Pic de Bassiero Occidental o Punta Brulle pels Estanys de Gerber

26/08/2019
Els Pics de Bassiero els formen dues puntes a semblança d’una enforcadura: l’Occidental o Punta Brulle (2907 m) i l’Oriental o Punta Gourdon (2897 m); se situen al nord del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici essent els cims més alts entre les valls de Sant Maurici (Espot) i de Gerber (Alt Àneu).
Farem l’ascensió al Pic de Bassiero Occidental remuntant la Vall de Gerber fins a la seva capçalera descobrint la seva àrea lacustre que no es limita als tres primers estanys, els més populars. Ambient solitari i agresta des del circ petri que conformen els Bassieros i el contrafort oriental del Pic d’Amitges.
Si bé la punta oriental és la més visitada per la Vall de Gerber, l’occidental ho és des de Sant Maurici. No hi ha gaires ressenyes de l’accés a aquest darrer pel Gerber i només he trobat una que uneix les dues puntes (1). L'actual itinerari es basa en la descripció de Serafina de Mas a «Bassiero Occidental (2903 m), per la Vall de Gerber» (2), encara que el track només és de descens.
Sender fressat amb pintura groga i fites des del pàrquing; al circ nord dels Bassieros no hi ha cap caminoi i les fites, si les veiem, són molt escadusseres fins a situar-nos a la carena, a prop del Coll de Bassiero. Després fins al cim, restes de sender i nombroses fites.
Com sempre la dificultat i el temps emprats són subjectius i depenen de molts factors.

Distància amb altures: 15,01 km.
Temps Total: 10.42 h (temps parat 3.19 h).
Desnivell positiu: 1199 m.
Desnivell negatiu: 1176 m

Des del pàrquing de la Peülla (1919 m), el primer pujant al Port de la Bonaigua des de la Vall d'Àneu, seguim l’evident sender a l’altra banda del riu que baixa del port. Es tracta del camí de Gerber que guanya alçada de forma progressiva per la vall homònima. Passarem pel costat de l'Estanyola de Gerber (2022 m), de l'Estanyet de Gerber de Baix (2125 m) i uns metres més amunt arribem a la cubeta glacial de l’Estany de Gerber (2164 m).

Ara, el corriol s'enfila amb intensitat pel marge oriental de l’excavació lacustre fins al següent replà, al costat de l'estany Llong (2324 m). Un vell pòster metàl·lic atrotinat pel temps, ens indicarà la direcció per anar al Refugi Gerber Mataró (UEC). Sense pèrdua anem progressant en ascens més moderat, deixant a la nostra esquerra l’Estany Redó, fins a la sortida de l’Estany de l’Illa (2453 m).

En aquest punt abandonem el traçat que es dirigeix al refugi, situat al damunt d’una penya i que es distingeix pel seu color carabassa característic, i al Coll de l'Estany Gelat entre el Pic d’Amitges i el Puis de Gerber. Seguim el viarany (fites) que condueix al Pic de Bassiero Oriental superant per l’esquerra la conca de l’Estany de l’Illa. Mantenim la direcció sud fins a situar-nos l’estrep occidental que baixa del cim dels Tres Puis (2556 m). Estem a l’extrem oriental del Cap d’Estany Gerber, un circ d’origen glacial que s’estén des dels esmentats Els Tres Puis (2824 m) a llevant fins al Pic d’Amitges (2848 m) a ponent; i en mig els Pics de Bassiero, Oriental (2897 m) i Occidental (2903 m). Si mirem el mapa veurem que aquest circ està dividit pel contrafort nord-occidental que baixa del Pic d’Amitges, en uns altres dos més petits: el de ponent està dominat per l’esmentat cim; i el de llevant, el que ens interessa, és on se situa el Bassiero.

