Per La Planiola de Sidillà entre Colomers i Foixà

Comencem la caminada a l'esplanada fluvial de Colomers, tot observant  l’enesima contradicció de la nostra vida: La vella, vetusta i atrotinada Resclosa de Colomers i a pocs metres la nova, faraònica i altanera presa de Colomers. La primera aportant encara l’aigua al Rec del Molí què serveix pel sistema de regadiu de la comarca, mentre que l’altre, construïda amb imponents blocs de formigó, amb vuit pilans i sis comportes encara està pendent d’estrenar i que només serveix de suport per una passera per cicloturistes i senderistes.

Travessada la presa de Colomers, ens endinsem a La Planiola, un espai limitat on hi conviu un bosc típic mediterrani de les nostres contrades i un grapat de dunes residuals, formades pels embats de la tramuntana i fixades amb  plantacions de pins i matolls.
El camí esdevé sorrenc, estem trepitjant les dunes. El tacte en trepitjar la terra és tou i porós fins arribar al nucli dels Masos, unes immenses masies que donen la benvinguda a la nostra entrada a Sant Llorenç de les Arenes. Quatre masos  esgarriats i l’ermita de Sant Llorenç. 
Una ermita que bé mereix la nostra aturada, sobre tot per la portalada de tres arcs de mig punt amb degradació, una nova i austera joia del nostre romànic. I més joies tindria Sant Llorenç si, segons diuen, no li haguessin robat els set capitells romànics  de l’interior.

Deixant Sant Llorenç a l’esquena enfilem el petit turó que ens obre el Mirador de la desembocadura del Ter i que avui tan sols intuïm el mig d’una espessa i grisa boira que queia sobre la plana del baix empordà.

De retorn a Colomers pel Pla de Sant Romanç, ens adonem de l’immensa quantitat de sorra fina de riu que els cops de tramuntana, al llarg de centenars d’anys, hi havia cuidadosament acumulat i que ara les màquines excavadores han robat per deixar més d’un metre  enfonsats els caps de cultiu i que ara verdegen d’un sembrat recent nascut.

Arribem a Sant Romanç de Sidillà, una senzilla ermita pre-romanica que va estar anys soterrada per la sorra de les dunes i trobada fa quaranta anys per una excavadora en xocar amb alguna cosa dura, que de sobte va cedir i es va enfonsar. S'havia obert un esvoranc a la volta soterrada de Sant Romanç.
Al seu voltant es troben restes de construccions també antigues que corresponen al lloc de Sidillà, com l’edifici funerari de Sant Sebastià i que tot el conjunt va quedar deshabitat  i poc a poc cobert per la sorra de les dunes i l’arbrat.

En definitiva, una plàcida i planera ruta que ens ha ajudat a entendre la enorme importancia de la majestuosa infraestructura hidràulica que partint del Ter en el seu pas per Colomers, abasteix d’aigua de regadiu a la plana Baix Empordanesa, així com ens hem adonat de la pacient i constant força dels buferuts de tramontana que al llarg dels segles ha mogut tonelades de sorra fina de la plana a les dunes de La Planiola de Sidillà.