Peu de la Talaia. Barraca d'en Bruno. Fondo de les Oliveres. Pla de les Palmeres. Cal Baró. Peu de la Talaia

Caminada del dimecres 23 de febrer de 2022.
10 km aproximadament. 3 h 40 min. Desnivell 256 m. Altitud màxima 298 m. Altitud mínima 104 m.
Alfred Castells (text). Jaume Sendra (fotos).

Avui, 23 de febrer de 2022, hem hagut de variar la caminada prevista: Fonts i Fondo de Mas Carlús. Cal Cassanyes. Coma Pineda. Fondo de Mas Carlús; ja que la carretera BV-2115 estava tallada des del km 6. Nosaltres havíem d’anar fins al km 10. El Jaume ha tingut la bona pensada de fer aquesta nova ruta de la caminada.

Aparquem el cotxe a la bifurcació dels camins de la Talaia, del Mas Roig i del Corral d’en Roc. Són les 8,10 h i iniciem la caminada.
Avancem cap a l’est pel camí del Corral d’en Roc, deixant al sud les instal·lacions del Pitch & Putt Portal del Roc. Abans d’arribar al Corral d’en Roc, que queda a la nostra dreta, girem cap al nord i, a través d’un petit bosc i uns camps, arribem al camí de Cal Baró. A l’esquerra hem deixat un dels camins que condueix al Mas Roig.
El Mas Roig és una antiga casa de pagès que s’ha transformat i restaurant diverses vegades. Ja se’n té constància des del segle XV: lo mas den Johan Roig.
Arribats al camí de Cal Baró, avancem una mica cap a la dreta, com si volguéssim anar cap a Mas Torrat, però de seguida ens encaminem cap al nord pel camí del Fondo de les Mesquites, que només el seguim uns metres, perquè agafem el camí que entronca a la nostra esquerra i que passa per davant d’una finca anomenada Viento y Sol. Curiosament, al voler entrar per aquest camí, trobem uns rètols que en prohibeixen el pas. On és el dret consuetudinari de pas?
Nosaltres, fent ús d’aquest dret, avancem per aquest camí que, posteriorment, és converteix en un sender que ens deixa darrere l’enrunada masia de Can Brunet, de la qual només se’n conserven els murs perimetrals de maçoneria fins a dos metres d'alçada. Vicenç Carbonell suposa que era l’antic lloc de Matabona i després el mas de la Miquela. Segons documentació de l’any 1725, Jaume Brunet posseïa terres a l’entorn del mas de la Miquela, que passaren a Joan Brunet a partir de l’any 1739.
Aquí entronquem amb el camí de la Serra del Gat i seguim nord enllà, deixant a la nostra esquerra la nova finca de Can Brunet.
Passada una cruïlla de camins, arribem a les Mesquites, a la nostra dreta, i a Can Coloma, a la nostra esquerra.
Ambdues masies, actualment en estat d’abandó, estan orientades a migdia.
Seguirem cap al nord pel camí de la Serra del Gat i arribarem a la Barraca del Bruno.
La Barraca del Bruno [coordenades: X: 390126 Y: 4568754] és una mulassa de planta trapezoïdal i llinda plana molt ben conservada.
Passada la barraca, agafarem un corriol que baixa en direcció nord-est. Aquest corriol serà l’únic tram inèdit que farem a la caminada d’avui. Un centenar de metres i arribarem al fondo de les Oliveres.
Girarem cap a l’esquerra (oest) i anirem ascendint pel fondo fins arribar al camí de Cal Cassanyes, prop del pla de les Palmeres, ja en terme de Castellet i la Gornal. Pel camí, hem deixat a la nostra esquerra un forn de calç i a la nostra dreta, una mulassa.
El forn de calç [coordenades: X: 390133 Y: 4568913] força ben conservat, però envoltat de vegetació, presenta un boca d’entrada d’arc de mig punt construït amb totxo massís que dona pas a una altra boca més petita de pedra.
La mulassa [coordenades: X: 389776 Y: 4568982] té forma de ferradura i, actualment, està sense cúpula. Les parets són força gruixudes. Un grup d’Amics de la Pirelli l’estan restaurant.
Esmorzem en aquest indret a tocar del pla de les Palmeres i després seguim cap al sud-est, deixant a la dreta el sender PR-C 143 que porta al fondo de Coma Pineda. Aquests escassos 30 metres, des de que hem sortit del fondo de les Oliveres fins al trencall del fondo de Coma Pineda, els hauríem fet avui si haguéssim pogut fer la caminada prevista. Continuem i deixem el trencall, a la nostra dreta, de la Carrerada Reial que porta a la Talaia i que és coneguda, també, com els tobogans, just al límit entre els termes municipals de Castellet i la Gornal i de Vilanova i la Geltrú. El camí deriva cap a l’est, des d’on s’albira una àmplia panoràmica de la plana vilanovina, raó per la qual s’anomena l’indret el balcó, i baixa en forta pendent fins arribar a la Barraca del Bruno.
Nosaltres seguim sud avall pel camí de la Serra del Gat, per on hem passat en el camí d’anada, i a la primera cruïlla, girem cap a l’oest per arribar-nos a Cal Baró, baixant, travessant el fondo de Cal Baró i tornant a ascendir.
Des de Cal Baró, que hem deixat a la dreta, seguim cap al sud, trobant una mulassa a la nostra dreta.
Aquesta mulassa [coordenades: X: 389557 Y: 4567654], construïda adossada a un marge, és de planta circular i llinda plana. Presenta una esllavissada important a l’angle frontal dret.
El camí va girant cap a l’est per fer cap a la cruïlla de camins que hem trobat en el nostre camí d’anada. Avancem en direcció a Mas Torrat per arribar-nos a la font del Jonc [coordenades: 41,249 / 1,684], un petit cocó que queda a la nostre esquerra, uns quants metres dins el bosquet.
Vista la font, desfem el camí que hem fet a primera hora del matí per tornar on tenim el cotxe aparcat. Són les 11,50 i donem per acabada la caminada d’avui.