Pedró dels Quatre Batlles i Tossa Pelada per Urdiet, Collades, Sangonelles i Clots d la Bófia i Jordanera dsd Alzina d’Alinyà

Magnifica ruta sortint des de l’Alzina d’Alinyà (Alt Urgell) on desprès de voltar el pintoresc poble encetarem una solitària pujada passant per la balma del Corral dels Castellars i els magnífics prats alpins d’Urdiet fins Les Collades, inici d’un fàcil i panoràmic tram resseguint la carena de la Serreta fins coronar l’ample cim del Pedró dels Quatre Batlles (2388m), gran mirador de la contrada. Continuarem carenejant una mica més fins el cim de la Tossa Pelada (2379m) i davallarem pel Clot de la Bófia fins els verds prats de Sangonelles (amb un ben arranjat refugi lliure). Per tancar el cercle travessarem el Prat de Casalí i davallarem fent pas pel Clot dels Èvols, l’Agulla del Roc Pistolel, el Clot de Jordanera, el Corral de la Censada, el Solà de Barcos i el veïnat de la Raval. Tot i que sempre trobem fites que marquen el camí, sovint la senda s’esvaeix en els plàcids prats alpins o en les suaus carenes, això li dóna a la ruta un puntet aventurer i de descoberta que garanteix la solitud, permet veure animals i l’allunyen de les rutes massificades per pujar al Pedró dels Quatre Batlles, per gent experimentada i amb bona orientació resulta fàcil i senzill, però pot ser una ruta amb trams perdedors per gent habituada a anar sempre per senders fressats i senyalitzats.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 13-06-2021. Aparquem just a l’entrada del poble de l’Alzina d’Alinyà, al costat d’uns contenidors d’escombreries. Iniciem la caminada anant uns metres a l’O pel carrer principal que tot seguit ens deixa en la petita plaça del poble on trobem l’església de Sant Bernabé (s.XI), des d’on prenem un carreró que revolta l’església pel seu canto E fins la porta de la mateixa. Retornem a la plaçeta i ara prenem un carrer que baixa entre cases a l’E i aviat tomba amb tendència a l’O/SO tot revoltant el poble i passant entre les cases. Acabada de voltar l’ùltima casa prenem un camí formigonat que davalla suaument al N fins sortir de seguida a la carretera d’accès a l’Alzina d’Alinyà. Seguim la carretera a l’esquerra (S) i baixant un breu tram, tot just fins el primer revolt, punt on prenem un camí a l’esquerra (E) que inmediatament ens porta a una construcció. Aquí s’inicia un sender (un clar camí vell) que comença a davallar al SE entre alzines fins travessar el Torrent Fondo. Aquí agafem una pista secundària que puja suaument a l’O passant al costat de les cases de Cal Quirze i de Cal Galtanegra, passada aquesta ùltima deixem la pista i prenem un corriol a l’esquerra (SE/E, senyals blancs i fites) que comença a pujar, primer per zona de clarianes (Tros del Roset) i de seguida endinsant-se en el bosc, on la fresssa del corriol es fa més evident. El corriol (senyals blancs i fites) puja amb tendència a l’E sempre dins del bosc entre pins i boix fins arribar a l’alçada de la zona anomenada de Sobiró, punt des d’on el corriol s’orienta al SE i fa una pujada més lineal, ara per una zona més oberta on travessem alguns senzills vessants tarterossos fins arribar al Pas dels Castellars, un breu tram ben arranjat en el vessant de la muntanya que ens permet passar amb comoditat. Passat aquest pas el corriol (senyals blancs i fites) s’orienta al NE deixant a l’esquerra el característic turó de Els Castellars fins arribar de seguida a una clariana des d’on ens desviem momentàneament a l’esquerra per veure el Corral dels Castellars, situat a sota d’una balma amb parets de pedra seca ubicada en el vessant Sud del turó de Els Castellars. Reprenem el corriol tot pujant (NE, senyals blancs i fites), primer per zona de prats on ràpidament tomba a l’E i desprès al S, a partir d’aquí pujant novament dins del bosc fins arribar a les clarianes de la zona de Peu d’Urdiet, des d’on seguim pujant amb tendència al SE entre pins i petites clarianes fins als bonics