

Eucaliptus

Eucaliptus (Eucalyptus) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les mirtàcies. Consta de més de 750 espècies, les més conegudes són l'eucaliptus blau (Eucalyptus globulus) i Eucalyptus kamaldulensis. El nom deriva del grec ευκάλυπτος que vol dir «ben cobert». Els eucaliptus adopten la forma d'arbusts o arbres. Són originaris d'Austràlia on és dominant en la vegetació. Unes poques espècies es troben a Nova Guinea, Indonèsia i fins i tot a les Filipines. Conreats es troben a llocs de clima temperat i subtropical de tot el món. El monoconreu d'eucaliptus presenta problemes ecològics fora de la seva àrea originària en concret per la seva gran avidesa per xuclar l'aigua i assecar fonts i per la difícil descomposició de les seves fulles fora de la seva àrea natural i l'empobriment del sol consecutiu. Considerat a l'inici del segle XX com un arbre miracle per la seva crescuda ràpida, a poc a poc es van descobrir els desavantatges del mono-conreu i és avui és vist com una espècie invasora. Introduït a Catalunya principalment per a la indústria paperera, en l'actualitat es multipliquen els projectes per a reemplaçar-lo per espècies endògenes com a l'alzina i el pinyer.

Cazoletas

En arqueología, se denomina cazoleta a un pequeño hueco artificial excavado en la superficie de algunas rocas, teniendo generalmente una sección semiesférica y planta circular (aunque también se encuentren de planta cuadrangular).

Teide

El Teide (o Pic del Teide) és un estratovolcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una altitud de 3718 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide data de tipus d’erupcions desde el tipus estrombolià fins al tipus plinià. Aquest edifici volcànic es troba dins de l’antic edifici volcànic canyada reial el qual alberga alguns cràters d’erupcions monogenètiques com Narices del Teide que només són del tipus d'erupció hawaiana. Combinant el sistema estrombolià amb l’anterior es crea el tipus de sistema eruptiu més comú a les illes Canàries. Atès el seu historial eruptiu i la seva localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocórrer els anys 1704-1706 i 1798. El cim té algunes petites i actives fumaroles que emeten diòxid de sofre calent, així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna d'altament perillosa del tipus piroclàstic com les dels Mont Pelée i Vesuvi. El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) una mena de guardià de la porta d'aquell inframón.

Panoràmica

Fauna

Dreta

Bosc Arbres de vegetació laurisilva, amb sotabosc.

Arbre

Bosc

Arbre

Pi canari

El pi canari (Pinus canariensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originària de les illes Canàries on ocupa una petita àrea i des d'on s'ha estès per tot el món mitjançant repoblacions forestals atès el seu ràpid creixement i rusticitat; a més és resistent al foc i té la capacitat de rebrotar de soca. L'escorça és de color marró clar, i és gairebé llisa en els exemplars joves; a mesura que envelleix però, es fa més gruixuda i s'esquerda, adoptant un color vermell bru. En els exemplars més vells, el ritidoma, molt engrossit i irregular, forma plaques llises, amb l'aparença d'espillets, d'un color gris cendrós. En els primers anys de la seva vida presenta un creixement molt ràpid, amb branques horitzontals amb abundants ramificacions secundàries erectes (les de l'any), amb la qual cosa l'aspecte de l'arbre és piramidal, per a després, i en parar el creixement en alçada, passar la seva forma a ser més de para-sol. Les fulles són verdes, aciculars, que es desenvolupen sobre els brots de l'any, erectes i groguencs que creixen de gemmes gruixudes, ovalat-cilíndriques i recobertes per escates membranoses marró-vermelloses. Aquest pi té tres acícules per beina, l'únic d'aquest tipus en Euràsia occidental, estant el més proper a l'Himàlaia (Pinus roxburghii), que presenta una gran semblança amb el canari. El pinyó és oblong, amb endocarpi de color marró clar i albeca blanquinosa que tanca un embrió amb sis a vuit cotilèdons. És resistent al foc gràcies en part a la gran capa surosa, que cobreix els seus troncs que l'aïlla de la calor i les flames, i que a més té la capacitat de rebrotar de soca, emetent fins i tot branques arran de terra a partir dels fills que tenen fulles glauques. Es considera que és realment la presència de parènquima transversal. Un teixit alimentari amb disposició radial que afavoreix la regeneració de les cèl·lules dels meristemes de creixement, fins i tot després de veure's afectades pel foc, el que proporciona a aquesta espècie la seva gran capacitat de regeneració (es tracta d'un teixit habitual a frondoses, però pràcticament inexistent en gairebé cap mena de coníferes). Això li ha valgut que hagi estat seleccionat per reforestar muntanyes arrasats per incendis al sud d'Europa.

