Pedró de Segueró, pedró de Sant Macies, pedró de Sant Miquel, l'Anunciació de Falgars, pedró de la Mare de Déu del Mont.

El lema de l'any 2022 del Santuari de la Mare de Déu del Mont és "Els oratoris del Mont: una aturada en el camí".

S'han preparat un total de quatre rutes per anar-los a visitar tots. En la d'avui visitarem cinc pedrons a l'entorn de la muntanya del Mont.

Sortida: Segueró, poble del Municipi de Beuda. Deixarem la N-260 entre els punts quilomètrics 58 i 59 per anar cap a Maià de Montcal per la carretera GIV-5235. A la plaça de Maià girarem a la dreta. Passarem per Santa Llúcia i pel restaurant la Guixera. Arribem al poblet de Segueró després de fer 4'6 quilòmetres des de la N-260.

Arribada: Mare de Déu del Mont. Podeu tornar a baixar per la mateixa ruta en una mica menys de dues hores.

Sortirem del llogaret de Segueró on hi destaquen tres edificis. Són l'església de Santa Maria, la casa pairal del Noguer de Segueró i el Castell de Segueró.
L'església de Santa Maria es considera del segle XII, però hi ha documents que en parlen ja en el segle X. La porta d'accés presenta arcs en gradació, llindar i timpà, d'acord amb la tipologia de les portes procedents de terres del Rosselló. L'absis presenta un fris d'arcuacions llombardes. Sobre la nau i l'absis, en el segle XV s'hi van aixecar cossos destinats a actuacions defensives.
La casa del Noguer de Segueró és documentada des del 1203, però hi ha referències de l'existència del congnom des de l'any 1100. És una construcció imponent encarada a migdia. Disposa d'una biblioteca i de la capella de Sant Teòfil. Mn Jacint Verdaguer hi va fer diverses visites quan va fer estada a la Mare de Déu del Mont l'any 1884.
El Castell de Segueró mostra diverses fases de construcció i va ésser erigit entre els segles X i XI.

