Penyes Altes de Moixero

La del Moixeró, encaixonada entre el Cadí i la Tosa d’Alp, malgrat la seva modesta alçària, és una serra carismàtica, ben diferenciada de les seves veïnes. Abrupte a migdia pel costat berguedà i més suau al nord, pel cerdà. El seu nom sembla provenir d’alguna de les menes d’arbres anomenats moixera. A Penyes Altes, el punt més alt, s’hi pot accedir fàcilment pels quatre costats. Tal volta per això i la bona perspectiva que s’hi albira fa que sigui molt visitat pels excursionistes (ja hem perdut el compte dels cops que hi hem anat). És un cim bonic i “agraït” que fa de partió entre tres municipis (Bagà, Urús i Bellver) marcant així la divisòria provincial entre Girona, Lleida i Barcelona.
Des del Berguedà podem pujar-hi pel refugi de Sant Jordi, per Grèixer i la Canal de la Serp o pel Claper i Coll de Jou. Per la Cerdanya és habitual fer-ho pel Coll de la Trapa. El GR 150-1 travessa de cap a cap la carena de la Tossa, el Moixeró i el Cadí.
L’itinerari que us proposem puja per la banda cerdana (cara nord) d’Urús i per Coll de Jou.
En aquest mateix portal http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2050360 podeu trobar un itinerari pel bessant berguedà, des de Grèixer per la Canal de la Serp i retorn pels colls de Moixeró i d'Escriu.
De passos tradicionals entre el Berguedà i la Cerdanya n’hi ha diversos. De ponent a llevant destaquem el dels Gosolans, Coll de Pendís, Coll de Jou, Coll de Pal, el de la Creueta, etc. El de Pendís i el de Jou eren tal vegada els més habituals i per aquest darrer, a més, hi passava el camí ral. Antigament, a l’estiu, habituals d’aquests camins ho eren les quadrilles de segadors que anaven desplaçant-se pel país de sud a nord seguint el temps de les collites més tardanes. A la família encara es conserva el record d’un besavi de la Maria Antònia (de cal Badó de Santpedor) que amb la seva quadrilla feia any rere any aquest pas per anar a segar a la Cerdanya.