Pic de l'Aüt (100 cim)

Tot i que la ruta és de senderisme moderat, hem necessitat grampons a la part final de l'ascensió.

Sens cap mena de dubte, la imatge més icònica de la Vall de Boí, i alhora de les més
fotografiades d’aquest sector pirinenc, és el campanar i la capçalera de l’església romànica de Sant Climent de Taüll. Inseparable del monument, com a indestriable teló de fons, apareix una
muntanya amb un perfil piramidal perfecte, sumant-se amb la seva presència a l’harmonia
visual del conjunt. Es tracta precisament del pic de l’Aüt.
La via més senzilla per ascendir-lo és la que va pel torrent de la Montanyeta i la Comaminyana,
passant pel coll que hi ha al peu de les Roques Blanques, on comença el barranc de la
Pedregana, indret en el que el mapa de l’editorial Alpina hi situa un camí, que, segons sembla,
avui en dia està pràcticament oblidat i desaparegut, malgrat que a la seva base, a l’alçada del
quilòmetre 25 de l’anomenat Camí de l’Aigua, hi hagi traces de la seva existència, però no hi
hem anat mai, per tant, desconeixem si és viable accedir-hi o no. És per això, que la ruta
descrita és lineal, ja que pràcticament hem anat i tornat pel mateix camí, amb lleus alteracions,
per altra banda, molt evidents sobre el terreny, a l’hora de plantejar el descens.
El punt d’inici de l’excursió es troba a la carretera L-500 que de Barruera puja en direcció al
balneari de Caldes de Boí, pocs metres abans d’arribar a la planta embotelladora. A la nostra
esquerra veurem un petit replà, on es pot deixar el cotxe. Reculem uns metres per la carretera
i trobem un trencall a la dreta que baixa en direcció a un pont de fusta que travessa la Noguera
de Tor. El passem i seguim inicialment un itinerari de natura anomenat Camí de l'Aigua, que va
del Pont de Suert a Caldes de Boí, fixant-nos en les cruïlles, on hi ha pals indicadors, d’anar en
direcció a la Montanyeta. Passem un segon pont que ens deixa en un tram amb graons de
fusta, al final del qual marxem a la dreta, mentre que el sender de natura segueix aigües avall.
A partir d’aquí s’inicia un costerut (i a estones ho és força) sender que per dintre del bosc ens
farà guanyar alçada de forma constant, però amb un traçat molt ben pensat i pràctic, donant la
impressió que avancem per un antic camí ral, ja que és ample i de petjada còmoda. El camí
acaba en un petit prat (Pletiu dels Sarrons) que travessarem decantant-nos a la dreta, ja que al
final haurem de baixar uns metres per creuar el torrent de la Montanyeta i enfilar-nos de nou
per l’altra riba. Tornem a pujar de forma decidida i, seguint una traça de sender que tomba de
nou a la dreta, arribem a un planell molt més ampli (Pletiu dels Coms), al mig del qual hi ha un
refugi, les restes d’una antiga construcció i una font.
Des de la plana on hi ha el refugi, a la nostra esquerra veiem una coma boscosa, que des d’aquí
té un aspecte molt poc amable. que és precisament la que ens caldrà guanyar. Són els
contraforts de la Comaminyana. Però la cosa és molt més senzilla del que sembla. Ens cal
baixar de nou a la llera del torrent, travessar-lo i parar compte a les fites i unes restes de
corriol que ens porten a un pla inclinat més enllà de la seva llera, on comença un camí molt
ben pensat, que amb un traçat impecable, va guanyant metres per dintre del bosc, en amples i
còmodes giragonses. Sembla mentida que un indret aparentment tan poc transitat presenti un
camí tan clar, ja que de fites, fins ara, hem anat trobant les justes.
Un curt pas per unes roques ens deixa a un petit planell que travessem i després d’una ziga-
zaga cap a l’esquerra arribem a la planúria de la Comaminyana. Ja tenim al davant nostre i al
fons de la vall el pic de l’Aüt, amb un aspecte de mola, que res té a veure amb el perfil
punxegut que ens deixa veure des de Taüll. A partir d’aquí, avancem gairebé seguint el curs del
torrent, en direcció al coll del Mont i al pic d’Erill, guiats per una bona traça de sender i una