Plans d’Urdiet, una àmplia zona de prats on la fressa del corriol s’esveix i trobem un vell indicador que a vist temps millors. Anem travessant aquests prats amb tendència al SE/E (senyals grocs i fites), de seguida passem a prop d’una cabana en estat ruinòs i seguim a l’E sense senda definida (senyals grocs i fites) tot travessant els verds prats prop de la seva part alta fins acabar els plans i entrar en un magnífic bosc de pi negre, des d’on el corriol (E, senyals grocs i fites) es fa una mica més evident i continua pujant. Més amunt el verd dels prats poc a poc torna a guanyar protagonisme en vers del bosc en passar per la zona anomenada dels Esquerds i la pujada acaba en arribar a l’àmplia i herbada collada de les Collades, ubicada en el vessant S de l’emboscat cim del Cap de l’Obaga de Companys. Des de la collada davallem una mica (E, fites) per plàcid terreny herbat i, ben aviat, començem a pujar suaument tot resseguint l’àmplia e indefinida carena sense cami definit pero per un terreny obert, herbat i amb alguns pins que no posa cap dificultat. Poc més amunt, alrededor de la cota 2150m, en la carena s’hi forma una mena de gran clot herbat que travessem tot pujant còmodament en la direcció que portem (NE, fites) fins que sortim poc més amunt a una zona ja quasi sense arbres, ample i herbada que forma la carena. En aquest punt tendim un xic a la dreta tot fent un tram a l’E i ben aviat es comença a definir la suau i cómoda carena de la Serreta. A partir d’aquí seguim el fil de l’horitzontal carena al NE, sense un cami definit (algun rastre d’isards) i gaudint de les vistes a banda i banda fins arribar a una mena de collet amb clots herbats. Des d’aquest punt anem a l’E seguint un rastre de senda (fites) per una zona oberta i molt ample fent una suau davallada i, tot seguit, tombem a la dreta (SE) dirigint-nos cap a una marcada senda de roderes que veiem a certa distància i en aquella direcció. Desprès d’una curta pujada abastem aquesta senda de roderes, que remuntem (SE) facilment fins abastar una marcada collada de la carena del Serrat del Port del Comte. Un cop en l’ample carena la seguim a l’esquerra tot seguint la senda de roderes en una suau pujada al NE que no triga en portar-nos a assolir l’amplissim cim del Pedró dels Quatre Batlles (2388m), coronat per una gran pedra rodejada de diverssos plafons interpretatius, una bústia i un gran bivac-paravent on fa uns quants anys em vaig tenir que resguardar de la forta ventada que feia. No cal dir que la panoràmica es extensa i de 360º. Des del cim davallem suaument per l’àmplia carena tot seguint la senda de roderes al NE fins que arribem a una coma on trobem un cartell del “Pedró dels Quatre Batlles”, punt on deixem la senda de roderes (que continua davallant per la coma) i remuntem al N sense cami definit fins arribar de seguida al cim de la Tossa Pelada (2379m), coronat per un vértex geodèsic i una bústia. Des del cim davallem sense camí definit al SO fent una diagonal descendent que de seguida ens porta a una petita coma herbada que seguim avall (SO) en suau baixada fins arribar ben aviat a la marcada capçelera del Clot de la Bófia. Un cop aquí davallem pel fons del marcat clot amb tendència al N (hem deixat alguna fita), sense camí definit, d’inici per un terreny pedregòs, però segons baixem el terreny cada vegada esdevé més herbat. Alrededor de la cota 2240m ja apareixen pins amb continuitat i seguim avall (N/NO) per un clot cada vegada menys definit però per un terreny i bosc que deixa fer fàcilment. Més avall (alrededor de la cota 2100m) trobem un tram de bosc on estàn fent treballs forestals (no sé per que sempre deixen totes les branques al terra…) que sortejem sense gaire problemes i de seguida arribem a les Cabanetes, una zona àmplia amb clapes de bosc i clarianes herbades. Aquí trobem el rastre de l’excavadora que a fet els treballs forestals que seguim en suau baixada i amb tendència a avançar al N