Peracamps - El Castell i Sant Pere de Llobera

Peracamps - El Castell i Sant Pere de Llobera.

Per arribar al punt de sortida amb cotxe, anem a la carretera de Solsona a Guissona (o també la C-451), al km. 46,3 d'aquesta carretera, des de Solsona i un cop passat el trencant que va al Miracle, anem a la dreta en la pròxima intersecció a on a menys 100 metres arribem a la roureda de la Vila.

Iniciem la caminada des de la roureda de La Vila, anem seguint les indicacions i anem per camí asfaltat, més endavant veurem un senyal de la caminada, en aquest punt serà a on tornarem a arribar, en la caminada circular en sentit de les agulles del rellotge.

Més endavant, comencem a veure bones vistes de l'església de Sant Pere de Llobera en la distància.

La Creu de la Vila.
Història:
La història del poble de Llobera s'ha de lligar necessàriament i lògicament amb els senyors del seu castell. Aquests senyors van esdevenir una nissaga de molt prestigi a Solsona, on l'hospital i un carrer porten el seu nom. Més tard va passar el castell a la jurisdicció alta i baixa del comtat de Cardona, fins a la batllia de Solsona. Pere de Llobera aprovà el 1229 les donacions que Bernat de Freixe feu a l'església de Santa Maria de Llobera, fundada vora el castell. Al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona es conserva una magnífica ossera del mercader Bartomeu de Llobera, mort el 1401, que dona fe de la qualitat que assoliren els escultors de l'època. La creu de Llobera és una altra mostra del que estem dient. Altres creus al municipi llevat d'aquesta són: una als límits de la casa Arceda (1565) i la Creu de Falou (1420).
Referències: https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_de_la_Vila_(Llobera).

- Tot caminant, passem per un bosc de pinassa a la dreta i el Pla del Castell a l'esquerra, en el camí veiem un indicador, fet de fusta i clavat a un arbre, ens informa que amb d'anar a la dreta més endavant. Tenim una bonica vista del Castell de Llobera i la masia de, El Castell.

Clot del Llor.
El Clot del Llor és un torrent del Solsonès afluent per l'esquerra de la Riera de Sanaüja. Neix al peu del vessant nord del Turó del Boix. De direcció predominant cap a ponent, passa pel sud de la masia del Llor i desguassa al seu col·lector aigües amunt de la masia de Cal Travesset. Tot el seu curs transcorre pel terme municipal de Llobera.
Referències: - https://ca.wikipedia.org/wiki/Clot_del_Llor_(Solson%C3%A8s).

- Arribem al desviament per anar a la dreta, en la mateixa cruïlla trobem unes ruïnes d'un forn de teules, i a uns 50 metres la Casa Castell. Tenen una explotació familiar amb mà d'obra pròpia. Mantenen un cicle tancat des de la producció farratgera i de cereals per a l'alimentació dels animals, fins a la criança i l'engreixament. Usen un sistema de maneig tradicional amb les vaques en extensiu als camps de la finca i els vedells es deslleten als 7-8 mesos de vida.

Deixem l'asfalt i anem pel nou camí fen pujada, més amunt trobem el camí llaurat, es nota clarament per a on passava el camí, un tractor ha fet una passada per assenyalar per a on amb de caminar.

Una mica més amunt a la dreta hi ha el cementiri de Llobera, es troba a 100 metres del camí, val la pena acostar-sí.

Continuant camí, arribem a un punt a on podem anar a la dreta (hi ha una tanca o porta pel tencat del bestiar) per arribar al Castell de Llobera, per després tornar pel mateix camí per seguir cap a l'església Sant Pere de Llobera. Nosaltres continuem rectes i fer una circular, anant fins al Turó del Castell de Llobera.

Arribem pràcticament al Turó del Castell de Llobera, tenim el sol de cara, les imatges no reflecteixen la bellesa del moment, amb, el Llor a la distància, avancem una mica quasi de pla i ens situem al mig del Turó del Castell de Llobera, amb unes vistes fantàstiques.

El Castell de Llobera (ruïnes).
Els primers documents sobre el castell i els seus senyors daten del segle XI. Existeix un document de l'establiment d'un mas de Llobera de l'any 1002, fet per Sanç de Llobera i la seva muller, possessió que va passar al seu fill Bonfill. Aquest i la seva muller van fer consagrar l'església de Sant Pere de Llobera el 1037. Situat en un tossal a l'interior d'una zona fortificada, actualment l'edifici està en ruïnes, tot i que encara s'hi pot veure la planta rectangular. S'ha datat al segle XIII, però ha tingut nombroses transformacions. El mur de ponent, que es conserva gairebé sencer, ha estat refet en bona part, si bé sembla que els dos angles són originals. Davant la porta s'estén una esplanada al marge de la qual, i aprofitant en part el límit natural de les roques, hi ha restes d'una muralla que fortificava el castell.
REFERÈNCIES: https://www.llobera.cat/el-municipi/historia-i-patrimoni

Veiem la senyalització a Sant Pere de Llobera, anem pel corriol assenyalat amb la visió de la fortificació que hi havia, envoltava el castell i l'esplanada que hi ha cap a l'est una muralla de la qual encara queden restes i també d'una estructura circular. Enllacem amb un camí per a on també es podia arribar. Continuem obrint i tornar a tenca una tanca o porta d'un tancat de bèstia.

Passem per la masia Can Llavall i ens adinssem en l'entorn de Sant Pere de Llobera.
Església de Sant Pere de Llobera.
La seva església conserva la categoria de parròquia, però el fort despoblament ha fet que perdés la seva preeminència en la zona, per desplaçar-se a la parròquia de Peracamps. Fou consagrada l'any 1039 i va ser dotada pels senyors de Llobera, germans del bisbe sant Eribau de Cardona. De la seva estructura romànica en queda molt poca cosa. Amb tot, a la part de l'absis, encara es pot veure el reprofitament d'una finestra romànica. En l'antic cementiri de davant de l'església hi ha esteles mortuòries. L'Arxiu Diocesà guarda un interessant document, un còdex en pergamí del segle XIV, on hi són citades 25 cases del lloc.
Referències: https://bisbatsolsona.cat/parroquies/llobera/

Continuem la caminada pel camí d'Arceda, entre el Pla de les Campanes i el Bosc de Vilamorós més endavant. En la pròxima cruïlla seguim a la dreta, a l'esquerra es trobaria Cal Vilamorós.
Seguim pel camí asfaltat que du a la carretera Solsona - Guissona, en la distància veiem les masies el Brunar i el Boix.

Arribem a un punt que ens assenyala anar a la dreta, és un corriol o sender vora al tros, ven aviat veiem el pou del boix, i anem seguint per la vora del tros de Coma del Grau, fins a arribar al Camí del Llor, a qui anem a la dreta i a poca distància arribem al punt d'inici de la ruta.

A ESTAT UNA MOLT BONA CAMINADA!!!