Penedés 360º. 4ª Etapa. De Sant Quintí de Mediona a Vilobí del Penedès

Primera etapa que faig en format lineal. Fins ara anava sol i em veia obligat a anar i tornar al punt d’origen. Avui erem tres i això ens ha permés de fer una sortida lineal, deixant un cotxe a Sant Quintí i l’altre a Vilobí. Hem sortit de Les Deus, tot i que això ha suposat repetir un tram d’un km. , més o menys, que ja havia fet en la tercera etapa. Ho hem fet així perquè tor l’entorn de Les Deus mereix que se’l visiti sempre que es va a Sant Quintí.





Aquesta etapa ha estat una mica diferent a les tres anteriors. Si fins ara havia caminat fonamentalment per pistes en molt bon estat i poc desnivell, avui hem combinat corriols i pistes que, sense tindre cap dificultat tècnica, ja no eren senders del tipus “passejades” sino de mitja muntanya, amb el que ja es necessari estar atent a on es posen els peus.




Abans de fer aquesta etapa pensàvem que no la gaudiriem massa però anàvem equivocats; hem passat per indrets que, malgrat ser de la zona i haver-hi fet moltes sortides, no coneixiem o pels que feia anys que no hi anàvem. Al final ha estat una sortida força més interessant del que esperàvem. Els llocs més intetessants han estat els següents:




A) l’entorn de Les Deus. Es el lloc més conegut de Sant Quintí de Mediona, amb les seves fonts, coves i gorgs ( aquests més interessants quan la riera porta aigua, cosa que cada vegada passa menys).Aquí no ens hem limitat a seguir la riera sino que hem anat per un sender que se’n allunya una mica per anar seguint a mitja alçada els cingles de la Rompuda fins que es baixa cap a la Cova del Toixó i el Torrent del Llopard que ens porta de nou a la riera i a Les Deus.

B) el tram que ens porta des de la Riera de Mediona/ Riu Bitlles fins a les proximitats de la masia de Les Pareres. Corriols sobre pedra, barraques de pedra seca, alguna molt ben conservada, bonics boscos, àmplies i maques vistes sobre les cingleres que ens envolten i sobre els fondos que es van creant a mesura que anem pujant en direcció a les Clivelleres.

C)El que més ens ha agradat de la sortida ha estat el pas per la zona a on conflueixen els torrents de Cal Ton Pere, de les Obagues i del Salt. Es tracta d’una zona amb una vegetació excepcional, amb arbres, especialment pins i plataners, d’una gran alçada, amb troncs rectes que van directes a la recerca de la llum i amb plantes arbustives que rodejen per complert tots els arbres. Sembla talment que ens trobem en una selva. Es un tram magnífic, que desconeixiem i al que tornaré ben aviat.




Per desgràcia també hem passat per un tram complicat. Es d’un km, més o menys, en el que quasi ja no hi ha senyals del camí. La vegetaciò es menja el sender que necessita una neteja inmediata dels esbarzers i de les canyes que hi ha. Si no es fa, aviat resultarà impossible caminar-hi. Es el tram que va de Can Costa fins al Torrent de Can Ticarona. He marcat waypoints sobre aquest tram. M’he posat en contacte amb El Consorci de Promoció Turística del Penedès i m’han assegurat que ho arreglarien de manera inmediata pel que es possible que dintre de pocs dies aquest tram ja hagi canviat se cara.