Penedés 360º. 6ª Etapa. De Sant Martí Sarroca a Banyeres del Penedès

Caminant per pista

L’itinerari de la ruta Penedès 360 ens fa passar per aquest camp de sembrat, en el que no hi ha camí

Es possible que el propietari del sembrat hagi fet desaparèixer el corriol, en cas contrari no s’entén perquè es passa per aquest indret. Ara, el sembrat tot just està començant a crèixer però en pocs mesos ja haurà agafat una bona alçada i pot resultar problemàtic passar per aquí. Son menys de 100 metres però incòmodes de fer

Aquí ena hem vist obligats a cercar un camí alternatiu ja que sembla que no podiem continuar pel de la Penedès 360

Al arribar al final del camp de sembrat del que parlo al waypoint anterior, hem vist que només podiem continuar el recorregut de la Penedès 360, passant pel mig del camp. Per això hem decidit entrar a la pista de la foto, quw veiem al nostre davant, seguir-la uns 50 metres per entrar desprès al corriol ben visible al fons de la fotografía i girar inmediatament cap a un altre corriol que surt a la esquerra i que ens porta de nou al camí de la Penedès 360

Pista al costat de la Riera de Marmellar

El Castellot ja es veu al nostre davant

El Castellot ens acompanya en aquest tram de camí

El Castellot cada cop més proper

El Castellot

Imatge del corriol de pujada cap al Castellot

Esglèsia de Sant Sadurní

Es una esglèsia d’origen romànic que avui dia, com es veu a la fotografia, està en estat ruinós, amb les taulades ensorrades. Fotografia feta des del corriol de pujada cap al Castellot. < br> El que segueix ho he copiat de la web se catalunyamedieval.es :
L'església de Sant Sadurní es troba situada al peu de la muntanya del Castell, adossada a la rectoria i al cementiri. És una església de tres naus, tot i que originalment en tenia només una, amb volta de canó i arcs torals, i un absis semicircular amb arcs cecs, bandes llombardes i tres finestres d'arc de mig punt. La porta, lateral, és adovellada. La coberta és a dues vessants. El campanar, de planta quadrada, té coberta de pavelló i finestres d'arc de mig punt. En l'actualitat el conjunt es troba abandonat.

Bassa d)aigua i el Castellot

Ja quasi estem al final del costerut corriol de pujada

Conjunt de castell i capella del Castellot

La primera fotografía mostra les restes de la capella. La segona ensenya la porta d’accés a la torre del castell. La tercera mostra l’estat de les excavacions que s’estàn fent al costat de la torre
Això es el que he trobat a la web de catalunyamedieval.es:
Ruïnes notables d'una torre, murs i capella, tot molt trossejat. Conegut pel Castellot. Les ruïnes de Castellví de la Marca són situades al cim d'un penya-segat (496m d'alçada), sobre la riera de Marmellar, talaia natural sobre les planures de l'Alt i del Baix Penedès i lloc de vigilància de la portella que configura la riera de Marmellar. De Castellví en resta una torre mestra, de planta circular, conservada enterament en el pis inferior mentre que de la part superior només resta dempeus la meitat. Aquesta torre era envoltada per una muralla, de la qual resten alguns llenços. La capella del castell, en ruïnes, era dedicada antigament a Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. Aquesta capella, romànica, era de planta rectangular, d'una sola nau i coberta amb volta de canó, que a migdia conserva dos arcs formers i l'arrencada d'una volta que podria pertànyer a una segona nau. Notícies històriques Castell termenat. Documentat el 977.

Conjunt de castell i capella del Castellot

La primera fotografía mostra la part superior de la torre i l’escala que permet pujar-hi. La segona fotografía es de l’entrada a la torre A la quarta es pot veure l’ermita de Sant Sadurní que està a pocs metres de l’inici del corriol que puja cap al Castellot. La cinquena fotografía es de la capella del Castellot

