Peguera: circular de Peguera al Ferrús pel PR-C 73 i tornada pel GR 107-1 des de Cal Sec i La Plana (Berguedà)

Peguera: circular de Peguera al Ferrús pel PR-C 73 i tornada pel GR 107-1 des de Cal Sec i La Plana (Berguedà)

Ruta seguida: Poble abandonat de Peguera-Pla de les Basses-Rierol del Barranc dels Graus-Camí de Can Salamó-Font de la Cauma-Font de la Bruixa-Font de la Teula-el Ferrús-la Plana-Torrent de l'Aigua de Llinars-Cal Sec-el Tec i tornada pel GR 107-1.

Deixem el cotxe al poble vell de Peguera, a un marge del camí a tocar de l’ermita de Sant Miquel, on hem arribat per la carretera BV-4025 des de Fígols i Sant Corneli.

Fem les primeres fotos de les restes enrunades sota el magnífic Roc de Peguera, coronat per una estelada, i de les restes de la rectoria, el cementiri i l’ermita de Sant Miquel de Peguera, escalfada pel magnífic sol d’aquest matí primaveral.

També gaudim de les vistes als amples prats herbats del Pla de les Basses amb algunes clapes de neu que encara resisteixen a la part obaga. Per la dreta també veiem els Cingles de Graell i el Serrat de les Eres.

A pocs metres de l’aparcament trobem un pal indicador amb múltiples rutes. Nosaltres comencem a caminar en direcció oest pel PR-C 73 (també és un tram del GR-107 o Camí dels Bons Homes). És una pista, també coneguda com "Camí de Peguera a Feners”, que travessa el Pla de les Basses en paral·lel al torrent del Barranc dels Graus, encara amb prou aigua.

Seguim camí i, per la dreta, als peus del Cingle de Graell veiem un parell de construccions, Ca n’Agutzil i Cal Bepo per on vam passar fa uns mesos.

Més endavant la pista creua el torrent per un pas canadenc pel bestiar, que a l’estiu omple aquests prats herbats.

Més endavant trobem un nou pal indicador (ens informa que el Ferrús, el nostre primer objectiu, està a 3,6 quilòmetres) i, poc més enllà, la pista es creua amb la carretera asfaltada (“Camí de Can Salamó”), que seguirem per l’esquerra durant uns 300 metres. A la nova cruïlla, senyalitzada amb un pal indicador, deixem la carretera i seguim la pista de terra que baixa per la dreta, en direcció a la Font de la Bruixa que, segons diu, és a un quilòmetre.

Seguim baixant per aquesta pista i, en poca estona, deixem un trencall a l’esquerra i seguim per la dreta passant a tocar de les Fonts de Tarrés (amb un cartell de fusta a un marge) i de la Cauma, molt enfangada. Al fons, per l’esquerra, ja veiem els Cingles i el Roc de la Bruixa. En tota aquest tram de pista ja veiem molts arbres caiguts per la forat ventada de dies enrere. De fet, en molts trams del camí, haurem d’anar sortejant troncs i branques que barren el camí normal. Les fotos de la ruta serveixen com a testimoni de la desfeta.

Més endavant trobarem un encreuament senyalitzat amb pals indicadors. Seguim per la dreta, en direcció al Coll del Portet i, poc després, passem per la Font de la Bruixa amb una petita bassa.

Seguim per la pista principal que passa per un parell de fonts més: la Teuleria i la Teula i ja veiem, en direcció nord, la inconfusible silueta de la Roca Gran de Ferrús, que ens acompanyarà una bona estona.

Primer per una pista herbada i els últims metres per un corriol senyalitzat que surt per la dreta, arribem sense dificultat al Ferrús, casa enrunada al peu de les Roques del Ferrús. Les vistes són magnifiques.

Aquí descansem una estona i després seguim pel corriol que surt al peu de la paret de roca i que penetra a un bosquet de pi roig on s’aprecia, encara més, la gran desfeta dels molts arbres caiguts per la ventada. Quan s‘acaba el camí més planer i comença la forta pujada en direcció a la Roca Gran de Ferrús i el Coll del Portet, deixem la pista, agafem un corriol que surt per l’esquerra i baixa molt decidit als prats herbats i la casa enrunada de La Plana. Com diu una placa de la façana, és la casa natal de Ramon Vila Capdevila, àlies “Pasos Largos”, un dels últims maquis de la postguerra que va néixer aquí el 2 d’abril de 1908 i va morir el 6 d’agost de 1963. L’entorn és preciós.

Deixem la casa i seguim per la pista de la dreta que, després de travessar el Torrent d’Aigua de Llinars, segueix fins Cal Sec, casa restaurada als Prats del mateix nom. Les vistes dels prats herbats, del Roc de les Baumes i del Cingle de la Bruixa també són magnífiques.

Aquí ens aturem a dinar envoltats de tranquil·litat. Després seguim una estona per la pista que surt al sud, coneguda com Camí dels Rasos de Peguera fins que, un quilòmetre més enllà, a l’alçada d’un lloc conegut com el Tec, girem cua i desfem el camí fins tornar a Cal Sec. Aquí desfem el camí fins La Plana i, en lloc de tornar per on hem vingut del Ferrús, seguim per la pista de la dreta (GR107-1) que, en pujada sostinguda pel mig del bosc, ens torna al poble vell de Peguera, on tenim el cotxe, ara ja envoltat de boirina.

Agradable i fàcil volta pels Rasos de Peguera, en un dia lluminós de finals d’hivern i amb una temperatura molt agradable per l’època.

A la tornada cap a casa sentim les últimes notícies sobre el coronavirus i les properes limitacions de mobilitat per fer aïllament domiciliari. Sembla que haurem d’estar unes setmanes sense poder sortir a la muntanya. Esperem que siguin poques i que siguin d’utilitat.

Salut i bona caminada !