Per camins de ferradura a la Punta de l'Àguila

Durada: 3 hores 40 minuts
No apta per a fer en bicicleta

Descripció del recorregut
Proposem deixar el vehicle al barranc del Forn Teuler, on es bifurca el camí de les Deveses del camí de Sant Jeroni. Agafem a l’esquerra el de les Deveses i anem pujant durant 1 km per asfalt fins arribar a una nova bifurcació. Aquí agafarem a l’esquerra el camí vell de les Deveses, de terra, i deixem a la dreta el camí asfaltat. Continuem amunt per la pista de terra durant 1 km, fins que s’acaba, i continuem per un senderó. Després de vorejar antics camps de conreu, pujarem fins a la carena, des d’on podrem contemplar el nostre objectiu, la punta de l’Àguila, ben propera. Baixarem cap al camí asfaltat de Mas de Prades, que seguirem a la dreta fins a trobar el camí de la vall de Cigales que s’enfila a l’esquerra. Pujarem pista amunt fins al proper molí on, altre cop a l’esquerra, agafarem un corriol que puja, en l’últim tram crestejat, fins a la punta de l’Àguila. Tornarem pel mateix camí de Sant Jeroni, un preciós camí de ferradura que ens durà de tornada al cotxe, on els últims 2 km seran per pista de terra i asfalt.

Descripció de la ruta
Els camins de ferradura, també dits camins de muntanya, d'animal, de tres peus, morrallers o de bast, van ser construïts perquè hi poguessin circular animals de càrrega amb alforges. Són relativament estrets, amb corbes tancades i amb els pendents més empinats que els altres camins. L’empedrat és una de les característiques d’aquesta mena de camins. Solen ser habituals a prop dels pobles on el trànsit era més important, als trams de fort pendent i als indrets on l’acumulació d’aigua o de fems enfangaven el vial i en dificultaven el pas. Eren, en realitat, les antigues autopistes del passat, que permetien la comunicació entre els pobles i amb les finques més allunyades o amb indrets de més difícil accés. Uns camins estretament lligats a la memòria col•lectiva de tot un poble que veieren passar el tragí dels pagesos, de les tropes en èpoques de guerra, de guerrillers i bandolers... durant molts segles.

És especialment espectacular el de Sant Jeroni, que unia el poble d’Ascó amb l’ermita de Sant Jeroni de Móra i el seu poble. Supera elegantment el desnivell del terreny, passa per uns estrets excavats a la roca i, suaument, va resseguint les corbes de nivell.
Aquesta proposta d’excursió, reservada per als més senderistes, us permetrà també assolir el cim de la punta de l’Àguila, amb una esplèndida panoràmica que permet atalaiar, en un dia clar, gran quantitat de pobles que formen la comarca de la Ribera d’Ebre i també, amb una mica de sort, la cabra salvatge, que té poblacions estables al terme d'Ascó.