Pedró de can Nogueró, la Creu del Mal Consell, Santa Magdalena, Creu de Collsacreu, pedró de Sant Macies i pedró de Segueró.

El lema de l'any 2022 del Santuari de la Mare de Déu del Mont és "Els oratoris del Mont: una aturada en el camí".

S'han preparat un total de quatre rutes per anar-los a visitar tots. En la d'avui farem un recorregut per diversos pedrons situats als peus de la muntanya del Mont.

Sortida i arribada: Segueró. Des de la N-260 anirem a Maià de Montcal per la carretera GIV-5235. A la plaça de Maià girarem a la dreta. Ens queden uns 2'5 quilòmetres per arribar al llogaret de Segueró.

Iniciem la caminada a Segueró, un poble que depèn del municipi de Beuda. Agafem la carretera asfaltada cap a Beuda, anant en direcció a ponent. De seguida a mà esquerre i a peu de carretera veiem la casa de can Xicot. Uns metres més enllà, a la dreta, hi ha l’inici de la carretera asfaltada que ens portaria al Santuari de la Mare de Déu del Mont. També hi ha una granja.
Continuem recte i a un centenar de metres, quan la carretera dibuixa un revolt de 90 graus cap a la dreta, trobem la carretera de terra que porta al mas Nogueró. Just en aquest punt ja tenim el primer pedró d’aquesta jornada: el pedró de can Nogueró, també conegut com dels màrtirs Joan i Pau. S’hi pot llegir: “Aquest oratori fou dedicat per Felicià i Pere Noguer, de Segueró, als màrtirs Joan i Pau el dia 21 de gener de 1746. Fet per Pere Rodeja.”
Anem baixant per la carretera en direcció al mas de can Nogueró, que ens quedarà a la nostra dreta, a pocs metres.
Continuem tirant sempre avall, primer pel costats d’uns camps i després pel mig del bosc fins arribar a l’antic Molí de la Serra, avui reconvertit en restaurant. Encara podem veure la bassa que alimentava el molí. Al final del rec hi ha una llinda amb la inscripció 1853.
Girem a la dreta i per la carretera emporlanada arribem al mas de Santa Llúcia, amb capella particular dedicada a la patrona de la vista. A tocar hi ha una cruïlla. Si anem a la dreta, en 10 minuts som a Maià de Montcal. Nosaltres girem a l’esquerre en direcció a Santa Magdalena. Anem pel mig d’un bonic bosc d’alzines. Creuem el rec que baixa de Segueró pel passallís conegut com el Pas d’en Pou, que indica que entrem a la propietat d’aquesta casa. De seguida hi ha una cruïlla. A l’esquerre aniríem a can Coma, la Casanova, el Gebrat, can Not, can Alzina i can Vermell, però nosaltres continuem recte per la carretera asfaltada.
Fem una lleugera pujada i a la nostra dreta queda una granja. A l’altre costat, al mig del bosc i mig tapada, veiem la Casanova.
Quan la carretera comença a planejar som sota can Pou. A darrera d’aquesta casa hi ha can Coma. Des d’aquest punt tenim una bona panoràmica de Maià i el seu pla. Al fons, tanquen l’horitzó d’esquerre a dreta: Rocacorba, el Castell de Finestres, cingle del Far, serra de Sant Julià i Puig Cubell al fons de tot.
Entrem dintre una zona boscosa i uns metres més endavant, a la dreta, veiem una edificació d’obra vista. Davant seu, a la nostra esquerre, hi ha un antic forn de teules.
En menys de 10 minuts som a l’entrada a la casa de can Ramis, magnífica, amb plàtans a cada costat que li donen una perspectiva molt maca. Aquí hi ha una bifurcació. El camí de terra de la dreta ens portaria a Maià. Nosaltres seguim recte i en la propera cruïlla, ignorem la carretera asfaltada que va a l’esquerre i continuem cap a la dreta per la de terra.
Una mica més endavant cal deixar la carretera principal per on veníem, que gira lleugerament a la dreta i en forta baixada i agafem la de l’esquerre que puja amunt i està en més mal estat.