Davant l'entrada a l'església de Santa Maria hi ha el pedró i 8 grans xiprers. Passarem per davant de la portalada i pel passadís que queda entre la paret de l'església i la de l'hort del Noguer. Podem entrar un moment al cementiri per poder contemplar l'absis de l'església, amb el fris d'arcuacions llombardes.
Continuem i girem a l'esquerre per passar pel camí que queda en el poc espai que hi ha entre la paret i el marge del riu que tenim a la dreta. Vora la paret hi passa un curiós rec que porta l'aigua al safareig que queda davant la casa de la Rectoria.
Creuem el riu pel passallis fet l'any 1929 i ens enfilem amunt. Abans de fer un gir de 90 graus a l'esquerre podem veure la canalització que havia servit per a regar uns horts. L'aigua venia de la font de la Bodellera.
Anem seguint fins trobar la carretera asfaltada que puja a la Mare de Déu del Mont. En aquest punt cal anar a veure l'interessant forn de calç que hi ha sobre la petita edificació d'entrada a la font de la Mina, que roman tancada.
Fem un centenar de metres per la carretera fins que som a sobre de can Campmol, on veiem que per l'esquerre surt un camí que s'enfila. És el que hem de seguir, però és molt recomanable continuar uns 25 metres per arribar al revolt on hi ha un bon mirador de l'extraordinària casa del Noguer de Segueró, la més important de Catalunya, tal com ho esmenta la dita:
"Si voleu saber qui són
els més rics d'aquesta terra,
el Noguer de Segueró
el Sobirà de Santa Creu
i l'Espona de Saderra".
Anem pujant i quan el camí es suavitza som a una cruïlla. A la nostra dreta, una mica apartat del camí i al mig d'una placeta, hi ha el pedró de Sant Macies, amb columna de pedra coronada per una mola de molí i la seva corresponent creu, que no és l'original. D'aquesta cruïlla en surten dues carreteres, una a la dreta que baixa i una a l'esquerre que puja. Hem d'agafar aquesta última, però només hi farem deu passes i la deixarem per agafar el camí que surt a la nostra esquerre, senyalitzat amb una marca groga en el primer arbre.
Continuem pel camí i quan trobem una carretera de desemboscar, cal creuar-la i continuar pel camí fins la següent cruïlla. Aquí hem d'anar recte i ignorar el camí que surt cap a la dreta, que ens portaria al Casot, casa coneguda per haver-hi fet l'estada el maqui Quico Sabaté l'any 1959.
Anem pujant pel camí de pedra i de mala petja i arribem al pedró de Sant Miquel, amb base circular de pedra i també amb la seva corresponent creu. Al seu davant hi ha una pedra de terme, datada del 1859. Hi ha inscrites les inicials F en un costat i N a l'altre que corresponen a les propietats de Falgars i el Noguer. Uns metres més amunt, a tocar el camí, en trobaram una altre d'igual.
Quan portem aproximadament una hora de camí arribem altre cop a la carretera asfaltada que porta al Santuari del Mont. L'hem d'agafar cap a l'esquerre, de pujada. Davant mateix veurem una alzina de grans dimensions. És l'alzina Reclamadora.
Ara hem de fer un quilòmetre per la carretera asfaltada. Hi ha un camí, molt aperduat i embardissat que no és aconsellable de fer.
Quan la carretera dibuixa un revolt molt tancat a l'esquerre, veiem que recte surt una carretera de terra. L'agafarem. Si ens hi fixem, per damunt de la vegetació sobresurten les branques d'un roure monumental. És l'anomenat Roure Socablanc, per tenir l'escorça d'aquest color.
De seguida arribem al magnífic casal de Falgars, format per dues edificacins al voltant d'una gran era i amb un tercer edifici per sobre la carretera. És una de les cases pairals més importants de Catalunya i hem de recular fins al segle XIII per trobar-ne els seus orígens. És una balconada perfecte a bona part de l'Alt Empordà.
Continuem i de seguida arribem a la capella de l'Anunciació, privada.
Més enllà, a l'esquerre, podem veure un petit edifici, o millor dit, una porta. Es tracta del rebost de Falgars, amb una llinda amb la inscripció de 1789. A la dreta podem veure dos roures monumentals i pocs metres més enllà, a la nostra dreta marxa un camí de baixada que ens portaria al collet de can Serra passant per la Roca Rossoladora.
Continuem per la carretera i de seguida arribem a la font de Falgars, punt on tradicionalment els romeus que pujaven al Mont hi feien aturada al matí per esmorzar i de baixada per berenar. Realment és un lloc que convida a reposar-hi uns minuts.
La carretera va seguint i al cap d'un minut a la nostra dreta i sota un petit marge ens crida l'atenció una magnífica alzina. Si us hi fixeu, aproximadament a uns tres metres de terra el tronc es divideix en tres grans branques. És per això que se l'anomena l'Alzina de la Santissima Trinitat.
Continuem i abans d'arribar a la rajoleria, a la nostra esquerre podrem veure les restes d'un antic forn de calç. De la rajoleria ja no en queda res, només un espai obert de pastura amb magnífiques vistes cap al Canigó i bona part de l'Alt Empordà.
Més enllà trobem una bifrurcació. La carretera més bona que gira a la dreta ens portaria al Soler, el Ferres i Puigbalí. Però nosaltres agafem la que puja per l'esquerre, en més mal estat.
La seguirem durant 10 minuts per deixar-la quan trobem el camí que s'enfila a l'esquerre.
En només tres minuts estem davant un altre arbre monumental: el Faig Gros. El nom li és ben escaient.
El camí continua pujant. Quan trobem una carretera de desemboscar la creuarem. Si l'agafessim cap a l'esquerre aniriem al Castell de Falgars, amb les restes d'una edificació que té més de dos mil anys d'història.
Anem seguint el camí fins arribar a un altre de més fressat. El seguirem a la dreta. Si anessim a l'esquerre baixariem cap al Monestir de Sous.
Encara trobarem una altre cruïlla. El camí recte baixa cap al coll de Joncanat. Nosaltres agafem el de l'esquerre que puja i ja estem sota mateix del Santuari. Fem pocs metres per la carretera asfaltada i ja som a l'esplanda on aparquen els vehicles. Un parell de minuts ens separem del lloc on es troba el pedró, a pocs metres de l'estàtua de Mossèn Cinto, de la taula panoràmica, de les tres voltes de l'antiga construcció dels Hostalets i del Santuari, amb més de 7 segles d'història.
A l'hostatgeria, a més de fer-hi un bon dinar, hi podeu fer el toc, picar quelcom, comprar records i també hi podeu fer estada, doncs disposen de diverses habitacions.
Després de gaudir de les vistes i de l'entorn podeu tornar a baixar pel mateix itinerari o bé seguir-ne algun altre, si bé llavors us caldrà fer algun camí d'aproximació per anar a buscar el cotxe que teniu aparcat a Segueró.

RECORDEU: ens trobem en el medi natural on hi viuen tota mena d'animals, ocells i insectes. És casa seva. Respectem-los. També les plantes, arbres i flors són éssers vius. Gaudim-los sense fer-los malbé. No podem llençar les deixalles. Cal que tothom se les emporti cap a casa seva. La muntanya s'ha de deixar fins i tot més neta del que l'hem trobada. L'hem de preservar per nosaltres i per les generacions futures.
A la muntanya cal anar-hi ben equipat: roba d'abric, capelina o similar per si plou, gorra, crema pel sol i sobre tot ben calçats. Menjar, beure i una farmaciola no pot faltar a la motxilla. També màquina de fotografiar o mòbil per immortalitzar els bons moments.