sèrie de fites. Visualment hem de tenir en compte que hem d’enfilar-nos a una collada que hi
ha entre l’aresta NE de l’Aüt i la que es desprèn de les Roques Blanques, a la seva esquerra. Per
fer-ho ens fixem en una llengua de pedres de tartera que baixa directament d’aquesta petita
portella. Es tracta de situar-nos a la seva base i començar a pujar-la. Per tant, guiats per la
intuïció i per alguna que altra fita, deixem la vall i ens enfilem a l’esquerra per arribar a la base
de la tartera. Trobem fites més sovintejades i un senderó que en curtes giragonses va
guanyant alçada de forma decidida, per un terreny que a l’estiu és molt esmicolat, però que al
dia de la sortida està en bona part cobert de neu, per tant, avancem de forma més directa.
Un cop a la collada, trobem un muret de pedres amb un pas al mig, que dona al barranc de la
Pedregana. Estem a 2278 metres d’alçada, per la qual cosa, uns 250 metres per sota el nostre
destí que ja sembla a tocar. A l’estiu ens hi porta un sender fitat, que marxa a flanqueig
ascendent entre l’herba i que ens deixa al llom carener. Però com hem trobat neu, ens hem
posat els grampons als peus i hem anat per on ens ha semblat més segur. Guanyem alçada pel
mig mateix de l’ample llom carener, per un terreny mixt de neu molt transformada i pedra
solta una mica emprenyador, que cada cop es posa més dret, fins al punt que en algun lloc ens
ha calgut afermar-nos a les roques i assegurar els peus a les terrassetes que anem trobant,
doncs, sense que sigui res de l’altre món, és millor no badar.
Una solitària roca vertical i un pal a mode fita, ens obre la porta als darrers metres d’ascensió i,
un cop dalt, ens trobem amb un petit pla allargassat i estret, amb una llosa vertical al mig, que
aguanta un rètol de fusta, que ens diu que hem arribat al punt culminant del pic de l’Aüt.
Les vistes sobre la zona dels Besiberris i el Comaloforno, Montardo, Punta Alta, la vall de Sant
Nicolau i el sector d’Aigüestortes, el Gran Pic del Pessó i els cims que tanquen la vall de Boí són
immenses, però també veiem els més allunyats Turbón, Cotiella i Aneto. És un mirador de
primeríssim ordre, com es pot comprovar clicant el següent enllaç:
https://peakvisor.com/peak/l-auet.html?yaw=-30.64&pitch=-0.83&hfov=60.00.
La baixada l’hem iniciat desfent l’itinerari d’anada, però un cop a la collada del barranc de la
Pedregana, al portar posats els grampons, hem aprofitat unes llengües de neu per alterar una
mica el camí de pujada, estalviant-nos uns trams mixtes amb pedra solta. A la cota 2060
aproximadament, després de passar per una zona on hi ha antigues construccions de pedra
pels ramats, hem recuperat el traçat de la vall de la Comaminyana.
Ja no hem passat de nou pel refugi sinó que l’hem flanquejat per sota, més propers a la llera el
torrent, mentre que la darrera alteració sobre el camí de pujada la trobem just a l’incorporar-
nos al Camí de l’Aigua, ja que, passat el pont al que s’hi arriba després de baixar els graons fets
amb troncs, hem seguit recte, en lloc de girar a l’esquerra, per un camí molt fresat i evident,
que travessa uns camps on hi ha una antiga construcció (Terra de la Cabana) i que ens deixa a
l’alçada del pont per on passem la Noguera de Tor, molt propers al punt final del recorregut.

Xrs1959