fins arribar tot seguit al Prat Llong, on trobem un petit magatzen de les instal·lacions de Tuxén-La Vansa i un indicador de una ruta de raquetes de neu. Prenem aquesta ruta de raquetes a l’esquerra per un corriol (senyals groc-blau) que comença a davallar (O) dins del bosc fins sortir poc desprès al costat del Refugi de Sangonellles (lliure), en molt bon estat, amb dues estances i ben equipat amb taula, bancs, somier de fusta rudimentari, matalàs amb força “batalles” i llar de foc. Uns pocs metres més avall des del refugi ens apropem a la Font de Sangonelles, que a dia d’avui nomès treu un rajolí. Des del refugi prenem una pista secundària que surt en lleugera pujada al S/SO tot travessant el bonic Prat de Sangonelles i passant al costat de la Font del Diumenge, ubicada uns pocs metres a l’esquerra i per sobre del cami. La font està ben arranjada pero a dia d’avui esta seca. Reprenem la pista secundària tot pujant suaument al SO i travessant la Jaça de les Vaques fins arribar a l’extens Prat de Casalí, on finalitza la pista secundària. Travessem el prat al SO i, a l’altre extrem, trobem la Font de Casalí, també ben arranjada pero a dia d’avui seca. Des de la font anem una mica més al SO i de seguida arribem a un pla herbat on trobem un indicador “reventat”, punt on anem a la dreta (NO) tot davallant suaument pels prats fins arribar a un collet ubicat en el vessant S de l’emboscat cim del Cap del Sauló. Aquí prenem un corriol-senda (senyals grocs, indicadors i fites) que revolta l’abans esmentat turó pel seu costat E fins travessar un petit portell i desprès tomba a l’O i comença a davallar dins del bosc, ara fent un traçat més sinuós. Més avall el corriol (senyals grocs, indicadors i fites) s’orienta al N en una davallada més marcada seguit d’un tram en baixada més suau tombant de nou a l’O i, tot just quan ja visualitzem la Rasa de Casalí a l’esquerra i per sota nostre (alrededor cota 1875m), deixem el corriol i els senyals (que continuen a l’O/NO) i davallem a l’esquerra (S) sense camí definit (hem deixat fites) uns pocs metres de desnivell fins sortir a tocar de la Rasa de Casalí. Aquí prenem una senda-corriol pel vessant dret de la rasa amb tendència a l’O, d’inici poc evident, però segons avançem cada vegada el corriol es fa més evident i per un terreny que paulatinament es va obrint i aviat esdevé herbat i de bon fer fins arribar de seguida al bonic Clot dels Èvols, presidit pel Corral de Joan Farrà (en estat ruinòs). Des del costat O del corral davallem al SO per senda indefinida (fites) però per un terreny obert que deixa fer fins baixar a travessar el llit de la rasa que rega el clot (normalment sec fora de desgel). Un cop travessat davallem a l’O sense senda definida (fites) per una zona d’antigues feixes on avui hi han prats fins travessar poc més avall la rasa de nou (fites), des d’on per terreny obert, herbat i plàcid començem a travessar el Clot de Jordanera, sempre a l’O. Aviat pasem per una barraca (ruïnes) i apareix un corriol fressat (senyals marrons i fites) que continua davallant suaument a l’O pel vessant dret del clot, agafant una mica d’alçada sobre el fons del mateix. Desprès passem a tocar de la bonica Agulla del Roc del Pistolel i tot seguit el corriol (senyals marrons i fites) s’endinsa en el bosc i, passada la zona de Les Colladetes, comença a davallar més marcat fins arribar a prop del Corral de la Censada. Aquí el terreny s’obre i seguim un corriol fressat (senyals marrons i fites) que continua a l’O travessant el vessant de la muntanya a mitja alçada (Solà de Barcos) i gaudint de bones vistes. Poc abans d’arribar al veïnat de la Raval trobem una bifurcació: prenem el corriol de l’esquerra (O), que davalla pel vessant de la muntanya fins arribar de seguida a un carrer formigonat del veïnat de la Raval. De seguida deixem aquest carrer formigonat i davallem a l’esquerra (O) per un carrer esglaonat que tot seguit ens deixa en el punt d’inici.

