Penyes Altes de Moixeró per la Cerdanya (Urús)

Ascensió per la cara nord des del refugi lliure de la Pleta dels Ordiassos, a aquesta muntanya de 2.276 metres; on, en el seu cim, coincideixen les divisions provincials de Barcelona, Lleida i Girona. Aclarir que per fer-la del tot circular, cal afegir 100 metres de desnivell de descens i, 1 km més de distància ja que se'ns va acabar la bateria del mòbil.

Aparquem el cotxe al costat del refugi, on hi hem arribat per pista en bon estat des de la població d'Urús (4 km). En aquest punt, si seguíssim per l'esquerra aniríem per on tornarem i, a més, per pista podríem arribar fins al refugi lliure de Cortal de'n Vidal que també hi passarem però escurçant per corriol. Així doncs, comencem a caminar per pista a mà dreta que abandonarem al cap de 500 m per agafar corriol a mà esquerra. Tot i que no està gaire senyalitzat, el corriol és força clar i ens durà per entremig de bosc de pi negre tot passant per una deu en creuar el Torrent de la Canaleta. Seguirem pujant fins al refugi de Cortal de'n Vidal, els darrers 500 metres són de pista.

A partir d'aquest punt cal prestar atenció, ja que els senyals desapareixen i a estones el camí és nul, tan sols amb alguna marca vella i alguna fita escadussera, tot i que per dins el bosc al ser net es passa molt bé. A estones es recupera el corriol fins a arribar a Els Collets des d'on el camí encara és més perdedor. Nosaltres vàrem optar per envoltar el cim per la seva cara nord tot seguint un corriol perdedor que de tant en tant deixa entreveure marques grogues fins a sortir al Collet Barginós.

Des del collet, girarem a mà esquerra tot seguint marques grogues força esborrades i, amb força desnivell, fins a enllaçar amb el GR-150.1 que ens durà fins al cim. Nosaltres a més a més vam coronar el segon cim de les Penyes Altes per tornar per la cresta però no semblava gaire segur i vam desfer camí pel GR fins al Coll de la Miquela i, després fins al Coll de Jou. En aquest punt cal girar a l'esquerra tot seguint el PRC-126 per començar un llarg descens (de pujada es deu fer força feixuc) que ens durà fins a la font Llebrera que en el nostre cas ens va proporcionar una dosi d'aigua fresca molt necessària.

Tot i que la ruta marcada s'acaba en aquest punt (em vaig quedar sens bateria al telèfon), vam seguir caminant a mà esquerra creuant un prat i agafant una pista que du fins al punt de partida. Més o menys caldria afegir a les dades de la circular uns 100 metres de desnivell i 1 km més de recorregut.