Pic de Clavera, 2.721m. desde Cases de Bonabé

Pic de Clavera

El Pic de Clavera és una muntanya de 2.721 metres que es troba entre el municipi d'Alt Àneu a la comarca del Pallars Sobirà i el d'Eras Bòrdas de Les a l'Arieja. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Viquipèdia

El pic de Clavera és una muntanya de 2.721 mts. d’alçada, que s’aixeca en el cordal fronterer entre el Pallars Sobirà, doncs forma part del terme de l’Alt Àneu, i la regió occitana de Coserans a l’Arieja, ja que també ho fa amb el municipi d'Eras Bòrdas de Les. Abans de la seva inclusió al llistat dels 100 cims de la FEEC, passava força desapercebut, ja que el protagonisme se l’enduia el seu gran veí, el Mont Valier, autèntic referent a la zona, però actualment ha guanyat presència a les xarxes i és fàcil trobar informació sobre la seva ascensió, que gairebé en la seva totalitat es fa des del pàrking del pont de Perosa, seguint fins al coll de la Pala de Clavera el traçat del G.R.T. 55, que coincideix amb un tram dels Camins de la Llibertat, rutes d’evasió que van fer servir entre els anys 1.936 i 1.944 persones d'ideologies diverses, que fugien en direccions diferents, segons el moment bèl·lic en el que es trobaven, des de la Guerra Civil espanyola, com víctimes del règim nazi implantat a França durant la Segona Guerra Mundial, que més tard van ser empresonats pel règim col·laboracionista de Franco i conduïts a presons espanyoles o extradits. Tot plegat esfereïdor.
Ressenyes i referents antics destaquen la manca d’una senyalització adequada en aquest itinerari, que el fan perdedor, no obstant, al dia de la data estem en condicions d’afirmar que les marques de pintura blanca i vermella pròpies dels senders de gran recorregut (que coincideixen en força trams amb els vells punts grocs) ens guiaran eficaçment per un camí que, per altra banda, és molt fressat i evident, i malgrat presentar un pendent constant, sostingut i a estones ben costerut, ens permet avançar còmodament.
L’inici de la ruta es troba a la zona d’estacionament habilitada al pont de Perosa, a la que hi arribarem des d’Esterri d’Àneu seguint la carretera C-147 en direcció a Alòs d’Isil, que passat el nucli esdevé una pista asfaltada fins al refugi del Fornet, a l’entorn de l’antiga estació d’esquí nòrdic de Bonabé, on passa a ser de terra, però transitable per a qualsevol mena de vehicle. Més enllà d’un grup de grans bordes i abans que la pista travessi la Noguera Pallaresa, girarem a la dreta on trobarem l’espai destinat a l’aparcament del cotxe. Una sèrie de plafons ens informen de les diferents opcions que tenim per a conèixer la zona.
En el nostre cas encarem una pista que surt a la dreta, on hi ha una senyal de restricció del pas i una barrera metàl·lica. Seguim el curs de la Noguera Pallaresa, sense guanyar gaire alçada, travessant el barranc de la Tinta, on el torrent forma un bonic salt d’aigua. Veurem una cruïlla amb un rètol informatiu dels Espais de Memòria, en una zona herbada anomenada prats de Clavera, havent de seguir amunt i a la dreta, on la pista fa una llaçada desdibuixada al mig de l’herbei, que convida a fer drecera. Més endavant, passarem al costat d’un arbre monumental, el pi roig de Clavera, situat al costat de la pista, acabant aquesta a l’arribar al barranc de Clavera, on hi ha un nou rètol informatiu, havent de seguir a partir d’aquí un sender que s’enfila, travessant el prat, fins situar-se paral·lelament al curs del torrent que baixa pel barranc, lleugerament alçats sobre la seva riba esquerra orogràfica. Hi ha diverses traces, algunes de elles formades segurament pel pas de bestiar, però l’avanç és molt evident i clar, en direcció a l’aiguabarreig dels barrancs de Clavera i Cernalles, on el G.R. fa unes llaçades per dintre del bosc, fins que ens obliga a girar a l’esquerra, a l’alçada d’un nou rètol informatiu. Segueix a partir d’ara un flanqueig sobre el torrent, que ens caldrà travessar per remuntar a partir d’aquí una coma herbada, on el camí es desdibuixa, però una estaca de fusta i les marques de pintura a les roques ens indiquen per on cal anar. Quan recuperem un traçat més clar del sender, aquest ens apropa a una zona de salts d’aigua, guanyant alçada de forma una mica més costeruda, fins situar-nos en un ample prat herbat inclinat, que és una balconada des de la que es divisa el massís de la Maladeta i Aneto, així com un grup de muntanyes sobre les que destaca el pic de Moredo, que de baixada tindrem força estona de cara, divisant-se també al SE el sector del Mont-roig. Deixarem aquí el curs del torrent, fent un gir de 90º a l’esquerra i encarem una nova pujada tossuda fins travessar la colladeta que dóna pas a la cubeta on es troba l’estanyet de Clavera, fitada amb una estaca amb les marques del G.R.
