Per La Mola.2

FAR DE FORMENTERA (o de la Mola).
Far situat al cap de la Mola de l’illa de Formentera, projectat per l’enginyer Emili Pou Bonet l’any 1859 i construït el 1861 amb un aparell de segon ordre que produïa un senyal amb un abast de 18 milles. L’edifici és de planta quadrada de 20,20 m de costat i consta de dos habitatges, a més de les cambres pròpies de l’activitat professional dels farers. El llum del far és situat a 11 m de la vora de la mar en sentit horitzontal, a 158 m d’elevació sobre el nivell de la mar i a 21 m per damunt del terreny circumdant. El 1971 fou connectat a la xarxa elèctrica. Tot i que l’aparell és complet, perd 90¼ de llum per la part de terra (del 050¼ al 140¼), per tant, és visible 270¼ des de la mar. Produeix un senyal de llum blanca fixa amb una llampada també blanca de 0,33 segons cada 4,67 segons, amb un abast de 16 milles la llum fixa i de 23 milles la llampada. [PVG]

CALA CODOLAR
Cale­ta de la costa SE de la Mola a l’illa de Formentera, situada entre es Cavall, al nord, i ses Pes­queretes, al sud. Fa el nom per la quantitat de còdols que hi ha. Just al sud de cala Codolar hi ha la seca i la cova de Cala Codolar, i la zona que hi ha a continuació, a migjorn, rep el nom de davall cala Codolar. [ERM]

PUNTA ROJA
Extrem SE del massís de la Mola, a Formentera. En els testimonis cartogràfics en què apareix, dels s XVIII i XIX, apareix amb el nom “punta de cala Codolar” (1711 i c. 1765-1770), “cap del Codolar” (1771) o “cabo Codolar” (1782), com “punta del S.E.” (1786) o combinant aquestes dues denominacions (1851). L'arxiduc Lluís Salvador l'anomenà punta de Cala Codolar en la seua descripció de la costa pitiüsa. El mapa del Depósito Hidrográfico (1900) ja designa l'indret amb la denominació, encara per normalitzar, “punta Rotja”. Tanmateix, el topònim apareix documentat des de 1780. [VFM]