Pels Terraprims d'Empordà: Vilademuls, Quarantella i Galliners

Una planera ruta circular pels Terraprims de l’Empordà, visitant Vilademuls, la Torre i Sant Marçal de Quarantella, Sant Julià de Galliners i Sant Baldiri.

En un bonic racó del Pla de L’Estany i a la ratlla dels dos empordans hi trobem els anomenats “terraprims”, un territori de límits poc precisos, no pas molt coneguts, però que tenen l’encant de la senzillesa: boscos i camps de conreu, un esquitxat de petits pobles de pedra amb molta història, camins ancestrals i de regal un paisatge exuberant de transició entre la plana empordanesa i els aspres de la Garrotxa

La colla surt de Vilademuls, el cap d’un municipi que inclou dotze pobles i tots ofereixen el seu encant rural, amanit amb edificis d’especial interès, tot i que avui tan sols en visiten tres.

A Vilademuls, situat sobre un turonet, destaca l’església de Sant Joan, edificada amb les pedres del que abans havia sigut el Castell, del qual només queda una part de la muralla i la porta d’entrada.

A la sortida del poble i després de començar a degustar la rosada matinera sobre les herbes brillants per la rosada a contrallum del refex del sol acabat de sortir, es veu la silueta de Sant Marçal de Quarantella, però abans d’arribar-hi es troba la Torre Quarantella, del Segle. XV, de propietat privada, destacant-se la Torre i la portada.

Sant Marçal, un poble abandonat des de fa anys, fa un temps es va fer famós per sortir a la venda gairebé el poble sencer, amb la rectoria inclosa. És un poble solitari i envoltat de camps, però la inversió que s’ha de fer a les cases, en molt mal estat, fa que segons creiem, fins ara no ha sortit cap comprador. L’església, molt modificada, conserva encara alguns dels tocs romànics característics: un absis semicircular, una porta d’entrada amb arc de mig punt amb dovelles i dues pilastres de l’antiga espadanya aguanten un nou teulat.

Després d’endinsar-se pel mig de turons suaus i frondosos sembrats, pintats d’un verd primavera, la colla arriba a Galliners, un poble fet entorn a l’any 1000 i al seu dia anomenat Villa Galdonarios, fent pensar que els primers habitants es dedicaven a la cria d’ocells d’aspecte robust, potes fortes adaptades a córrer i esgarrapar el sòl, d’ales arrodonides i bec curt. La seva església barroca del S. XVIII de Sant Julià i Santa Basilissa, va ser construida sobre un antic temple romànic.

Arribats al Puig de Sant Baldiri, on durant la guerra de la independència els francesos establiren un fortí, hi ha les restes de l’ermita de Sant Baldiri, copatró de la parroquia de Galliners i a on abans s’hi celebraba un concorregut aplec. Segons la llegenda s’explica que el Sant va voler pertanyer a la parroquia de Galliners i com que el terme era disputat per altres pobles, va realitzar un acte prodigiós per demostrar la pertinença.

Finalment, amb passes a càmera lenta o a pas de cargol, fent safareig de mil anecdotes, la colla tanca la circular arribant de nou a Vilademuls.