Pels plans de L'Espelt - Igualada, Font d'en Masarnau, Can Mercader, Can Sanador

Passejada matinal pels Plans de L'Espelt (Òdena) sense més pretensió d'estirar les cames tot gaudint d'una primavera anticipada en ple febrer.

He sortit de la zona residencial del polígon Les Comes d'Igualada, just on comença el camí a la Font d'en Masarnau. En arribar-hi, amb doll completament eixut en aquest temps d'extrema sequera, he agafat el corriol que puja cap a la Barraca de Cal Rial, i passant pel bosquet de Can Bosc arriba a Les Casetes i després a Can Mercader.

Can Mercader és una masia de grans dimensions producte d'una gran transformació del segle XIX. De planta rectangular, planta baixa i golfes i teulada a dos vessants. De la façana principal en destaca la seva quasi simetria, el balcó seguit de la planta pis i la filera de finestres de les golfes. A l'interior la gran sala central ordena les dependències entre les quals destaca un gran celler annex a la banda de llevant i un cobert situat a l'extrem sud del conjunt. Tot el conjunt està envoltat per un mur.

Rodejo la gran casa i enfilo el Camí de Masarnau en direcció nord. Passo pel conjunt de casetes de Cal Vicentó, després per Cal Guardabosc i en poc arribo al gran mas de Cal Sanador, també una de les grans masies del terme d'Òdena.

De davant la casa mateixa trenco direcció sud pel Camí de la Plana de Cal Sanador, entre camps d'oliveres novelles i cereal. Més tard s'endinsa per una petita rasa boscosa i arriba a la pista de Cal Magí de les Alzines (que no m'hi arribo).

Aquest Cal Magí es tracta d'una masia formada per l'edifici principal (habitatge) i les dependències bàsiques de l'economia agrícola (celler, cups, corrals, graners...). D'aquests en destaca el celler, de grans dimensions i amb volta de pedra de punt rodó. La casa té planta baixa i pis. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb arrebossat imitant carreus. A la façana hi ha restes d'un rellotge de sol. A la banda est, un cos annexa amb la planta baixa i la galeria d'arcs de mig punt la que comunica amb el primer pis de la casa. L'edifici principal queda tancat per un pati.

A la cruïlla mateixa, encuriosit per les possibles vistes que s'hi poden donar, m'enfilo pel sender d'un turonet a dreta del camí principal. Ha valgut la pena, hi ha bones panoràmiques que inclús deixen entreveure el Montserrat mooolt al fons.

Ja soc directe a Cal Grimau i retrato el seu gran i emblemàtic Pi Blanc a peu de casa i camí, avui dia força malmès en la brancada.
Tot seguint, es passa per Cal Masies i Cal Pelfort arribant de nou a la Font d'en Masarnau. Sols cal desfer el camí d'inici a primera hora i retornar a la ciutat.

Una caminada entretinguda entre camps, arbres i masos històrics