PER PRATS DE LLUÇANÈS

Malgrat la sequera, avui hem pogut comprovar que la majoria de les fonts continuen brollant, concretament 3 de les 4 que hem visitat. Comencem al Km. 17,5 de la carretera BV4341 que va de Prats de Lluçanès a Lluçà. La ruta no té cap dificultat tècnica ni cap pas compromès. Cal portar GPS perquè hi ha una gran quantitat de camins, corriols i pistes que poden portar a confusió. Cal portar aigua doncs no tenim garantia sanitària de l'aigua del es fonts.

Comencem a caminar en direcció a migdia i ràpidament agafem una pista que surt cap a llevant fins a creuar el rec de Generes i agafar un corriol que s'enfila pel marge contrari tot seguint les marques del PR de color groc i blanc. Ens enfilarem i donarem la volta al serrat d'en Miquel tot seguint un corriol que ens portarà fins a la Font de les Coves.

La font de les Coves és una àrea d'esbarjo molt acollidora, amb taules, una font i unes barbacoes per gaudir de boniques tardes en família. El nom prové de les baumes que la cobreixen i que tenen una llargada d'uns 200 metres. Avui només brollava per la canya de ferro però en època de pluges l'aigua brolla per diversos punts de les baumes.

Sortim per la pista que marxa cap el nord-est sempre seguint les marques del Pr fins arribar a un corriol que ens portarà a la Font de la Guillera. Es tracte d'un entorn fantàstic amb una font com inici del torrent que baixa abruptament fins el rec de Generes i que forma saltants i gorgs que avui eren secs degut a la manca de pluges. Una llàstima, doncs l'entorn és preciós.

Recullem un xic i agafem les marques del PR per traslladar-nos per una pista fins a lcartell indicador de la font del Marsal la qual ens ha sorprés pel cabdal cabdal que brollava i que corria directe cap el rec de Generes.

Tornem a la pista i aquí seguim en direcció llevant en contra de la senyal del PR que diu pas ferrat. Nosaltres seguim per la pista agafant nombrosos trencants i vigilant en les bifurcacions fins arribar a un creuament d'un petit rec sec on surt el camí que ens ha de baixar fins el rec de Marcuses. Hem buscat la font del Brullidor però no l'hem sabut trobar, per tant hem agafat pista munt fins a la casa de Marcuses.

La casa de Marcuses és una masia preciosa amb una era amb tanca de pedra preciosa i un bonic forn de pa annexat al mur a tot vol. La casa sembla abandonada, la pallissa s'ha esfondrat en part i les corts també semblen en molt mal estat. No obstant, aquesta casa té alguna cosa que ens crida l'atenció.

Seguim la pista cap al nord fins a trobar el baixant al rec, on trobem la font d'en Ramon o font de Marcuses en un paratge d'allò més bonic i singular. No ho havíem previst però hem decidit travessar el rec enfilar-nos a sobre del saltant. Llàstima que hi havia molt poca aigua però en època de pluges ha de ser espectacular.

Des d'aquí i per un corriol enmig del bosc una mica brut hem arribat a la pista per agafar un cop passada la font del Raig de Miralles un corriol que ens enfila fins a dalt del serrat dels Garrics i des d'aquí per pista ample fins al cotxe.

Un plaer que hem gaudir en Quim i l'Ignasi doncs la Pilar continua en recuperació.