PELS VOLTANTS DE PERAFITA

Una ruta fàcil, sense cap complicació tècnica, que transcorre majoritàriament per pistes amples al voltant de Perafita, llevat un tros a la carena del Pallars on la pista ha quedat invisible degut a la tal d'arbres. Es convenient l'ús de GPS doncs hi ha molts encreuaments. També cal portar aigua.

Deixem el cotxe al final del poble venint de Vic, un cop passada l'església parroquial de Sant Pere, on un aparcament evita que molesti als veïns. Comencem a caminar per la vorera en direcció a la plaça Major i trobem l'església de Sant Pere, un edifici enorme amb un campanar de planta octogonal però sense cap rellevància arquitectònica. És més bonic el racó que formen les cases a la Plaça de l'Església que no aquesta.

Sortim de la plaça per un call per arribar al Passeig del Remei on deixarem l'asfalt per agafar un pista ample que ens portarà sense cap esforç a l'ermita de la Mare de Déu del Remei, situat dalt un promontori i envoltat per un roureda molt bonica. L'ermita està molt ben arreglada tant per dins com per fora i fa poc que l'han pintat blanca de manera que destaca sobre l'entorn.

Baixem del promontori i anem a buscar la pista que ens portarà fins el Rec del Gorg Negre, pista que seguirem fins arribar a la Font de la Casanova. En aquest punt el que crida més l'atenció són les enormes basses que hi ha aigua avall.

Seguim la pista passant per davant de la casa pairal de La Casanova de Pallars fins el collet de la Guixera on iniciarem la baixada cap el torrent dels Bols sempre envoltats de pins. A partir d'aquí comença una suau pujada que ens enfilarà fins a la Bauma de Les Heures, una gran cavitat que no sembla que hagi estat mai habitada. L'accés s'inicia a l'arribar a una gran esplanada de roda llisa. Es seu accés és fàcil i com a curiositat té un sostre de pedra que semblen tires de marbre.

Sortim altra vegada a la roca llisa i anem fins a la casa de Rocatova de Dalt per agafar la pista que ens ha de conduir fins a la Rocatova de Baix pel camí ramader que deixarem just quan divisem la carretera BP-4653 per endinsar-nos per una pista més boscosa que de cop i volta queda coberta d'arbres i branquillons producte de la tala que estan fent. A nosaltres ens ha costat molt seguir el camí.

Un xic més enllà trobem el pantà de Cal Fusta, una massa d'aigua enorme que dona peu a boniques fotos. Seguirem per la pista i aviat veurem el Castell de Perafita al fons.

El Castell és un edifici del segle XIX construït per algú que havia de tenir moltes ínfules dons té una planta enorme amb dues gran torres al costat. El camí ens hi porta de dret, de manera que fet el xafarder des de la porta seguim el camí ral que ens portarà fins a Perafita on no deixarem de comprar pa i coques.