Peguera: del poble abandonat de Peguera al Ferrús, pel PR-C 73 i la Font de la Bruixa (Berguedà)

Peguera: del poble abandonat de Peguera al Ferrús, pel PR-C 73 i la Font de la Bruixa (Berguedà)

Nota: Nou error d’altimetria en començar a gravar la ruta. El desnivell real acumulat és d’uns 100 metres, aproximadament.

Ruta seguida: Poble abandonat de Peguera-Pla de les Basses-Rierol del Barranc dels Graus-Camí de Can Salamó-Font de la Cauma-Font de la Bruixa-Font de la Teula-El Ferrús i tornada. En realitat és un petit tram del GR-107 o Camí dels Bons Homes.

Deixem el cotxe al poble vell de Peguera, a un marge del camí a tocar de l’ermita de Sant Miquel, on hem arribat per la carretera BV-4025 des de Figols i Sant Corneli.

Fem les primeres fotos de les restes enrunades sota el magnífic Roc de Peguera, coronat per una estelada, i de les restes de la rectoria, el cementiri i l’ermita de Sant Miquel de Peguera, escalfada pel magnífic sol d’aquest matí.

També gaudim de les vistes als amples prats herbats del Pla de les Basses amb algunes clapes de neu que encara resisteixen malgrat el persistent anticicló que fa setmanes que no vol marxar. Per la dreta també veiem els Cingles de Graell i el Serrat de les Eres.

A pocs metres de l’aparcament trobem un pal indicador amb múltiples rutes. Nosaltres comencem a caminar en direcció oest pel PR-C 73 (també és un tram del GR-107 o Camí dels Bons Homes). És una pista, també coneguda com "Camí de Peguera a Feners”, que travessa el Pla de les Basses en paral·lel al rierol del Barranc dels Graus, avui amb molts trams glaçats.

Seguim camí i, per la dreta, als peus del Cingle de Graell veiem un parell de construccions, Ca n’Agutzil i Cal Bepo.

Més endavant la pista creua el torrent per un pas canadenc pel bestiar, que a l’estiu omple aquests prats.

Més endavant trobem un nou pal indicador (ens informa que el Ferrús, el nostre objectiu d’avui està a 3,6 quilòmetres) i, poc més enllà, la pista es creua amb la carretera asfaltada (“Camí de Can Salamó”), que seguirem per l’esquerra durant uns 300 metres. A la nova cruïlla, senyalitzada amb un pal indicador, deixem la carretera i seguim la pista de terra que baixa per la dreta, en direcció a la Font de la Bruixa que, segons diu, és a un quilòmetre.

Seguim baixant per aquesta pista i, en poca estona, deixem un trencall a l’esquerra i seguim per la dreta passant a tocar de la Font de la Cauma, molt enfangada. Al fons ja veiem els Cingles i el Roc de la Bruixa.

Poc després trobarem un encreuament senyalitzat amb pals indicadors. Seguim per la dreta, en direcció al Coll del Portet i, poc després, passem per la Font de la Bruixa.

Seguim per la pista principal que passa per un parell de fonts més: la Teuleria i la Teula i ja veiem, al fons, la inconfusible silueta de la Roca Gran de Ferrús.

Primer per una pista herbada i els últims metres per un corriol senyalitzat que surt per la dreta, arribem sense dificultat al Ferrús, casa enrunada al peu de les Roques del Ferrús. Les vistes són magnifiques.

Com el peu de la Carme encara no permet gaires alegries, aquí donem per acabada la ruta d’anada i, abans de tornar, aprofitem per dinar escalfats per un sol molt agradable.

En altres ocasions hem seguit pel corriol que surt al peu de la paret de roca i que penetra a un bosquet de pins per, quan s‘acaba, començar una pujada intensa sota la Roca Gran de Ferrús fins el Coll del Portet i, com vam fer fa un parell d’anys, la pujada final als cims de la Roca Blanca i la Gallina Pelada. Ja repetirem quan puguem tornar a fer-ho.

Després de dinar passegem per les runes mentre fem fotos a tot el que es mou. Bones vistes al sud i a les pistes de l’antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera, encara enfarinades.

Amb les forces recuperades, iniciem la tornada per la mateixa ruta de l’anada fins el poble de Peguera, on tenim el cotxe aparcat. Final de la ruta d’avui.

Agradable, planera i fàcil volta pels Rasos de Peguera, en un dia lluminós d’hivern, però amb temperatura molt alta per aquestes dates.

Salut i bona caminada !