Peñarroya de Tastavíns

La dificultat d'avui es un cas especial, ja que la neu fa complicada la orientació, i ens fa mullar una mica els peus , a vegades fins a mitja cama. Creuar el riu ara, amb tanta aigua, acaba de remullarnos.
En arribar al barranc d'enferri , amb moltíssima aigua, es fa difícil remuntar-lo per dins, ja que rellisca mes....

Un cop superat el salt fins al mas de Ginero, no tenim sendera definida, cal anar orientant-se amb el Gps en tot moment. Un cop superat aixo, la resta de sendera es el PR de la romeria de Vallibona a Penyaroja. Un poc de neu, però ja no es res difícil.


Començarem la ruta a la bassa de Sant Miquel i trobarem la sendera de anar i tornar, que de seguida es bifurca.
El que farem es seguir una ruta senyalitzada com la ruta número 3, o la cursa de la Tossa, amb plaques metàl·liques, una placa a cada Km. Fins al waitpoint número 5, on trobem un cartell de fusta al pic de la Tossa , però nosaltres anirem a la dreta i amunt. Fins ara, seguiem unes petjades de algu que ha fet raquetes, però en aquesta bifurcació ja xafem neu verge i trobem el barranc de Sonc.
Ara anem a la dreta en direcció als Mollons ( dels collons) on ja vam fer el cim en una altra ocasió , i es tot pedra solta.
Avui no pujem,el nostre objectiu es el barranc d'Enferri i vist com va el cami ple de aigua, augura bon pronòstic. Els mollons son xulos i li fem fotos des de diferents perspectives, fins al mas dels Mollons i hem de creuar el barranc dels mollons, que també es de caudal molt abundant.

Després del mas fins a la pista,
ens hem equivocat una mica per culpa de la neu, però en arribar a la pista, a l' esquerra, no hi ha gaire tros ni dificultat.

Poc després de xafar molta neu de la pista, toca anar a la dreta, on aviat tindrem ja el barranc protagonista d'avui.
Com sempre hi ha menys aigua, solem anar per dins del barranc, saltant pedres, grimpant, però avui es mes difícil, amb la pedra mullada i la mateixa aigua ens impedeix passar sense xoparse els peus.
Poc a poc i en precaució, remuntar per on se pugui, o en paral·lel per un costat o l'altre, trobarem fites que ens ajuden a orientar-nos, fins al final, on hi ha el motiu de tant de jaleo i catxull , i de veritat que val molt la pena.
La joia amagada dels Ports, a la zona de Aragó, ens posa la pell de gallina de veure'l en tot el seu esplendor, una explosió d'aigua en forma de 3 salts consecutius.
El Salt d'enferri es pura màgia.

Ara vindrà la segona part més complicada, surtint del salt a la nostra dreta trobarem un caminet amb fites que facilita arribar a la part de dalt del salt, però després ja no hi ha camí definit fins al mas de Ginero, no tenim sendera cal anar orientant-se amb el Gps en tot moment i resar a tots els cristos,o encomanar-se a la sort.

De un tros lluny veiem el mas de Antolino, però avui no hi anem, cuan ja veiem les runes del mas de Ginero estem salvats. Un poc mes amunt tenim el seu arbre, un ginebre.

Ara seguirem el PR de la romeria de Vallibona a Penyaroja. Al cami i trobarem la Creu del Llop i la seva explicació.
Un Poema de Desideri Lombarte (1981) de Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort .
El poema conclueix aixi:
Una creu vora el cami recorda als caminants com era la vida dels antics i lo que van patir.

Després de casi soltar unes llàgrimes, seguim el camí fins que veiem les monumentals Roques del Masmut.

En arribar al coll de borla tenim la opció de pujar al cim del masmut segunt les marques de PR, ho farem en altres ocasions on no portessem los peus mullats de neu i aigua i bruts de fang ( perill de lliscar) .

Avui ja marxem aviat per poder visitar de cami a casa el Salt de la Portellada.