Peratallada-Sant Feliu de Boada-Estany de les Closes Boues-Fontclara-Palau Sator -Peratallada

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Aquest recorregut ens ha permès fer un tomb pel pla de l’Empordanet que descrivia en Josep Pla... "un paisatge ufanós a l’empara de el Montgrí, entre pobles medievals i bells camps".
Comencem la ruta al aparcament municipal de Peratallada, just al costat de l’església de Sant Esteve, un temple del segle XIII amb façana típica del romànic tardà empordanès, el campanar de cadireta està compost de quatre torres. Entre els murs una humil rosassa i tímides obertures són l'única llum que entra a aquest recinte. Travessem la carretera i entrem a Peratallada per la Porta de la Verge...La vila, declarada conjunt històrico-artístic i bé cultural d'interès nacional (BCIN), és un dels nuclis més importants de Catalunya pel que fa a arquitectura medieval. D'un extraordinari atractiu i bellesa, conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers empedrats i estrets, amb nombrosos entrants i sortints. El recorregut pel poble permet descobrir diferents punts de vista del castell-palau, les muralles i un conjunt d’arquitectura popular. La població es troba assentada tota ella, damunt la roca de gres, treballada de diverses maneres. No hi ha dubte que el més impressionant són les valls de les muralles, fossat excavat a la roca viva.
Sortim del poble travessant la riera de Peratallada i caminem cap al veïnat de Pantaleu per un camí, ara asfaltat fins la anomenada plaça de les Bruixes, un encreuament de camins al límit de la Forest de Muntanya Seca amb plafó informatiu. El camí ara, ressegueix la Muntanya, és l’antic camí de Pals a la Bisbal d’Empordà i que ens deixa a Sant Feliu de Boada.
Format per un petit nucli a l'entorn de l'església de Sant Feliu que, segurament, va configurar un clos fortificat a l'edat mitjana. L'edifici actual és una obra dels segle XVI, d'estil gòtic tardà. Consta d'una nau, amb capelles lateral, coberta amb volta de creueria i capçada amb un absis poligonal. La façana està coronada amb un campanar de paret de quatre obertures, amb restes d'un matacà i un comunidor adossat a un dels costats. Rere l’església es tova un pou artesià, que aprofita les aigües subàlvies, molt abundoses a tot el terme. Té una estructura semicilíndrica, amb l'obertura emmarcada amb grans carreus, i la resta fet amb maçoneria de pedra i morter. A un dels laterals hi ha la pica, semicircular. La Vila compta amb algunes masies una mica més allunyades i dos ravals en forma de carrer sorgits al segle XVIII, el de Vilademunt i el de Viladebaix. La majoria de cases han estat arranjades com a segones residències o convertides en restaurants, però sense gaires alteracions en l'estructura i fesomia de les cases i del traçat urbà.
Sortim del llogarret pel pla amb el Pedró de Pals, presidint el paisatge i ens encaminem fins l’estany de les Closes Boues. Aquest constitueix les restes de l'antic estany de Boada que fou dessecat a mitjans del segle XVIII. Fins fa pocs anys l’espai abastava fins a 14 hectàrees de superfície, degut al fet que el rec de drenatge s'havia obturat. Tanmateix, de fa uns anys la zona ha estat reconvertida en arrossars, i la zona humida s'ha vist molt reduïda pel que fa a la seva extensió. Antigament aquest estany limitava amb l'estany de Pals, situat a l'est de Can Bach. Les zones d’inundació més permanents estan colonitzades pel canyissar. El principal interès ecològic o conservacionista d'aquest espai rau en el fet de ser una zona molt important per al descans d'ocells aquàtics i fins i tot s'hi han observat intents de cria de l'agró roig i l'arpella.
Visitat l’indret tornem sobre els nostres passos un curt tram i resseguim el Rec Riell per un camí que desemboca al restaurant i Seller de Can Bach. Passat aquest, hem de travessar la carretera GI-651 amb pal informatiu del GR-92 que seguim una estona, fins arribar a la carretera d’accés a Fontclara, carretera que obviem creuant-la, passant pel bosc del Puig Moliner i entrant al poble per camí de terra.
