Per Batet de la Serra i el Volcà de les Biseroques

Una bonica i plàcida ruta pels voltants d’Olot, on tornem a trepitjar sobre terreny basàltic provinent dels corrents de lava que es vessaren d’algun dels 40 volcans i de les 20 colades que hi ha en aquesta zona volcànica, la de millor paisatge de tota la península ibèrica.

En aquesta ruta hem caminat per antics camins històrics que unien els pobles de les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. És un indret que quan el descobreixes no et deixa indiferent: les seves cases disseminades, els murs i les construccions de pedra volcànica, les seves vistes meravelloses sobre Olot i com a teló de fons, totes les muntanyes més emblemàtiques del pirineu gironí.

També, mentre caminaven per la quietud i tranquilitat d’aquest indret, hem anat descobrint diversos punts d'interès:

La font de la Salud, amb una petita fornícula amb la imatge de la Mare de Déu que dóna nom al lloc. Quan rajava, l’aigua provenia de les escorrenties del volcà de les Bisaroques i per tant li donaven propietats curatives.

Més amunt, en un lloc tranquil, silenciós i bonic per la vegetació que l’envolta, la font Faja, amb una petita estructura de pedra fent les funcions com si fora una capelleta amb la imatge de ciment amb relleu de la Mare de Déu de la font Faja, tot i que l’aigua surt d’un broc fora de la cavitat.

La Font la Trinitat de Batet de la Serra, una gran construcció feta amb pedra volcánica i tres aixetes de pulsador caient sobre una pica allargada.

No gaire lluny de la font, el santuari de la Trinitat, edifici d'origen romànic molt modificat, amb planta de creu llatina, un absis gens decorat i un campanar de dos ulls, tan ample com la nau.

Per una escletxa, entre els roures vestits de colors torrats, esperant la primera ventada per expulsar les velles fulles rovellades, apareix el disseminat de la població de Batet, unes masies escampades per tota la serra i, com a centre, l'església de Santa Maria amb el seu visible campanar romànic de tres pisos , l'antiga escola i la rectoría.

Ja de tornada pugem al volcà de les Bisaroques, un nom molt estrany, però sembla que li prové de l’ocell gamarús que a la Garrotxa també li deien bisaroca. Un volcà esbocat, amb forma de ferradura, tan pel Nord com pel Sud, per on va sortir una colada de lava que va arribar fins el riu Fluvià.
Sobre aquest turó i sobre els més emblemàtics d'Olot, durant la primera guerra carlina (S.XIX) es van construir fortificaciones com la Torre de les Bisaroques, construïda amb pedra volcànica, de dos pisos d'alçada amb espitlleres i que avui està en un lamentable estat de ruïna.

I amb això arribem al final d'aquesta bonica circular que ens ha permès, ben a prop d'Olot, gaudir de la natura i dels bonics paisatges que l'envolten.