En cinc minuts de marxa arribem a un revolt pronunciat de 90 graus a la dreta. La carretera també continua a l’esquerre, però està en pitjor estat de conservació i l’hem d’ignorar. Davant nostre hi ha un pi considerable. Entrem a una zona més oberta i amb grans pins. De seguida hi ha una bifurcació separada per un tros de terreny en forma de triangle. Agafem la pista que puja per l’esquerre. A cada costat d’aquesta pista hi ha els fils elèctrics de la tanca del bestiar. Uns cent metres més amunt, quan la pista decanta a l’esquerre cap al camp, on també hi ha tres grans pins, obrim els fils per entrar dintre la propietat que queden a la nostra dreta. Cal tornar a tancar i ésser molt respectuosos amb el bestiar que trobarem pasturant. Ara tenim tres pistes per escollir. Agafem la de la dreta que marxa planejant, no apta per a vehicles i en pocs minuts ja tenim davant nostre el pedró del Mal Consell. Un cop vist i fotografiat, continuem uns 50 metres i voltem un estable portàtil on hi mengen les vaques i girem cap a la dreta per agafar una altra pista, paral·lela a la que hem vingut, però que passa a menor alçada.
Tornem a trobar fils que impedeixen que el bestiar es pugui escapar. Hi ha uns bons exemplars de pins i tornem ésser a la carretera per on hem vingut abans.
Ara anem una estona per la mateixa carretera per on hem passat fa pocs minuts fins a l’alçada del wait point núm. 5 on trobem la cruïlla amb les dues carreteres asfaltades. La que tenim a l’esquerre és la que hem vingut des de Santa Llúcia. Ara anem per la que puja. Trobem una primera carretera de bosc a la dreta, protegida per tres pedres perquè no hi puguin accedir els vehicles, que hem d’ignorar. Com a referència a davant mateix, al costat esquerre, hi ha un gran portal metàl·lic. Uns metres més amunt, quan al costat esquerre a sota de la carretera veiem un dipòsit d’aigua rodó, cal deixar la carretera i agafar el corriol que surt a la nostra dreta i que puja amunt pel mig del bosc.
De seguida arribem a Santa Maria de Jonqueres, també coneguda com Santa Magdalena, un lloc amb poca alçada, però des d’on es contempla una extraordinària panoràmica, especialment cap al golf de Roses. Aquesta església i antic monestir, data del segle XII.
Marxem pel camí de planer que es dirigeix cap a nord-oest, que de seguida comença a baixar. Creuem la carretera asfaltada que porta a Santa Magdalena i continuem per la carretera de terra que hi ha a continuació. Hi ha un pal indicatiu i cal seguir les indicacions de “ruta el balcó de la Garrotxa” Maià de Montcal 50 minuts, 3'5 Km.
A la següent cruïlla, on hi ha un pal indicatiu amb la inscripció “boscos de Santa Magdalena”, continuem recte. 25 metres més enllà trobem una carretera més bona i la seguim a la dreta. A l’esquerre aniríem a can Coma i cap a Maià de Montcal.
Caminem tres minuts i trobem una carretera que puja amunt cap a l’esquerre. És la que hem de seguir. Com a referència, en un pi del costat dret de la carretera, hi ha un cercle de color vermell.
Aviat arribem a una casa mig enrunada. És el Coscoll. Continuem per l’esquerre.
Més endavant trobem la carretera emporlanada que va a can Alzina, on hi ha una capella particular dedicada a Sant Miquel. L’agafem cap a la dreta. Tenim una bonica vista de la casa, amb els seus xiprers i amb el Santuari del Mont a darrera seu.
Ignorem la primera carretera de terra que trobem i girem a la dreta a la segona, com si volguéssim anar a can Not. Només fem 25 metres i a l’esquerre hi ha la font de can Not. La carretera cap a la casa gira lleugerament cap a l’esquerre i de pujada. Nosaltres agafem la carretera en pitjors condicions que tira recte.
Entrem en una zona on la pista es va creuant amb d’altres i on el GPS es fa indispensable, a no ser que un sigui un gran coneixedor de la zona.