A Fontclara destaca l’església de Sant Pau...encara que en l’origen fou un cenobi benedictí, documentat des de l’any 889, aviat esdevingué parròquia. Datada al segle XI, consta d’una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular, amb bandes llombardes sense arcuacions i finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada. S’hi conserven, encara que parcialment, les pintures murals romàniques de l’absis i l’arc triomfal, probablement realitzades al tombant dels segles XII-XIII. La façana presenta una porta rectangular barroca, amb la data 1639 i frontó trencat superior, on hi ha una imatge de Sant Pau en relleu.
Al carrer del costat trobem un pou artesià amb funcions de font, de forma cilíndrica, amb coberta semiesfèrica, obrat amb maçoneria. Carles Bosch de la Trinxeria, als seus Records d'un excursionista (1887) la defineix com una font fresca, límpida, abundant, brollant de terra com pou artesià, cobert d'un monument romà.
Un parc amb bancs per asseure's és un magnífic lloc per fer una parada i esmorzar abans de continuar, que fem atansar-nos a la carretera local que uneix Fontclara i Palau-sator, un vial amb molt poc transit que fem còmodament, arribant en poc més de 15 minuts a Palau-sator.
Aquesta vila també conserva un interesant entramat medieval amb molts elements d’època com el antic Castell situat al bell mig de la població, al cim d’un turó, bastit els segles X-XI va ser transformat, en època gòtica, en torre mestra d’una fortificació més àmplia amb clos emmurallat. En origen, l’interior probablement era dividit en tres nivells; la porta d’accés era al primer pis, al mur de tramuntana, i al pis superior hi havia finestres a cada façana. És bé d’interès cultural des del 1985. I ara ja és un bé cultural d’interès nacional... L’antiga muralla i torres, que encara es conserven prou element per poder-ne seguir el traçat...La fortificació, que es pot datar els segles XII, XVI, tenia dos portals, nord i sud. Aquest darrer és el més ben conservat, obert a la part baixa de la Torre de les Hores, (també, com el castell, declarat bé cultural d’interès nacional), i que encara avui serveix d’accés a l’interior del recinte antic... Font de la plaça, extramurs, molt a prop de la muralla, una font de pou artesià restaurada, d'una curiosa estructura, gairebé semiesfèrica, feta amb maçoneria de pedra i amb una obertura que permet veure l'interior de la volta, just damunt de la pica. A tot el voltant hi ha una mena de pedrís que atorga a la font la funció de banc...L’església de Sant Pere, és una església protegida i inventariada dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Està situada fora de l'antic nucli fortificat de la població, a la banda de migdia. És un edifici d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular. L'edifici va ser bastit al final del període romànic, al tombant dels segles XII i XIII. D'època posterior són les capelles laterals, el cor i les sagristies (segles XVI-XVII). El temple va ser restaurat el 1943, segons consta a la placa que hi ha al costat de la porta d'accés.
Ja fora els límits de la vila, seguim el camí vell de Peratallada (GR-92-1) fins travessar el Rec del Pla, punt que girem a la dreta per passar pel davant de “Horticola Marisa” i creuant la riera de Peratallada, arribem al petit salt i gorg d’aigua de aquesta riera en el paratge de “la Roca Paloma”. El camí fineix a la carretera local que uneix Palau-sator i Ullastret, carretera que seguim (esquerra) en suau pujada fins que aquesta es torna baixada i sens obre davant nostre la panoràmica amb vistes a LLabià, el estany d’Ullastret, el Turó de Sant Andreu (Poblat ibèric d’Ullastret) i Ullastret. Tot seguit girem a la esquerra per seguir un camí que ens deixa en uns 20 minuts davant l’església de Sant Esteve de Peratallada, donant així per acabada aquesta interesant i primaveral sortida...
Salut i bones caminades!!