Peguera: circular pel Camí de Peguera a Bonner seguint un tram del Camí dels Bons Homes o GR 107 (Berguedà)

Peguera: circular pel Camí de Peguera a Bonner seguint un tram del Camí dels Bons Homes o GR 107 (Berguedà)

Ruta seguida: Els Planells-Font de la Cauma-Cruïlla GR (seguim GR 107-1 direcció Bonner)-Roc de la Bruixa-Torrent de Ferrús-Torrent d’Aigua de Llinars-Cal Sec-La Plana-Cruïlla GR (seguim GR 107 direcció Peguera)-El Ferrús-Font de la Teula-Font de la Teuleria-Font de la Bruixa-Font de la Cauma-Els Planells.

Deixem el cotxe a un marge de la pista de terra a l’alçada de la cruïlla dels Planells, on hem arribat per la carretera BV-4025 des de Fígols i Sant Corneli.

En una cantonada trobem un pal indicador. Nosaltres, escalfats per un sol encara tímid, seguim en direcció a la Font de la Bruixa pel GR 107, o Camí dels Bons Homes.

Aquest tram inicial es coneix també com "Camí de Peguera a Feners”.

Seguim per aquesta pista i, en poca estona, deixem un trencall a l’esquerra. Passem a tocar de la Font de la Cauma, molt enfangada i no senyalitzada. Al fons, cap a ponent, ja veiem els Cingles i el penyal del Roc de la Bruixa.

Després de creuar un pas canadenc, trobarem un encreuament senyalitzat amb varis pals indicadors. Avui seguim per l’esquerra, pel tram del GR 107-1 del Camí dels Bons Homes, en direcció a Bonner. Aquest és el tram que fan servir bicicletes i cavalls per fer la ruta. Per la dreta seguiríem el tram del Camí dels Bons Homes que fan servir els senderistes per pujar al Coll de Portet i arribar a Gósol.

La pista baixa decidida durant un parell de quilòmetres, tenint sempre al davant la magnífica Roca Gran de Ferrús, omnipresent durant tota la ruta d’avui.

A la part baixa de la pista creuem el Torrent de Ferrús, totalment sec avui.

Poc després arribem a La Plana, antiga casa natal de Ramon Vila Capdevila, conegut maqui que va voltar per aquests paratges segons podem llegir a una placa col·locada el 1998 a la façana de la casa, ara mig enrunada i d’utilització exclusiva pel bestiar estiuenc. La Viquipèdia ens il·lustra una mica sobre el personatge: "Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d'abril de 1908 - Castellnou de Bages, 7 d'agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la segona guerra mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme. Va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim franquista. El 7 d'agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. No va tenir ni temps de disparar. Fou enterrat a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles".

Aquí podríem iniciar la tornada pel corriol que passa a tocar de la casa, però decidim allargar la ruta una mica més i apropar-nos a Cal Sec.

Seguim la pista principal a l’oest, travessem el Torrent d’Aigua de Llinars i, en pocs minuts, arribem a Cal Sec, petit mas restaurat al bell mig dels Plans de Cal Sec, i amb unes magnífiques vistes de la Serra d’Ensija, al nord, i del Roc de les Baumes i els Cingles de la Bruixa a l’est.

Aquí, en un banc de l’entrada, ens aturem a dinar gaudint de l’entorn i d’un dia espectacular i lluminós.

Recuperades les forces, girem cua i comencem la tornada. Quan tornem a ser a La Plana, abandonem el GR i ens enfilem pel corriol que passa per l’esquerra del mas. Aquest és el tram més complicat del dia perquè és molt perdedor, obliga a seguir parcialment pel mig del torrent sec i, finalment, presenta un desnivell considerable a la part final.

A la part superior del corriol retrobem el GR 107 exclusiu per senderistes. Si anéssim per l’esquerra trobaríem una pujada intensa per la Canal Gran fins les Llosanques i el Coll de Portet. També podríem seguir per fer l’ascensió als cims de la Roca Blanca i del Cap de la Gallina Pelada, que ja hem en altres ocasions.

Avui, però, girem a la dreta i baixem pel corriol que travessa un torrent sec. Estem, tot just, sota la paret de la Roca Gran de Ferrús.

El tram següent, que travessa un bonic bosc de pi negre, ens portarà a les restes enrunades del Ferrús, on ja hem estat en varies ocasions. Les vistes al sud son absolutament magnífiques.

A partir del Ferrús el corriol es transforma en pista de terra, prou ampla i de fàcil caminar.

Seguirem aquesta pista herbada que passa per un parell de fonts mig amagades: la Teula i la Teuleria, abans d’arribar a la Font de la Bruixa, amb prou aigua perquè el Tuc faci un petit bany.

En un parell de minuts més ja som, novament, a la cruïlla dels dos trams del GR 107 que hem passat a l’anada. Ara toca seguir per l’esquerra, travessar el pas canadenc, passar la Font de la Cauma per segona vegada i arribar, finalment, on tenim el cotxe. Fem algunes fotos de la part dels Rasos de Peguera i donem per finalitzada la ruta d’avui.

Magnífica, planera i fàcil volta pels Rasos de Peguera, en un dia lluminós d’hivern, però amb temperatura molt alta per aquestes dates. Ja som a prop de la primavera i sembla que l’hivern ja no tornarà.

Salut i bona caminada !