Sense baixar a la vora del llac, marxem a la dreta en horitzontal fins a la cabana de Clavera, petita barraca de pedra on hi ha un plafó del Memorial Democràtic. El camí gira novament a l’esquerra i s’enfila sense definició a la cerca d’una gran coma herbada que hi ha als peus de la retallada serra de les Muntanyoles. Davant nostre tenim les pales de Clavera, destacant una muralla de pedra blanquinosa, entre una portella que s’intueix a l’esquerra i una bretxa a la dreta, és justament l’escarpada cara est del pic de Clavera. Primer pel mig de l’herba i més endavant per sender definit, que ja no deixarem fins al coll, tornem a afrontar una pujada dreta, que una mica més endavant es suavitza, per traçar una diagonal ascendent, que després d’una llaçada avança en flanqueig alçat fins deixar-nos a l’alçada de l’històric coll de la Pala de Clavera, on hi havia un plafó informatiu, que ha desaparegut, quedant-hi tan sols el peu metàl·lic que el suportava. Una mica més enllà, a l’esquerra, hi ha altres recordatoris del que va suposar aquest pas de muntanya. Al vessant de l’Arieja veurem enclotat l’estany Long, així com la carena que culmina el Tuc de Barlonguèra, amb una presència destacada sobre aquest cordal de muntanyes. Ens queden 200 mts. per assolir l’objectiu del dia, fent-ho girant a la dreta (direcció NE) primer superant un ampli llom herbat i més endavant seguint les traces d’un corriolet que salva pel vessant occità, travessant un planell inclinat, un esperó de roques, que sembla que ens vulgui barrar el pas. El corriol ens deixa a la línia carenera, prou àmplia per no provocar-nos sensació de buit, tot i que per la nostra dreta hi ha un bon estimball.
D’aquesta manera assolim el pic, on hi ha una gran fita de pedres, al darrere mateix de la qual destaca la presència del Mont Valier, del que ens separa el Pèira Blanca i el Petit Valier.
El pic de Clavera ens ofereix unes amples panoràmiques de les que val la pena gaudir i que podem identificar a través del següent link: https://peakvisor.com/peak/pic-de-clavera.html?yaw=76.83&pitch=-11.53&hfov=67.10. La tornada la fem seguint la ruta de pujada, però amb algunes modificacions.
La primera és que en lloc de seguir el corriol que flanqueja l’esperó de roques que hi ha al mig del cordal carener, per on hem pujat, baixem pel fil de la cresta, doncs la presència de restes de neu molt inconsistent i el caràcter herbat del terreny, fa que evitem exposar-nos a una relliscada que ens enviaria molt avall. Certament, es tracta d’un breu crestall que es fa molt bé, doncs és prou ample i presenta bones preses per mans i peus. Un cop al coll, podem seguir el traçat del G.R. o bé encarar la baixada fins a la coma per una ampla pala, que no arriba al 30% de pendent i que combina trams herbats amb altres de pedra, que no presenta cap dificultat.
La segona modificació sobre la via de pujada la trobem abans d’arribar a l’estanyet de Clavera, doncs després d’un brevíssim tram de pujada, el G.R. marxa desdibuixat a l’esquerra en direcció a la cabana, mentre que un camí molt evident i fressat ho fa en sentit contrari, permetent-nos voltar el llac en sentit antihorari, deixant-nos a la seva riba occidental, des d’on recuperem el camí de baixada després de travessar el rierol per on desaigua, on veurem una curiositat, i és que s’introdueix en una mena de cavitat sota una gran paret de roca, no tenint continuïtat aparent, a menys que aflori en un torrent que travessarem a l’alçada de la cota 1.870, que més endavant tributa al barranc de Clavera, just a la zona dels salts d’aigua.

Ressenya de xrs1959