Pic de Campirme i Pic de la Coma del Forn (Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

El Pic de Campirme (2663 m) se situa al vèrtex superior de la vall que s’estén al nord d’Estaon a la divisòria entre les valls d’Àneu, a ponent, i la de Cardós, a llevant. Un mica més alt, el Pic de la Coma del Forn (2683 m) tanca pel nord una mena de clot on se situen els Estanys de Mascarida. La seva situació ens permetrà gaudir d’un ampli panorama en totes les direccions, tant de cims com de les valls pregones. Per altra banda, aquesta localització fou aprofitada durant la Guerra Civil per instal·lar una sèrie de posicions militars distribuïdes pel cordal de la Serra de Campirme fins al Pui de la Missa i Lo Cuco més al sud, en el que es va denominar el Front Pallarès.

Distància: 13,14 km
Temps Total: 7:32 h
Desnivell Positiu: 1173 m
Desnivell Negatiu: 1162 m

Des de la Pleta del Prat (1721 m), passat el refugi, trobarem un pal indicador que ens marca el camí a seguir per anar als nostres objectius del dia. Sender fressat amb abundant senyalització (pintura groga) que ressegueix el marge dret del Torrent de Mascarida. De forma constant anem guanyant altura entre nerets i herbei. Arribant a la Pleta de Gavàs podem albirar les primeres vistes sobre les dues puntes del Monforcado; passem pel costat de les restes d’antigues barraques i després de planejar reprenem l’ascens per una pala herbada fins a l’Estany de Mascarida (2319 m).

Seguim les indicacions, girem a l’esquerra i ens enfrontem a una marcada pendent que superem amb successives llaçades del sender (pintura groga). Orientant-nos al SO remuntem la Pala de Montareny per terreny obert; un cop al cordal veurem unes restes de barraques militars que precedeixen al punt geodèsic del Pic de Campirme (2633 m). Extensa i atractiva panoràmica en totes direccions. A llevant, per sota d’on estem, els estanys de Soliguera i Campirme a la capçalera de la vall que s’obre a Estaon; a l’altra banda els valls subsidiaris de la d’Àneu. Podrem trepitjar les runes de fortificacions que dominaven el terreny i les trinxeres que rodejaven el cim. Durant la Guerra Civil fou un punt estratègic del front del Pallars que s’estenia fins a lo Cuco, més al sud.

Orientats al nord, amb el Ventolau a l’horitzó, seguim pel cordal de la Serra de Cadius que tanca per l’oest la cubeta de l’Estany de Mascarida i del Diable. Passem pel costat de dues construccions militars i baixem al collet (2602 m) que dona accés a la punta sud de la Forcanada (2633 m).

Tornem a baixar al collet i pel viarany que baixa a l’Estany del Diable fem un marcat descens per terreny pedregós. Uns metres més a baix sortim de la traça en direcció nord tenint com a referència els Estanys de Mascarida de Dalt. Rodegem la base de la Forcanada i la seva canal, coincidim amb el sender que puja al Coma del Forn pel seu cordal sud-occidental (2475 m), l’obviem continuant en sentit nord-est fins a retrobar la pintura groga del senderó que en ascens progressiu ens condueix al Pic de la Coma del Forn (2685 m). Podem identificar nombrosos pics que ens rodegen, des del llunyà massís de la Pica, Certascan, etc. fins als més propers com el Montroig o el Ventolau. A llevant ens podem fixar en la propera Serra de Canals, des de Lo Caubo fins al Pic de Guerosos i al fons de la vall, les Bordes de Noarre. Baixem a una cota secundària gairebé sense perdre altura, des d’on les vistes sobre l’àrea lacustre dels Tres Estanys és més completa.

Seguim el descens pel cordal sud-oest (fites) fins a trobar un sender evident quan el terreny comença a planejar. Aquí es deixa el llom de la serra, baixant còmodament en direcció sud-est cap a l’Estany de Mascarida de Dalt (2442 m) i a l’Estany de Mascarida pròpiament dit (2319 m). Tranquil·lament prosseguim el descens fins a la Pleta del Prat (1721 m) pel mateix recorregut que al matí.

(a alguna referència es descriu que de la punta sud del Monforcado es pot baixar a l'enforcadura amb l'ajut d'una sirga i remuntar la punta nord)