Des d’on estem podem veure la vertical i agresta cara nord dels Pics de Bassiero amb la tartera central que separa els dos desafiants pollegons. Abans de continuar hem d’intentar visualitzar per on es farà l’ascensió al cordal que ens durà al cim. Seguint les recomanacions de Serafina de Mas hem de buscar la part del circ que queda a la dreta del mateix (mirant al sud) on l’herbei es fa més palès. Per no fer la volta al circ, haurem de creuar en sentit sud, la seva conca formada per un caos de blocs granítics de totes les mides. La travessa es fa força incòmode i penosa, anant molt en conta, ja que podem caure per algun "forat" creat entre el rocam. L’ambient és colpidor, d’una soledat i silenci absolut. Un cop a la part més baixa (2525 m) reprenem l’ascens sense perdre l’orientació; a mesura que anem guanyant altitud la pedra de tartera i l’herbei seran més presents, fent que l’avenç sigui una mica més còmode a pesar de la pendent que es va intensificant a mesura que anem pujant. No es veu cap fita i per tant anem buscant els millors llocs entre l’herbei i el granit fins a assolir la carena (2734 m). Mirant a llevant s’alça majestuós el Pic de Bassiero Occidental; al sud s’obre el Parc d’Aigüestortes i al fons de la vall podem identificar l’Estany Gran d'Amitges i el refugi homònim.

Baixem uns metres fins al Coll de Bassiero o Canal de la Trampa (2723 m). A partir d’ara fins al cim anirem trobant abundant fites. Poc després del coll fem un flanqueig un xic exposat per la banda de Gerber i retonem a la banda del Parc, reprenent el marcat desnivell fins a assolir el Pic Occidental de Bassiero o Punta Brulle (2904 m). El panorama que s’albira des del pic és privilegiat: molts dels cims del Parc d’Aigüestortes des de la llunyana Punta Alta i Massís de Besiberri fins als propers Encantats, Amitges o Saboredo; més a ponent encara, l’àrea de l’Aneto-Maladeta; al nord La Vall de Gerber amb la seva àrea lacustre i al sud, l’Estany i Refugi d’Amitges. I a tocar, al seu costat, el Pic Oriental de Bassiero o Punta Gourdon que des d’aquí sembla de difícil accés.

El descens el farem pel mateix lloc. Després del Coll de Bassiero pugem uns metres en direcció est pel cordal fins a trobar una fita i caminoi entre herbei que en marcada pendent baixa en direcció nord cap al circ. En comparació a l’ascens, el descens es fa per un traçat més «natural», menys complicat. Per retornar a l’altra banda del circ (oest) intento seguir el camí indicat a l’Alpina que el rodeja; però ho faig a una cota inferior, entrant de nou en el terreny dels grans blocs granítics fent que aquesta part sigui molt feixuga i de lenta progressió. Al final aconsegueixo arribar al sender (fites) que porta a la Collada de Bassiero i al Bassiero Oriental. Un cop fet, crec que la millor opció (almenys sobre el paper) és baixar al refugi pels Estanyets del Cap de Gerber tal com indica la ressenya de Serafina de Mas.

Un cop situats de nou a la part més alta de la conca de l’Estany de l’Illa, tornarem pel mateix camí que hem seguit al matí tornant a gaudí de l’àrea lacustre de la Vall de Gerber.

(1) Ascensión a el Pic Bassiero Occidental (2901 m) por BEP. http://www.pirineos3000.com/servlet/DescripcionAscension/MONTANA--Pic_Bassiero_Occidental--IDASCENSION--15853.html
(2) Bassiero Occidental (2903 m), per la Vall de Gerber (Autor: Serafina de Mas)
https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/bassiero-occidental-2903-m-per-la-vall-de-gerber-10254468

(Actualització, maig de 2020: darrerament s'ha publicat a Wikiloc la ascensió als Bassieros per la vall de Gerber passant de forma directa d'una punta a un altra per la bretxa que els separa. Val la pena llegir-se la ressenya publicada a la revista Muntanya (n 727: 440-443, 1983) per en Josep de Tera. L'enllaç: Pic de Bassiero, punta E, 2897 m o pic Gourdon i punta W, 2904 m o pic Brulle, per la vall i refugi de Gerber (jspdetera) ://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/pic-de-bassiero-punta-e-2897-m-o-pic-gourdon-i-punta-w-2904-m-o-pic-brulle-per-la-vall-i-refugi-de-49409257