D’aquesta manera arribem a la Creu de Collsacreu, datada de 1927. Una vegada visitada, cal agafar la pista que surt cap a la dreta. A les pròximes tres cruïlles caldrà anar a esquerre, dreta i esquerre respectivament.
Trobem una carretera asfaltada. És la que puja a la Mare de Déu del Mont des de Segueró. Anem a l’esquerre, en lleugera pujada.
En el primer revolt de la carretera, que és cap a l’esquerre, la deixem i agafem la carretera de desemboscar que continua recte, però que als pocs metres es converteix en camí.
A la següent cruïlla anem a la dreta. Si giréssim a l’esquerre tornaríem a la carretera asfaltada, que ja veiem a sota nostra.
Continuem pujant i arribem a una altra cruïlla. A la dreta aniríem cap al Casot, Falgars i Mare de Déu del Mont. Nosaltres girem a l’esquerre i de seguida, una mica apartat del camí, enlairat i en una clariana al mig del bosc veiem el pedró de Sant Macies. Una vegada visitat continuem pel camí que baixa a l’esquerre.
Trobem la carretera asfaltada que puja a la Mare de Déu del Mont. Davant mateix hi tenim la casa de can Campmol. Hi ha pal indicatiu. Anem uns 25 metres cap a l’esquerre, per la carretera, des d’on hi ha un bon mirador per fotografiar la gran pairalia del Noguer de Segueró, sens dubte la casa més important de Catalunya del segle XVIII. Girem i retornem sobre les nostres passes i continuem per la carretera fins al proper revolt. A la nostra dreta tenim la font de la Mina i un antic forn de calç, dues edificacions ben interessants.
Deixem la carretera i continuem pel camí d’Itinerannia. De seguida baixem unes escales de fusta. Continuem uns metres i en baixar les segons escales de fusta, veiem a l’altra costat de la riera la font de Mossèn Cinto i a sota, un rentador cobert, on s’aprofitava l’aigua de la font de la Bodellera. Quan Jacint Verdaguer va fer estada a El Mont a l’estiu de 1884, sovint feia visites al Noguer de Segueró i passava llargues estones en aquesta font.
Abans de creuar la riera veurem una antiga canalització que es feia servir per regar els horts. Ara ja només és visible la teula que recollia l’aigua que es precipitava del rec.
Arribem així al passallís. És fet del 1914 per travessar la riera de Segueró, que neix al Clot de les Mines. Aquí comença el camí vora la paret de l’hort de can Noguer. Entre el camí i la paret hi ha un curiós rierol d’aigua canalitzada que va a parar a la bassa que hi ha davant de la casa de la Rectoria.
Passem pel camí que queda entre la paret de l’església i la de la propietat de can Noguer i arribem a la placeta triangular que hi ha davant l’església de Santa Maria de Segueró, del segle XI. Hi destaca el seu absis semicircular decorat amb un fris d’arcuacions llombardes. El temple ha patit moltes modificacions posteriors, principalment al segle XV quan es va aixecar una planta i es va fortificar. Al segle XVIII es va edificar damunt l’absis una torre amb obertures als quatre punts cardinals. Davant l’entrada principal del temple podem veure el pedró, amb la corresponent creu de ferro. A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol de 1866 amb la inscripció: “jo sense sol, tu sense fe, no valem res”.

RECORDEU: ens trobem en el medi natural on hi viuen tota mena d'animals, ocells i insectes. És casa seva. Respectem-los. També les plantes, arbres i flors són éssers vius. Gaudim-los sense fer-los malbé. No podem llençar les deixalles. Cal que tothom se les emporti cap a casa seva. La muntanya s'ha de deixar fins i tot més neta del que l'hem trobada. L'hem de preservar per nosaltres i per les generacions futures.
A la muntanya cal anar-hi ben equipat: roba d'abric, capelina o similar per si plou, gorra, crema pel sol i sobre tot ben calçats. Menjar, beure i una farmaciola no pot faltar a la motxilla. També màquina de fotografiar o mòbil per immortalitzar els bons moments.