Pels voltants de Palomera Puigbó Solanllong Coll de l'Arç

Palomera es l'antiga casa de Colonies de l'Esplai la Guineu de la Garriga, s'hi accedeix per mitjà d'una pista força malmesa que surt del coll de Marolla, entre els comarques del Ripollès i el Berguedà. Allà iniciarem i acabarem el recorregut d'avui.

Al mateix Coll de Marolla hi ha també el Refugi Coll de la Merolla està situat a 1.084 metres d'altitud. Amb quaranta places amb lliteres i diversos serveis que el converteixen en un espai molt acomodat, s'ha convertit en un dels establiments més apreciats pels excursionistes.
Masia reconvertida en refugi situada al coll de la Merolla, entre els comarques del Ripollès i el Berguedà.
Està situat a 1.084 metres d'altitud en un indret especialment apreciat pels excursionistes, els escaladors i els alpinistes. La seva situació privilegiada l'ha fet sovint protagonista de trobades entre els especialistes de muntanya.

Deixem el Refugi a ma dreta i ens enfilem en direcció sud per una pista que passa pel coll de l'Arç i segueix fins a la mateixa casa de Palomera, allà deixem el cotxe esmorzem i comencem l'excursió.

Palomera ja porta una colla d'anys com a casa de colonies, gestionada per l'esplai de la Garriga, tot va comenzar el 1972 que amb quatre tendes a Vidrà es va començar el projecte de les colonies, després s'anà dos anys a la Comtessa, la casa que els de Llerona encara tenen a Sant Hilari, llavors es va decidir que prou assatjos, la cosa anava de debò, calia trobar una casa pròpia. Es va buscar casa per Josa de Cadí, es mirà can Crous, gairebé la troben a Panissers, però després d'un revolt d'un camí malmès... Ostres quina casa, quin prat, quin cel més blau, finalment la Guineu de la Garriga havia trobat el seu cau: Palomera. Però quines jornades de feina ens esperaven, els pares els amics els col·laboradors, tothom hi era benvingut, a pic i pala, a cops de martell i claus, sota el Tubau s'anava aixequant un palau...un petit regne garriguenc. Palomera i la Guineu passen a ser nom familiars per nosaltres, i així fins avui.

Sortim de davant de la casa de la Palomera i anem cap al sud fins al Coll del mateix nom. Aquí deixarem el camí ramader i seguim a l'esquerra per un camí perfectament marcat (verd-blanc). Més o menys paralel al camí ramader, però molt més curt i sense cap pendent, ens portarà per sota del Serrat fins que giri al Nordest per acabar a Sant Martí de Puigbó i la casa de Puigbó, actualment convertida en casa de turisme rural.

La part de la casa que posen per aquest servei és la primera planta amb totes les habitacions, els menjadors, una gran sala d’estar, una llar de foc com ja no se’n veuen i una eixida espectacular des d’on s’accedeix als serveis. Aquests serveis, juntament amb la cuina són de nova construcció tot i que hem intentat que mantinguin un caràcter rústic.
La cuina, per exemple, conserva una pica de pedra conservada en perfecte estat. Tot i així, el lloc que més atrau a la gent és la sala de la llar de foc. Una sala que té un foc a terra envoltat d’un banc escó i, al costat de la qual, hi ha una saleta annexa amb un “pastador” (moble antic per fer pa). En aquesta altra sala abans es pastava i es coïa el pa i ara, com a sala polivalent, s’hi pot fer des d’un àpat fins a jocs de taula o llegir en els múltiples sofàs que hi ha. A més, els més curiosos, poden gaudir observant les eines de fer pa que hi ha exposades a la paret i també un gran moble que servia per seleccionar les diferents mides de farina i que en la seva part inferior porta incorporada la pastera. La casa s'obre per a grups de 8 a 10 persones i, com en tota masia rural, hi trobareu bestiar i la possibilitat d'experimentar les tasques de cultiu d'aliments.
Aquesta casa de Puigbo és al vessant sud de Gombrèn, just a l’obac, i enfront del conegut Santuari de Montgrony. Quan arribem allà ja es veu una gran masia amb una església derruïda presa per l’heura i que data del segle XVIII. Aquesta església va agafar el relleu a la preromànica que hi ha a menys de cent metres, dins del conjunt que conformen un castell i l’antic poblat medieval amb una dotzena de cases, les parets de les quals encara són visibles, una torre de guaita i un tros de l’església dedicada a Sant Martí.