Limits del que sembla era la muralla del Castellot, en procés de rstauració

Forn de calç

Petita cova a la dreta del camí

El mas de la Gomila

Un mas espectacular que ja comencem a veure des del camí. Això es el que he pogut llegir sobre ell en la web de la diputaciodetarragona.es:
Estilo: Obra popular. Datación: Siglos XVI i XVIII. Localitzación: Saliendo del vecindario de la Carroña, seguimos en dirección norte el camino de Marmellar, donde marca un giro, quedando a la derecha la masía. Descripción: La Carronya se encuentra en una zona de media altura, a los pies de los contrafuertes del Montmell. Aquí se construyó el gran edificio de la masía de Gomila, formado por un cuerpo principal rodeado de dependencias dedicadas a los trabajos agrícolas y ganaderos. El edificio principal de la masía está estructurado en tres plantas y es un claro ejemplo de la clásica masía catalana. Los bajos tienen una puerta principal de arco de medio punto adovelado, la clave del cual tiene inscrita la fecha de reconstrucción de la masía, “1794”. También vemos dos ventanas y la puerta del establo a mano derecha. El piso principal presenta, en el centro, un balcón con base y una puerta balconera a cada lado. Las buhardillas presentan las típicas ventanas de las masías de la zona, con arcos de medio punto y línea de imposta muy marcada. El interior corresponde a la característica estructura de tres cuerpos rectangulares y paralelos. Notas históricas: La masía de Gomila es documentado en el padrón de 1533, al mencionar a Antoni Palau de Gomila. A unos cuántos metros de la masía encontramos la caseria de Gomila, donde residían los aparceros de la masía, despoblada desde los años 1950. Titularidad: privada Estado de conservación: Bueno. Acceso: Fácil. Uso y función actual: Agropecuaria. Masía. Observaciones: El escritor Josep Pla, escribió en su obra "Els pagesos": "La casa está admirablemente colocada sobre el paisaje... Aquellos hombres levantaron la casa pensando que no era más que un elemento minúsculo del paisaje. Crearon... una obra útil, bella y elegante... Su contemplación me produce una fascinación amable, me da reposo y calma mi espítiru".

El mas de la Gomila

Una nova perspectiva del mas de la Gomila

Senyals d’un passat que encara no es massa llunyà

Margalló dintre d’ una vinya

Ermita de la Mare de Déu dels Arquets

Fins ara haviem anat un bon troç per pista asfaltada

Aqueducte romà dels Arquets

Des d’aquí arribariem a Banyeres en pocs minuts.....

.... però la ruta de la Penedès 360 ens fara donar una volta d’uns 3 km. més

Caminant a prop de la zona a on hi ha un gran poblat ibèric

Prop d’aquesta zona de les Masies de Sant Miquel, s’hi ha localitzat una àrea arquelològica molt extensa. No vam veure cap senyal de les excavacions que s’estàn fent a la zona però pel text que adjunto , copiat de la Viquipèdia, la Penedès 360 passa a pocs metres de la finca a on hi ha les restes arqueològiques. Com que no sabiem a on estava situada l’àrea, vaig fotografiar aquests grans camps de cultiu de vegetals, malgrat que en ells no hi es el poblat ibèric.
L'àrea arqueològica de Les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès de la comarca del Baix Penedès, està situada en el raval d'aquest nom i ocupa, segons pot desprendre's del material arqueològic que s'observa en superfície i de les intervencions arqueològiques realitzades, una extensió considerable. En aquesta àrea es localitzen tres jaciments arqueològics rellevants: El poblat ibèric de Les Masies de Sant Miquel, d'una extensió superior a la mitjana dels jaciments de la seva cronologia localitzats al Penedès, amb una datació que va des de la primera edat de ferro (segle vi aC) fins a la romanització (segle ii aC). La necròpoli de Can Canyís, coneguda des de l'any 1960, que té un marc cronològic que es correspon, parcialment, amb la del poblat ibèric de Les Masies de Sant Miquel. La vil·la romana de Crita Vella, relacionada amb l'ermita de Sant Miquel, situada just al costat de la finca on es localitza el poblat. La zona arqueològica abasta una àmplia cronologia i engloba tres mostres diferents d'ús del territori: una necròpoli d'incineració, un poblat ibèric i una vil·la romana, el que permet explicar tot un procés cultural que inclou la iberizatció i la romanització del Penedès. El poblat, a partir de les dades proporcionades per la ceràmica en superfície i per les excavacions realitzades, que han aprofundit poc a nivell estratigràfic, es pot datar entre els segles VI i II aC, amb diferents fases constructives. L'extensió del poblat i el seu excepcional estat de conservació amb estructures que poden arribar a tres metres d'altura ens indiquen que estem davant un dels poblats més grans i millor conservats de Catalunya, el que obre unes perspectives immenses amb vista a la recerca i la recuperació per a la vista pública d'aquest jaciment.

Caminant pel Parc del Pujolet de Banyeres

Caminant pel centre de Banyeres

Esglèsis de Santa Eulàlia

Reprodueixo el que he llegit a la web de poblesdecatalunya.cat sobre aquesta esglèsia de Banyeres del Penedès:
Construïda durant el segle XVII (a l’interior hi ha gravada la data de 1685) en substitució de l’antiga capella del castell, de la qual no se’n ha conservat cap resta. Va ser ampliada el 1780. Té una sola nau, amb capelles laterals i absis poligonal, coberta amb volta de creueria. El portal de mig punt, adovellat, i asimètric respecte a l’eix de simetria de la nau, és anterior, de tradició medieval. Està emmarcat per una imposta sostinguda per pilastres poligonals amb capitell ornat amb fullatge. A la part superior de la façana s’observa el sobrealçat realitzat a finals del segle XVIII. Adossat a la nau s’alça el campanar de torre, refet l’any 1964. Al costat del frontis hi ha la capella del Santíssim, afegida l'any 1894. A l’altre costat hi ha la casa rectoral, de l’any 1700. Al MNAC hi ha un valuós retaule gòtic de Bernat Martorell que es creu procedent d'aquesta església