Per la Serra de Sobremunt, entre el Lluçanés i el Voltreganés

En aquesta ruta havíem de gaudir de vistes panoramiques tot resseguint els límits de l'altiplà del Lluçanès, caminant per sobre i per sota dels penya-segats, alçats i allunyats del brogit de la plana de Vic, però avui la boira ens ha borrat l'horitzó, tot semblava misteriós, l'espessa boira ens desorientava.  Anyoravem la llunyania, però gaudiem d'un espectacle tenebrós i així hem pres una bona dosi d'arquitectura medieval a Santa Llúcia de Sobremunt, al Castell de Voltregà i a Sant Martí Xic i hem obert el nostre esperit gaudint de l'ambient rural i forestal  , tot caminant entre boscos de roures i alzines, per sobre de senders tapissats de fullaraca vermellosa, masies i camins ramaders.


 Sortim del barri del Puigpelat, a uns dos quilòmetres de Santa Cecília de Voltregà i enfilem el sender GR-3 que ens acompanya per les balmes dels impressionants i retallats Cingles de Puigpelat.  Ja sobre l'altiplà, la font de la Casa Nova ens ofereix un petit descans sobre la ramada d'una alzina recolzada sobre la bassa de la font i ens prepara per remontar fins les ruïnes del Castell de Voltregà.  D'aquest castell, en costa distingir-ne les estructures, però la tradició diu que sota l'estança de les quatre parets que queden en peu, hi ha un passadís soterrani que porta fins a la riera de Sorreig.


 Quatre passes més enllà, la menuda ermita de Sant Martí Xic, molt curiosa per les seves reduïdes dimensions i que per això li faran canviar el seu nom original de Sant Martí del Castell pel de Sant Martí Xic.


 Més enllà de Sant Martí, en Rabionet, un voluntariós veí del Voltreganés que passa les hores conservant i millorant aquests llocs, ens identifica la boira d'avui com la Lluçanenca, molt rara en aquest altiplà a diferència de la boira Pubilla, típica de  la Plana de Vic.


 Per sobre la Serra de Sobremunt, equilibrant el nostre pas als Collets de La Casanova i el de Baulenes, satisfent la nostra curiositat amb les construccions de pedra seca al Mal Pas, arribem a l'ermita de Santa Llúcia de Sobremunt.  Una ermita amb regust romànic que identifica els seus encants amb les vistes 360º que la Lluçanenca ens ha robat avui.


 A partir d'aquest cim, hem baixat pel Serrat de Can Gil, deixant enrere les masies de La Conjunta i Cuspinera, fins al Sot de l'Infern i ja només ens ha quedat passar pel mas de Pujolis i arribar al nostre punt de  sortida per completar una nova i bonica matinal per aquests llocs, a cavall entre el Lluçanès i el Voltreganès.