Pels voltants de Sant Julià de Lòria

Ruta que s acaba convertint en una gran sorpresa, per la seva riquesa final: trobem natura i art romànic, pasant per paratges realment espectaculars. Veurem esglesies del romànic mes antic andorrà, descobrirem uns quants rius que baixant dibuixant salts i imatges increibles, i paratges que en aquesta epoca de l any, la tardor, son plens de mil i un colors.
Deixem el cotxe en un lloc tant poc glamouros com es el parking del centre comercial River i des d aqui, travesem el poble de Sant Julià de Lòria, pel centre, on pasem per devant de la seva esglesia, de la que nomes queda la torra de la construcció inicial romànica. Sortin del poble, trobem un desviament senyalitzat i comencem a pujar per unes escales..... que poc despres donen pas a un camí en pèsim estat en el que ens hem d anar obint pas com bonament podem i que ens fa dubtar per moments si anem be, però el track ens diu que si. Acabat aquest tram, comencem a pujar un desnivell important, practicament sense camí, on ens anem guiant pels senyals, uns punts rodons grocs, que ens van indicant que anem be, tot i que hem d anar grimpant durant molts trams. Despres d una pujada dura i complicada, veiem per fi, l esglesia de Sant Martí de Nagol. L ermita es construida en un lloc inversemblant, perfectament integrada al seu entorn. Com totes les esglesies que anirem trobant, es tancada. Despres de recuperar una mica, seguim cami, direccio Nagol. Pel camí trobem un camí que arriba per la nostra esquerra, el cami que puja d Aixovall,, seguim per la nostra dreta i arribarem al poble de Nagol. A la sortida del poble, seguint per la carretera, trobem Sant Serní de Nagol, preciosa esglesia amb unes vistes espectaculars sobre la vall. Des d aquesta esglesia podem agafar un cami cap a Sant Julià o be, darrera, trobem un camí que baixa, que es el que seguim. Desseguida escoltem la fressa d un riu, el Llumeneres. Travessem un pont de fusta i seguim camí. Si mirem enrera tenim una vista espectacular de les dues esglesies que acabem de visitar. Seguim direcció Aixirivall on arribem al cap d una estona. Aqui trobem l esglesia de Sant Pere d Aixirivall i al seu voltant un parell de construccions tipiques andorrannes: cases i pallers. La sortida d Aixirivall es una forta i llarga pujada fins arribar a un coll. A partir d aqui, la ruta es torna mes planera i, sobre tot, molt agradable a la vista, la natura es plena de tots els colors imaginables i al fons, la vall amb Sant Julià de Lòria. Desprès d un bon troç de caminata, arribam a les Bordes del Mas, on ens aturem a recuperar forces i menjar envoltats d una natura totalment de tardor. Despres d una rapida baixada, trobem el riu d Aubinya, que travessem per un pont de fusta i seguim cap a Aubinya, seguim la silueta de Sant Romà d Aubinyà, visible des de lluny. Vista l ermita de Sant Romà, i veien que l hora apreta, no baixem fins Aubinyà i seguim el GR direcció Juberri pel cami dels Hortells, que ens deixa a la carretera a un kilometre de Juberri i que per tant s ha de fer a peu.
A Juberri visitem l esglesia de Sant Esteve de Juberri, ubicada dintre d una propietat privada, però que es facilment accesible i podem veure, tot i que no entrar, com a cap altre. Es una esglesia preciosa, modesta i senzilla, com totes, però amb alguna cosa que la fa especial i diferent. Vista l esglesia, busquem el camí de la Senyoreta, que el track ens marca just per sota, però no el sabem trobar, potser la foscor no ens ajuda gaire, en qualsevol cas, desfem el tram de carretera que hem fet per arribar al poble i agafem un camí que surt a l´esquerra, al costat d una caseta de la companya d electricitat i que ens enllaça amb el cami de la senyoreta que no hem trobat al poble. Ja sense aturar nos ja que la foscor comença a ser important i la temperatura ha baixat força, baixem el camí de la Senyoreta fins arribar a la CG1, pràcticament a l´alçada del punt d inici de la ruta.
Es una ruta aparentment amb no massa desnivell entre l alçada mázima i la minima, peró el desnivell acumulat final, es important. Bona part de la ruta va per trialeres i, com he dit, la pujada fins Sant Martí Nagol, te moments en que hem de grimpar. Però la ruta ens ofereix moments realment macos que fan que valgui la pena.