Panoràmica

Drago

El drago o drago de Canàries (Dracaena draco) és una espècie de planta de la família de les asparagàcies, la qual pot ser trobada al Marroc, les Illes Canàries i a Madeira. És un arbre molt emblemàtic de les Canàries per moltes raons: només creix a Macaronèsia, i es creu que el seu origen natural es troba a les illes de Tenerife i Gran Canària. Es considera, segons una llei del Govern de Canàries, el símbol natural de l'illa de Tenerife, conjuntament amb el pinsà de les Canàries. No obstant això, el 1996 va ser descobert prop d'Agadir, a l'Anti-Atles, una població de Dracaena drago. Aquesta varietat del sud del Marroc, una mica diferent de la canària, és anomenada Ajdal pels amazics. Aquest arbre espectacular se'l coneix des de fa ja molts anys. La seva saba es torna vermella en contacte amb l'aire. El seu tronc és d'un to gris platejat i es ramifica dicotòmicament. Aquesta espècie s'inclou al catàleg d'espècies amenaçades de les Canàries, com a sensible a l'alteració del seu hàbitat, a Gran Canària, Tenerife i La Palma. Hi ha exemplars d'aquesta espècie monumentals, com el que creix en un poble de Tenerife que té entre 500 i 600 anys. Normalment el podem trobar entre els 100 i 600 m d'altitud, creixent al bosc termòfil i al matollar suculent de les illes, encara que des de l'antiguitat s'ha utilitzat per a jardineria o plantat a les ciutats. Pels antics aborígens i pels romans aquest arbre tenia propietats màgiques. Actualment, la seva saba vermella s'usa per les propietats medicinals que té i s'utilitza per a fer tints i verins.

Panoràmica

Intersecció

Panoràmica

Presa d’aigua Don Hipolito

Flora

Presa de Don Hipólito

Recull les aigües del Barranco Aguas de Dios

Presa de Don Hipólito

Intersecció

Camp patates

Les papes com en diuen les canaris. En tenen moltes varietats. Una de les quals es troba per tot arreu és la papa arrugada, per la forma de coure-la. També la serveixen amb Mojo, verd o vermell (piquent).

Casa tipica canària

Flor d'ocell o estrelitzia

L'estrelítzia, de nom científic (Strelitzia reginae), és una espècie botànica de planta amb flor, herbàcia, rizomatosa originària de Sud-àfrica que creix conreada en jardins en regions tropicals i subtropicals. El terme científic d'aquesta planta reginae del Llatí = "de la reina", està dedicat a la reina Carlota de Mecklenburg-Strelitz, esposa del rei Jordi III del Regne Unit, morta en 1818 i afeccionada a la botànica. Plantes herbàcia sempreverda, amb forma de mata i fulles amb llargs pecíols. Fulles alternes, pinnades i dístiques. El seu principal atractiu són les flors en forma d'ocell, amb pètals vermells i grocs. Les flors són hermafrodites, asimètriques, polinitzades per aus, en grups cinciniformes protegits primàriament per grans bràctees diverses laterals i amb freqüència llargament peduncles. El periant de 3+3 tèpals, els externs iguals i lliures, els interns desiguals i generalment soldats, un de majors dimensions i plegat en forma de fletxa envoltant a l'estil. El gineceu de 3 carpels soldats, ovari ínfer, trilocular, nombrosos primordis seminals. Fruit de càpsula valvicida per 3 valves.

Casa tipica canària

Balcó de fusta, i altres elements amb el mateix material. Pintada de diferents colors, sol ser de planta baixa i 1r pis.

Intersecció