Pic de l'Àguila. Ribera d'Ebre. 100 cims

22 de gener de 2023

El repte dels 100 cims em torna a portar a la Ribera d'Ebre, concretament a l'extensió de la Serra de Cavalls cap al nord-est, a l'estrep que va a morir al riu, al mític Pas de l'Ase.
L'objectiu és el Pic de l'Aguila de 492m. i excel·lent mirador de la Ribera.

Aproximació: Des d'Ascó sortim del poble per la C-128 en direcció a les Camposines i Corbera. Només sortir del poble prenem un camí a l'esquerra, que porta també a la deixalleria municipal. Anem un tram paral·lels al riu fins al Mas del Forn Teuler, just passat el Búnker dels Reguers, on prenem el ramal de la dreta, i pel Camí del Mas de Prades pugem fins a l'ermita de Santa Paulina, on es pot deixar el cotxe.

Itinerari: Per darrera de l'ermita un indicador ens assenyala el sender per pujar a la Punta de l'Àguila. Creuem un clar d'un bosquet on ens sorprén trobar un plafó amb un telèfon, dels "d'abans”, i prenem el sender de l'extrem del clar que comença a pujar.
Un cop a la carena i a l'esquerra veiem el que semblen restes de trixeres. El sender comença a guanyar alçada decidit fins a un collet des d'on ja gaudim d'una bona panoràmica del proper Ascó. Canviem de vessant i ens internem a una petita vall interior que haurem de voltar en sentit antihorari. Al fons d'aquesta vall trobem les restes del Mas dels Arboços, i a la nostra dreta s'aixeca la gran mola de la Punta de l'Àguila.
Abans d'arribar al coll carener i també a la dreta del sender trobem un cocó mig assolat amb coberta de pedra en sec.
Som al coll de la carena de Barbers, caldrà resseguir-la cap a la dreta per fer el cim que ja tenim a tocar.
Coronem la Punta o el Pic de l'Àguila, de 492m. Un magnífic mirador de tota la comarca. Com a curiositat us proposo fer una cerca de topònim amb Àguila o Àliga, n’hi ha centenars per tota la nostra geografia!
Cap al sud-oest destaca la Picossa al final de la carena encimbellada i esquitxada dels molins d'un parc eòlic. La cara sud del cim és un cingle de bona alçada i des d'on s'albira el serpentejar del riu aigües avall, cap a Garcia i les Móres. Al nord la omnipresent xemeneia de la nuclear, la "xocolatera", sempre visible des dels cims d'aquesta comarca. Al nord-est la carena de Barbers que seguirem fins a trobar el riu i més enllà la Serra del Tormo.
Tornem a baixar al coll i prenem ara el corriol carener, amb grans panoràmiques en tot el recorregut. Es succeixen els petits cims arrodonits, i aviat la carena, lentament , va perdent alçada. Per la dreta ens sorprén el potent i encaixat barranc de la Fotx. La carena sembla que es bifurca, i seguim per l'esquerra, on trobarem un parell de passos equipats amb cadenes, però que no presenten cap dificultat.
Quasi sobre la mateixa vertical del riu el sender trenca cap al nord per baixar fins a un collet on hi ha un gran pal d'alta tensió. Per la dreta del pal un corriol comença a baixar en picat cap al riu fent ziga-zagues per atenuar el fort pendent.
Després de la potent baixada arribem al traçat del GR-99. El seguirem uns metres cap a la dreta per visitar el Pas de l'Ase: un pas tallat a la roca per afavorir el pas de les cavalleries i la gent que trafegaba riu amunt i avall en altres temps per aquest Camí de Sirga. Un pas també tallat pel propi riu per superar aquest congost de roca.
Una petita illa del riu serveix de redós a un nombrós grup de corbs marins.
Tornem sobre els nostres passos i seguim el GR 99 en direcció nord, per damunt de la via del tren.
El sender surt a una pista, que recorrem també uns metres cap al nord fins a un túnel que creua la via per sota. Nosaltres aquí trenquem per un sender a l'esquerra que s'interna pel Barranc de Barbers. És curiós veure com bona part de la llera del barranc, als trams més amples, estaven conreats amb oliveres. Avui tot perdut...
Barranc amunt trobem una bassa que recull l'aigua d'una petita font amagada que brolla sota una roca. En un tram veiem que per la dreta surt un corriol també equipat amb cadenes, però les mateixes marques del sender ens fan seguir la llera del barranc. Després d'una gran corba cap a la dreta anem a parar a sota d'una gran cinglera rogenca.
Seguim barranc amunt fins a trobar altres bancalades perdudes que s'alternen en petits replans boscosos. El mateix sender creua les restes d'una vella caseta de camp.
Més endavant topem amb una bassa encimentada, a la que d'entrada no li trobo cap sentit . Després me n'adono que dalt d'una cinglereta propera hi ha un hide per fer observació de fauna, i la bassa és el reclam per atreure els animals.
Superem uns darrers bancals i ja som un altre cop a l'ermita de Santa Paulina. Encara m'allargo a veure el muntatge del hide d'observació de fauna. Una proposta interessant!!
De retorn a l'ermita, retrobem el cotxe i retornem a Ascó.

Salut i muntanya!!