Peguera: Circular pel Camí de Peguera a Bonner seguint un tram del Camí dels Bons Homes (GR107) visitant varies fonts (Berguedà)

Peguera: dels Planells al Ferrús i la Plana pel GR-107 passant per les fonts de la Cauma, els Tarrés, la Bruixa i la Teula. Tornada pel GR 107-1 des de Cal Sec, Ca l'Isidró, el Molí de la Font del Pi i el Torrent de l’Aigua de Llinars (Berguedà)

Ruta seguida: Els Planells-GR 107 o Ruta dels Bons Homes per la Font de la Cauma-Font dels Tarrés-Font de la Bruixa-Font de la Teula-restes enrunades del Ferrús-Bosc del Ferrús-Plans de la Plana-la Plana (casa natal de Ramon Vila Capdevila “Pasos Largos” o “Caracremada”)-Torrent de l'Aigua de Llinars-Cal Sec-Ca l’Isidró-Molí de la Font del Pi i tornada pel GR 107-1.

Avui tornem a passar el dia per la zona de Peguera. Aparquem als Planells, on podem deixar el cotxe a un marge de la carretera asfaltada que puja als Rasos de Peguera i on hem arribat per la carretera BV-4025 des de Fígols i Sant Corneli, passant pel Coll de la Creu de Fumanya. La idea és passejar tranquils per un petit tram del GR-107, o Camí dels Bons Homes, en direcció al Ferrús, que habitualment és una zona poc transitada, baixar després a la Plana per trobar el GR 107-1 o "Camí Ral de Peguera a Feners”, visitar Cal Sec i Ca l’Isidró, amb les restes del Molí de la Font del Pi i, finalment tornar a l’inici remuntat la pista del GR 107-1 fins l’aparcament als Planells.

Com dic, iniciem la ruta en direcció a una cruïlla propera, amb un pal indicador, que ens marca el camí a la Font de la Bruixa que, segons diu, és a un quilòmetre.

Seguim baixant per aquest tram de pista, passem a tocar de la Font de la Cauma, amb un rajolí d’aigua, i poc després per la Font dels Tarrés, amb un cartell de fusta clavat a un arbre. Totes dues molt enfangades. Al fons, per l’esquerra, ja veiem els Cingles i el Roc de la Bruixa.

Uns metres enllà trobarem un encreuament senyalitzat amb pals indicadors. Ara anirem per la dreta (GR 107) i després tornarem per l’esquerra (GR 107-1). Seguim, per tant, en direcció al Coll del Portet i, en pocs metres, arribem a la Font de la Bruixa, amb una petita bassa.

Seguim per l’agradable pista principal que passa per un parell de fonts més, la Teuleria i la Teula, avui pràcticament seques, i ja veiem, al fons, la inconfusible silueta de la Roca Gran de Ferrús, referència que ens acompanyarà una bona estona.

En pocs minuts, i sense dificultats, arribem al Ferrús, casa enrunada al peu de les Roques del Ferrús. Bones vistes al sud i a la part alta de les pistes de l’antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera, encara nevades.

Deixem enrere el mas enrunat i ens endinsem al proper Bosc del Ferrús, un magnífic bosquet que quan vam venir anys enrere, tot just abans del confinament pel Covid-19, encara presentava els efectes provocats per la gran borrasca Glòria en forma de multitud de tronc caiguts sobre el camí. Avui aquests troncs han estat talats i retirats als marges del camí i no hi ha cap dificultat per transitar-hi.

Quan s‘acaba el camí més planer i comença la forta pujada per la Canal Gran en direcció a la Roca Gran de Ferrús, les Llosanques i el Coll del Portet (pas alternatiu que hem seguit alguna vegada per pujar als cims de la Roca Blanca i del Cap de la Gallina Pelada), deixem la pista i agafem un corriol no senyalitzat que surt per l’esquerra i baixa fort fins els prats herbats dels Plans de la Plana i a les restes enrunades de la Plana.

Finalment arribem a l’antiga casa natal de Ramon Vila Capdevila, conegut maqui que va voltar per aquests paratges segons podem llegir a una placa col·locada el 1998 a la façana de la casa, ara mig enrunada i d’utilització exclusiva pel bestiar estiuenc. La Viquipèdia ens il·lustra una mica sobre el personatge: "Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d'abril de 1908 - Castellnou de Bages, 7 d'agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la segona guerra mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme. Va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim franquista. El 7 d'agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. No va tenir ni temps de disparar. Fou enterrat a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles".

L’entorn és preciós i ja comencen a trobar prats farcits de Colchicum bulbocodium, o Safrà de primavera. Un plaer pels sentits.

Deixem la casa i seguim uns metres per la pista de la dreta per acostar-nos al Torrent d’Aigua de Llinars on, malgrat la sequera, el Tuc pot fer un bon bany.

Seguim camí per la pista, travessem un torrent sec i, finalment, arribem a Cal Sec, una petita casona-refugi situada al bell mig dels Plans de Cal Sec, i amb unes magnífiques vistes de la Serra d’Ensija, al nord, i del Roc de les Baumes i els Cingles de la Bruixa a l’est.

Aquí, en un banc de l’entrada, ens aturem a dinar gaudint de l’entorn i d’un dia fresc, però espectacular i lluminós.

Després de dinar seguim camí al sud, tot travessant algunes terrasses herbades fins arribar al mas de Ca l’Isidró i les properes restes del Molí de la Font del Pi, on arribem travessant un pontet de fusta sobre el Torrent d’Aigua de Llinars.

Fem algunes fotos de l’entorn de la casa i seguim amunt per una pista herbada paral·lela al torrent, fins retrobar novament la pista del GR 107-1 sota la Plana.

Ara seguim a la dreta per la pista principal del GR que, en pujada sostinguda pel mig del bosc, ens torna als Planells, on tenim el cotxe i on donem per acabada la ruta d’avui.

Magnífica, planera i fàcil volta per la zona de Peguera, en un dia lluminós d’hivern i amb temperatura agradable. Tranquil·la i habitualment poc transitada.

Salut i bona caminada !