Caminant cinc minuts es pot gaudir d’una espectacular panoràmica del Pedraforca i de Puigllançada. Pel costat que dona al nord, el camp de visió va des de les muntanyes de Castellar de n’Hug, tota al serralada de Montgrony i fins mes avall del Taga, a Sant Amant, ja a sobre Ripoll.

En cas d'allotjar-se a la casa, en cotxe també es pot pujar fins les Fonts del Llobregat a Castellar de N’Hug i de tornada visitar el castell de Mataplana, bressol del mite del Comte Arnau, mentre es fa camí fins a Montgrony. Aquest paratge és gairebé visita obligada per la seva història, llegenda (Otger Cataló i els Barons de la Fama) i increïble paisatge de roques, ideal per als amants de l’escalada. D’altra banda, en mitja hora de cotxe podeu arribar-vos fins a Ribes de Freser des d’on podeu enllaçar amb el tren cremallera que us portarà a la Vall de Núria

Entre Aranyonet i Puigbò hi ha l’antic casal de Solanllong, que centrava una antiga quadra civil que depenia dels cavallers cognominats Solanllong, documentats des de mitjan segle XIII, i que s’estenia per tota la vall del torrent de Solanllong, afluent per la dreta del Merdàs. Els Solanllong també eren senyors de la quadra de Grats, al municipi de Campdevànol, i de la masia de la Figuera, i feien acte de vassallatge pels seus dominis als barons de Mataplana, fins que el 1376 Berenguera de Solanllong i el seu marit Ferrer de Castellet vengueren aquests dominis a l’abat de Sant Joan de les Abadesses.

El mas Solanllong, ara deshabitat, encara conserva una bona part de l’aspecte ferreny de l’antiga fortalesa medieval, i té als seus peus una capella rectangular de tipus romànic tardà que havia estat dedicada a sant Esteve i després a santa Magdalena i depenia de la parròquia de Puigbò. En procedeix un frontal romànic. És una casa solitària i assolellada orientada a llevant, en l’antiguitat era una fortalesa, ja esmentada al S.XIII. en l’actualitat en ruïnes, Encara es pot apreciar la seva ferma construcció, amb unes balconades de grans arcades, típiques de les cases pairals catalanes.

Als peus de la casa hi ha una capella de tipus romànic sense cap mena de identificació puig no te ni campanar. D’aquí en procedeix un frontal romànic que esta en propietat privada i unes portes que estan al Museu Episcopal de Vic. Per arribar a la capella cal pujar-hi per sota, al trobar el vailet cal recular per la pista de sota la casa uns 100 o 150 m fins trobar un camí que puja a sota la capella.

Seguim per l'antic camí ramader. És el camí que antigament es feia servir per la transhumància (portar els ramats de bestiar d’un lloc a l’altre) durant la nostre excursió en algun tram seguim el camí ramader que ve de Gombrèn a Puigbó que continua fins les Girades de Puigbó on és troba el que vindria de les Viles Grosses (Montgrony), L’Espluga, Coll de Merolla, coll de l’Arç, i Palomera.

Després de l'excursió ve l'altre gran objectiu de la jornada fer la calçotada del grup, aprofitant les capacitats culinàries de la colla que som , a més de la infrastructura que ens ofereix la casa. Tot ha estat excel·lent, un bon colofó a la jornada d'avui.

Informació extreta de Viquipèdia i Turisme al Ripollès