Peramola: Sant Honorat i Puig del Corb

Sortida des de Peramola, per Can Boix, en ferma pujada per la Serra de Sant Honorat, fins al capdamunt de la mola d'aquesta serra. Passem per l'ermita d'aquest Sant, on podem veure el dintell de l'entrada amb l'escut de Peramola: una pedra i una mola. Arribem al cim amb unes vistes esplèndides, i aprofitem per fer un mos.
Un cop avituallats, davallem fins arribar a mitja alçada de les parets que ens envolten, i zigzaguegem passant per sota el barranc de Sant Honorat, tot superant alguns passos exposats, amb cadenes, per arribar al coll de Mu.
Prosseguim per un corriol que desemboca en una pista fins trobar un corriol amb una fita que s'enfila a ma dreta per un torrent que es va estrenyin fins un gran pi que esta a la sortida de la canal.
Davant mateix tenim la Roca del Corb, on si es vol pujar cal ajudar-se d'algunes cadenes. Hi ha algun pas exposat que fa que alguns dels components, més aprensius a les alçades ens quedem a esperar els que més eixerits continuen per fer el cim.
Retornem per la mateixa canal ara de baixada fins la pista. Al cap de poc una fita ens indica un corriol a l'esquerra que ens fa ja davallar cap a l'arribada a Can Boix. Abans parem a veure dues construccions dins balmes d'aquesta serra.
Una, la primera és la més gran, la Casa del Corb, on una porta de fusta dona pas a una estança amb diverses habitacions, un abeurador pel bestiar i un sorprenent forn per coure pa. La següent casa és més modesta, però també feia la seva funció d'habitatge.
Baixem ja fins la cruïlla de Font viva on prenem el camí inicial que ens porta al lloc de sortida.
Per arrodonir la sortida, un bon dinar a la Fonda Masia de Peramola, i després volta pel bonic poble, ple de racons poètics i cafè al Casino.
Una sortida excel·lent, per un lloc desconegut fins ara per nosaltres, de la ma de dos coneixedors de la zona, com son el Vicenç i el Josep. Un luxe que agraïm enormement.