Pic d'Àtics per Comamala

Aparco el cotxe en un entrant a la dreta de la carretereta que va d’Alós d’Isil al Fornet, pocs metres abans del desviament a les Bordes de Pina. Un altre cop el vaig deixar abaix en la primera curva just abans del pont. Pujo fins les bordes per pista amb alguna drecera i amb un salt olímpic d' una porta de ferro. Després camí fressat amb fites per la vall de Comamala fins la cota 2000 on travesso el riu, el segueixo una mica i començo a pujar a l’oest per una pala d’inclinació important. Un isard s'atura a mirar, després fuig cames ajudeu-me. El pendent és rost i molt rost. A voltes m’he d’agafar dels nerets (bardenals) per superar algún tros. Vaig girant lentament a l’esquerra fins assolir una coma no massa pendent i on trobo pedregam que em va de meravella per progressar. Alguna canaleta de bon fer i ja estic a dalt. La meva sorpresa al trobar aquí dalt un terreny tant planer. Vaig a nord a pujar la carena. I el que he trobat ha estat un munt de filferro de l’època de la guerra civil, igual que construccions i trinxeres. Segueixo a nord fins l’arrodonit cim del Pic d’Àtics, 2555 m. Vistes extraordinàries, destacant al nord el Mont Valier, al sudoest, el Pic de la Tartera i el Mont-roig, al sudest, el Pic de Pilàs, etc.… Per tornar desfaig una mica de camí allargant cap el sud. Trobo uns estanyols anomenats els Bassots d’Estanyardo, després trobo un pas, anomenat Pas d’Estanyardo. Vaig per una canaleta a l’esquerra. El pendent es important, i hi ha una congesta, però deseguida es suavitza una mica i es deixa baixar. Prenc a l’esquerra la petita vall que baixa de la carena de Pilàs. Uns isards es delaten pel soroll que fan. La baixada és bona. Arribo a la Bassa de Sobriu. Enllaço amb el camí fressat que baixa del Coll de Cornella. La Bassa al desguaçar forma una cascada molt espectacular. A l’arribar a l’altiplà connecto amb el camí d’anada que vaig desfent. A destacar la magnificència de les escobes amb el seu groc electrizant. Els nerets en flor fan el contrast. Segueixo baixant, salto la porta, pista, pont damunt el Noguera Pallaresa, un pelet de carretera i arribo al cotxe.
Molt millor pujar pel camí de baixada.