Pels voltants de casa: Figuerola - Sant Pere - la Creu
near L’Ametlla de Merola, Catalunya (España)
Viewed 1119 times, downloaded 24 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
El Putxot
Llogarret format per un carrer de cases dedicades al conreu de la vinya i a l'elaboració del vi. Una visita atenta ens permetrà imaginar el procés de treball d'aquest nucli, actiu des del 1700 fins al despoblament amb la industrialització de les valls del Llobregat i Cardener. Passat el carrer i en direcció est, hi ha la coneguda barraca del Guenyo, excepcional exemple de barraca de vinya.
Sant Pere
Capella rural pre-romànica. És l'edifici religiós més antic del municipi i probablement el més desconegut.
Font
Font sota la casa de Casamitjana en els inicis de la riera de Vallverd (o Bellver)
La torre de Castellnou
Torre medieval de guaita del s. XI, que resseguia la frontera de la marca. És malconeguda al territori pel nom de la Torre del moro. Es creia que era la torre de l'homenatge del castell que dòna nom al municipi, però les excavacions realitzades a l'església de Sant Andreu i a la seva rectoria (actual cementiri municipal) situen en aquest lloc l'enclavament del castell.
Casamitjana
Casa mitjana
La Creu del Perelló
Aquí va caure, el 7 d'agost de 1963 a les 12:30 h de la nit en una emboscada de la guàrdia civil, Ramon Vila Capdevila (Passos llargs o Caracremada, segons l'alies difós per les autoritats franquistes). Exemple d'integritat als seus ideals anarquistes i model atemporal de l'individualisme més romàntic. Les seves despulles estan dipositades en l'actualitat al nou cementiri de Castellnou, on també hi ha el museu dels Maquis. Anteriorment, en la posguerra, La guàrdia civil va assassinar als masovers de la Creu -Ramona Bessa i Domingo Rovira- per la seva suposada col·laboració amb els maquis. Des d'aquí fa de bon llegir el poema que el mateix Vila va escriure sobre la seva mort: Quiero tener mi tumba lejos de los campos santos, donde blusas blancas no haya ni panteones dorados. Quiero que a mí me entierren lejos de esos lugares falsos, donde la gente al año viene a depositar sus llantos. Quiero que a mí me entierren arriba en el monte alto, junto aquel pino grande que sólo está en el barranco. Mi tumba quiero que esté entre dos piedras de canto, compañeros míos han de ser pintadas culebras, verdes lagartos. No quiero que a mi entierro vengan curas laicos ni romanos, y las flores han de ser un manojo de punzantes cardos. Tampoco quiero que vengan a decir discursos y salmos, con banderas y oropeles, vicio del mundo civilizado. Para discursos los graznidos de los cuervos y los grajos, el aullido del zorro viejo cuando ciego es abandonado. Ni luz de cirios que dan unas claridades de espanto, a mí me alumbrarán las centellas y los rayos. Quiero que mi tumba sea cubierta de espinos altos, de zarzas grandes y espesas, abrojos y salvajes cardos. Que brote a sus alrededores hierba para los ganados, y que descanse a mi sombra, el perro negro cansado. Quiero que mi cuerpo repose lejos del bullicio humano, junto al pino grande que hay en el barranco solitario.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Bona ruta i assequible per totes edats.