Per les ribes del Ter a Torelló

Excursió que sortint i acabant a l'Estació de Torelló de la R-3 fa una gran llaçada pel rodal de Torelló seguint a trossos per les ribes del Ter, i passant per les antigues colonies industrials del Pelut ( Ymbern ) i la Coromina.
La Colònia Imbern o El Pelut és una antiga colònia tèxtil, al terme municipal d'Orís (Osona), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Altres denominacions són Colònia Ymbern, i Colònia Conangle. Es tracta d'una de les colònies tèxtils més unitàries de la conca del riu Ter. Destaca per la seva singularitat arquitectònica i el seu urbanisme enjardinat. S'accedeix a la colònia per damunt d'un pont de pedra sobre el riu. La disposició dels edificis industrials -construïts amb pedra corejada d'estil modernista- formen una plaça. Els habitatges dels obrers, així com els equipaments -fonda, botiga, safareigs, camps d'esports-, l'explotació agrícola annexa i sobretot els magnífics jardins, dissenyats per Nicolau M. Rubió i Tudurí, fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya. L'arribada a la colònia de Conangle dels Calvet a inicis del segle XX suposà una reconversió de l'establiment industrial en una gran colònia. La família Calvet construeix una colònia industrial de gran valor patrimonial, tot i que finalment quedà inacabada arran de la mort prematura d'Eduard Calvet. El projecte dels Calvet sembla que era molt més ambiciós del que es va poder dur a terme. Es varen construir les edificacions industrials, un conjunt alineat de 18 habitatges dividits per l'edifici de la fonda, que funcionarà com a ocasional botiga de queviures i residència dels muntadors de pas per la colònia, uns darreres amb safareigs, pati i horts, un espai com a sala de ball d'estiu i un entorn enjardinat amb pistes d'esport. No es va arribar a dur a terme la construcció d'un economat, un cafè-casino, una escola i un altre conjunt d'habitatges. Sembla que la major part de les edificacions de la colònia Imbern es van construir sota les ordres de l'arquitecte Riera, fortament influït per l'escola de Gaudí. L'origen de la colònia Ymbern té els seus precedents en un establiment en el qual es treballava la pell, d'aquí li ve el sobrenom de "la fàbrica del Pelut". Nom que persisteix malgrat el canvi d'activitat ja que s'acaba transformant en una fàbrica de filats de cotó. L'aspecte actual del Pelut és producte de les construccions realitzades al llarg del primer terç del segle XX, impulsat pels germans Calvet, i finalitzat pels Ymbern. Seguim l'itinerari cap a la colonia la Coromina.
La Colònia la Coromina és una colònia tèxtil de Torelló (Osona). Consta d'una fàbrica, habitatges per als treballadors, la torre de l'amo i una església, elements inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. L'església és una obra eclèctica de l'any 1906 de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. La colònia pren el nom de la masia la Coromina, casa pairal de Josep M. Pericas.
També coneguda com a Fàbrica Pericas, té l'estructura d'una nau de dos pisos i planta baixa i coberta de doble vessant, amb finestres obertes regularment a tota l'amplada dels murs. És un tipus de construcció preparada per poder-hi afegir altres naus juxtaposades a l'estructura original, de manera que ha sofert múltiples transformacions a mesura que s'anava ampliant. Els murs estan construïts majoritàriament amb còdols i morter de pedra picada i sorra, en part arrebossats, i les obertures marcades amb maó ceràmic. Les decoracions són filades de totxos que entravessen la façana i sanefes, també, de totxo, a les parts altes de les façanes, a manera de cornises. A l’interior, la nau és diàfana i sustentada modularment per pilars de fosa. La fàbrica està orientada de nord a sud, de manera que la seva testera nord està enfrontada al riu, per on s’aprofita l’aigua del canal. En aquest extrem se situa també la xemeneia, de planta circular amb sòcol quadrangular, de maó vist, i fa 35 m d'altura.
Seguim uns metres més arran del Ter i quan som a l'alçada de can Batista agafem el camí de retorn passant pel pedró de la Mare de Déu de Montserrat també obra de l'arquitecte Pericas. A continuació tornem al camí i veiem al davant el Puig de les Tres creus hi pugem directament. Amb 577 metres és el punt més alt del terme de Torelló. “Podríem situar la col·locació de les Tres Creus vers l’any 1686”, conclou Fabregó. Les que dissabte arribaven al centenari, sota la direcció d’obra de l’arquitecte Josep Maria Pericas, es van col·locar el 1913, amb motiu de les Festes Constantinianes, per renovar les que hi havia. Les 1.825 pessetes que van costar les va pagar una subscripció popular. Dinamitades durant la Guerra Civil i escampades per la falda del puig, es van poder recuperar i reinstal·lar. De baixada passem pel santuari de Rocaprevera. El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera és un conjunt religiós situat al Puig de les Tres Creus sobre la vila de Torelló en la comarca d'Osona. Originalment un oratori del segle XIII, ha estat reconstruïda tres vegades, com a capella romànica al segle XV i com a capella popular al segle XVIII. El santuari actual, format per l'església i l'habitatge de l'ermità, és una obra noucentista de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros.
L'aplec de Rocaprevera se celebra el tercer diumenge de setembre, considerat com una segona festa major. Tornem al nucli urbà i de nou a l'estació punt final de la ruta d'avui.