***NOTA: La catalogació de “Senderisme Moderat” és per que no hi han dificultats técniques destacades com passos exposats o grimpades, però cal tenir en comte que part de la ruta transita per terreny d’alta muntanya, on les condicions meteorològiques es poden complicar i segons quina època de l’any cal portar el material i equipament necessari (grampons, piolet, roba i calçat adequats…). En quant als camins trobem una mica de tot, alguns trams senyalitzats i diverssos trams sense camí definit, en general en aquests trams trobem fites i són per terreny obert i majoritàriament herbat, on podem escollir anar al nostre gust (fàcil de seguir per gent habituada a anar fora de camins turístics -més info en la Ressenya-).

***ALTRES RUTES PER LA MUNTANYA D’ALINYÀ:

-”Roca de Narieda: Tossals del Pouet i d’Oriola per la Font de Codonyes i les Roques d’Espellagossos i del Bosc des de Fígols”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/roca-de-narieda-tossals-del-pouet-i-doriola-per-la-font-de-codonyes-i-les-roques-despellagossos-i-d-17874546

-”Cap de la Gòrdia i Tossal de l’Àliga pel Clot Jordanera, l'Obaga de la Gòrdia, Ossera i el Camí Ral desde l'Alzina d’Alinyà”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cap-de-la-gordia-i-tossal-de-laliga-pel-clot-jordanera-lobaga-de-la-gordia-ossera-i-el-cami-ral-des-13640614

-”Montserratines per la Serra Seca, Castell de Cambrils, esglésies de St Martí i Sta Eugénia i ermites de Sta Magdalena i Remei”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/montserratines-per-la-serra-seca-castell-de-cambrils-esglesies-de-st-marti-i-sta-eugenia-i-ermites--13588922

-”Cap de la Roca de Galliner per la cresta, Solana de Muntaner, Grauet, Roc de l’Ou i Ferrada del Roc de St Ponç des de Perles”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cap-de-la-roca-de-galliner-per-la-cresta-solana-de-muntaner-grauet-roc-de-lou-i-ferrada-del-roc-de--13349904

-”Muntanya i Ermita de Santa Fe pels Salts i Basses del Riuet de Fontanet, Font Bordonera i Grau del Fangueret des d’Organyà”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/muntanya-i-ermita-de-santa-fe-pels-salts-i-basses-del-riuet-de-fontanet-font-bordonera-i-grau-del-f-13238444

-”Cogulló del Turp per l'Estret, Cresta SO, Grau del Turp, St Joan Anoves, Sta Pelaia, Torrent del Bast i les Cases Baixes”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cogullo-del-turp-per-lestret-cresta-so-grau-del-turp-st-joan-anoves-sta-pelaia-torrent-del-bast-i-l-9578784

-“Ermites de Sta Pelaia i St Ponç per Llobera, Aiguaneix, Planegilla, Perles i la Ferrada del Roc de St Ponç des d’Alinyà”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ermites-de-sta-pelaia-i-st-ponc-per-llobera-aiguaneix-planegilla-perles-i-la-ferrada-del-roc-de-st-21803286