Per la Muntanya Negre de Cadaqués: Puig dels Bufadors, Perafita i La Llobatera

Avui per Cadaqués ens hem allunyat del litoral del Cap de Creus, agafant una altra perspectiva tant d’aquest poblet pintoresc com de les muntanyes que l’envolten.

Els carrers empedrats en forma de rastell, les cases blanques i pulcres i les cales d’aigua transparent han estat substituïdes per vistes infinites, ambient ferestec i solitari, masos, cabanes i infinites parets de pedra seca amb una geología de colors vistosos sobre fons negre i formes singulars moldejades per la tramuntana..

Aquest recorregut ens ha permès intuir una part molt rellevant del passat econòmic de Cadaqués: els cultius d'olivera i vinya que antigament cobrien bona part del municipi i que complementaven la feina dels braus pescadors que pescaven entre cala i cala del cap de Creus.

Sortim de la Riera de Sant Vicenç, aquella que colapsa quan cauen aiguats però que generalment és el parking gratuit dins del poble. Abans d’enfilar el GR i a l’entrada del poble, una estatua de la Llibertat, vista a la manera de Dalí, branda els seus dos braços tibats enlaire amb una torxa a cada mà i per acabar-ho de fer més surrealista, una urna perseguida de l’1 d’octubre penja entre torxa i torxa.

El camí no és feixuc, però és dret, amb pendent constant, sobre roques negres i grises de pissarra desgarbada i ben encaixat entre treballades parets de pedra seca.

Per sobre les parets, anem descobrint les infinites feixes antigament cultivades, suportades amb pedra seca i que conjuntament amb les cabanes, també de pedra seca, conformen un dels paisatges més característics d’aquesta muntanya a l’esquena de Cadaqués.

Tenim posats els nostres ulls a les antenes sobre el Puig dels Bufadors, el nostre primer objectiu del dia, però de tant en tant, girem l’esquena per fotografiar, amb alguna figa de moro florida en primer terme, l’estampa única de Cadaqués, amb el seu pupurri de teulats de tons vermellosos sobre el blanc immaculat de les parets de les cases i la blavor de la mar al fons.

A mitja pujada, ens entreté les ruïnes del Corral de Ses Closes que conserva encara, en el seu interior, un parell d’arcs de mig punt, naturalment fets amb pedra seca i que serveixen de marc per alguna de les fotografies més boniques de la muntanya.

El sol és potent i algun vermell comença a sortir per radera d’algun clatell, però un airet humit de ponent ens dona el suficient alè per arribar dalt del Puig dels Bufadors, presidit per unes immenses antenes que serveixen de pont per la comunicació entre Cadaqués i la resta del mon.

El Puig de 431 metres d’alçada, és un mirador privilegiat de Cadaqués i tot el cap de Creus. Diuen que el Far del cap és el lloc on es pot veure el primer raig de sol del dia, però estic completament convençut que el primer és vist des del Puig.


Baixem cap al coll de Perafita i el vent de ponent arrenca la típica olor dolça de la ginesta florida de groc, senyal inequívoca que el dijous de Corpus està al caure.

Per radera el Mas de Perafita surt un corriol que ens porta directament al Mas de la Llobatera, una masia feta enterament amb una preciosa construcció en pedra seca, totalment abandonada i en autèntic deteriorament.
Estudiosos de l’assumpte l’han batejada amb el nom de” La Catedral de la Pedra Seca” per la qualitat de la seva construcció feta amb una dosi incalculable d’esforç humà amb l’objectiu de convertir aquest lloc inhòspit en un paratge vividor.


Per les nostres mateixes passes retornem al Mas Perafita, un mas exquisitament restaurat, entre la Mar d’Amunt i la Mar d’Avall i dedicat a l’enoturisme amb cultiu de vinya ecològica, on les sarments creixen deixant-se acaronar per la tramuntana i en aquest entorn únic, ple de verd, de vents i d’olor de terra, la familia Martín Faixó elabora de forma artesanal uns vins que recullen la saviesa de segles de tradició familiar.

Arribem al mas Perafita, acalorats i assedegats. En Rafa, intuint el nostre estat a l’arribada, tenia prepades, davant del mas i sota l'ombra fresca d’uns immensos pins, unes taules i cadires amb aigua fresca a dojo i unes ampolles de cava rosat. L’agraiment a tan bella rebuda, de ben segur que serà per molts anys recordada.

Temperada la nostra sed, en Rafa ha agafat el rol de guía i d’entusiasta anfitrió i fent d’embaixador de la cultura vitivinícola de la zona, ens ha informat i interpretat el patrimoni i els bens culturals i naturals del Mas Perafita, des de l’arribada de la cultura del vi a través dels grecs fins a les més modernes tècniques de vinificació que ben pocs cellers en el país s’atreveixen a seguir i que hem pogut comprovar a la cata que ens ha ofert en Rafa d’alguns dels vins més significatius de la bodega.

Gràcies Rafa, la familia de Toc de Pitu, estarem sempre agraïts i serem uns nous ambaixadors de la bodega Martin Faixó.

I així és com retornant pel camí de l’aigua, arribem de nou a la Riera de Sant Vicenç, el nostre punt d’inici.