Pic de Llena (100 cim)

Itinerari circular per ascendir al pic de Llena (també conegut com Tossal Llarg), de 2686 metres d’alçada, situat a la serra dels Tres Pessons, a la part nord del terme de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), tot i que encararem la seva pujada per la vall de Filià, Espai Natural Protegit (malgrat s’hi va projectar la construcció d’una estació d'esquí, les restes de la qual encara romanen en el territori), situat a la capçalera de la Vall Fosca. Es tracta d’una ampla coma herbada, d’origen glacial, que recull les aigües d’un grapat de torrenteres que conformen el naixement del riu de Filià. El nostre destí és la segona elevació de les carenes que tanquen la vall, veient-se superat pel Tossal de Paiasso o pic de Filià, que amb els seus 2772 metres és la màxima cota d’aquestes serres.

Per arribar al punt d’inici del recorregut haurem de seguir cara amunt la carretera L-503 que va de Senterada a l’embassament de Sallente. Després de deixar enrere la central hidroelèctrica de la vall (on la carretera s’estreny), passarem un grupet de cases, entre elles el refugi Tacita, i just abans de travessar el pont del riu Riqüerna, veurem a l’esquerra una esplanada que dona pas a una pista de muntanya, que està asfaltada tan sols en els seus primers 200 metres, després és tota l’estona de terra. Val a dir que per un SUV o un 4x4 no presenta cap mena de problema, però per a altres vehicles hi ha algun punt de degradació del terreny que pot dificultar la marxa. De bones a primeres s’enfila fort gràcies a un seguit de corbes tancades (18 en total), fins que de forma més planera s’endinsa a l’interior de la vall, travessant el riu per una palanca de formigó, traçant un darrer revolt, per deixar-nos a la intersecció amb la pista d’Espui, on hi ha una tanca que ens barra el pas, al costat d’un bonic salt d’aigua. En total hauran estat poc més de 6,5 quilòmetres de recorregut.

Comencem a caminar per la pista tancada al trànsit seguint el sentit de la marxa, arribant en poca estona a la cabana de Filià o del Vaquer, que pertany al terme municipal de la Torre de Capdella, aixecant-se en un indret on s'aplega el bestiar que durant els mesos d’estiu (com hem pogut comprovar) pastura a la vall. Un pas canadenc i un filat impedeixen que les vaques vagin més amunt d’aquest sector. Entrem de ple a la vall, ferida per les instal·lacions que mai s’han retirat de l'estació d'esquí que es va aturar l’any 2009, avançant en paral·lel a la riba esquerra orogràfica del riu Filià, amb la bonica imatge que ofereix davant nostre el pic de Llena, que tanca el nostre horitzó. Retallem un revolt de la pista fent drecera, passem el barranc de Coma Palomera i arribem als peus d’una línia de torres que havien de servir per suportar els remuntadors. Marxem a la dreta, camp a través, seguint en pujada més costeruda si fa o no fa el recorregut de les pilones metàl·liques, fins a situar-nos sobre la traça del que havia de ser la pista d’esquí de la Coma del Port, que ens deixa al port de Filià, on hi resta dempeus l’estació superior del telecadira. Sort que a l’altra banda de la collada se’ns mostra airosa la Pica de Cerví i la carena muntanyosa que marxa cap el port de Rus, sinó l’entorn seria força depriment. De totes maneres, intuïm visualment les instal·lacions de l’estació d’esquí de Boí-Taüll a l’alçada del port d’Erta.

La ruta segueix a l’esquerra del coll, en direcció sud, fent-ho per un tram ben dret i no gaire amable, amb pedres desfetes, sense traça de sender (malgrat en algun punt ho pugui semblar), havent de superar un tram de roques, on és possible que ens haguem d’ajudar de les mans. Segons guanyem alçada, el terreny es va tornant més herbós i el pendent es suavitza notablement, esdevenint un ampli i panoràmic cordal pel que avancem còmodament, tot i que cal parar compte a les restes d’un antic filat amb filferro estripagossos, ens pot arribar a emprenyar, ja que es situa sobre la mateixa línia divisòria de la carena. Algun ressalt rocallós ens obliga a fer curtes grimpades, per a dir-ho d’alguna manera, ja que anem salvant petites puntes secundàries.

Arribem així als peus de la pala NW del pic de Llena, molt més senzilla del que podia semblar des de baix, ja que malgrat guanyi en inclinació, és ampla i de bon fer. De primeres veiem una mena de corriol que avança mig a flanqueig pel terreny pedregós, però força estable, tot i que més amunt decidim anar a buscar el fil del cordal, que ens mostra uns caients més trencats sobre la capçalera de la vall. Finalment, el pendent es suavitza notablement, arribant a una mena d’esplanada herbada, on podríem situar un avant-cim que, segons el mapa de l’IGCC, és 0,20 metres inferior (2686,20) a la cota principal, tot i que visualment no ho sembla. Un petit collet ens deixa als peus de l’objectiu principal de la jornada, coronat per una fita de pedres. Amplíssimes panoràmiques són les que es poden gaudir des d’aquí dalt. Sota mateix tenim l’ampla coma herbada de la vall de Filià, per on hem vingut, però la vista se’n va cap al sector del Montsent de Pallars i la fantàstica carena on es troba el pic de la Mainera, al que vam anar per Sant Joan, amb el Saburó i el Peguera, com a companys inseparables, però també veiem el més proper Tossal de Paiasso, amb el Gran Pic del Pessó i el pic de Mussoles, al seu darrere, per a dir algunes de les muntanyes més conegudes.

La nostra idea inicial era seguir el cordal fins al Tossal de les Tres Muntanyes i tornar a la vall per la coma de l’Estany de Filià, però no ha estat així. Comencem a baixar per la cresta SE de la serra dels Tres Pessons, on trobarem un parell d’esperons de roca que caldrà salvar, en algun punt amb l’ajuda opcional de les mans, però que són força senzills de fer pel fil mateix de l’aresta (també es pot flanquejar per sota i a la dreta, però noi val la pena), fins arribar a una collada. Ja fa una estona que el cel blau i radiant està canviant d’aspecte i comença a pujar la boira per sud (vall de la Valiri), tapant-nos la vista sobre el que ens queda pel davant i no volem complicacions, més quan per la banda de la coma de Filià la cosa segueix clara, per tant, després d’estudiar en la mesura del que és possible el que ens queda, improvisem una via de retorn a través de la Coma Redona. Primerament fent un flanqueig per la part superior de la tartera fins a un llom herbat que es despenja de la carena principal que seguim fàcilment per sobre. Més endavant, just quan aquest acaba en una punta rocallosa, traçant una diagonal descendent a l’esquerra, per terreny força estable, fins a situar-nos al centre de la coma, als peus de les pales pedregoses que conformen la cara est del pic de Llena. Anem seguint el recorregut del torrent fins que aquest sembla engorjar-se, moment en el que marxem a la dreta, per trobar una llengua de tartera que baixa decidida al fons d’aquest barranc paral·lel al que hem deixat. Sense necessitat de trepitjar-la, baixem pel límit que hi ha entre l’herba i les pedres, arribant així a un prat on s’acaba l’aventura. S’ha de dir que ha estat un descens molt més senzill i evident del que podíem pensar en un principi.

Veiem davant nostre el que havia de ser l’estany de captació d’aigües per a l’estació d’esquí, però no ens hi apropem, sinó que una mica al nostre aire marxem cara avall en direcció a una pista herbada que ens ha de dur fins a la cabana de Filià, a l’altra banda del riu, que saltem pel punt on hem vist que era més senzill fer-ho. I ja pel mig dels prats i per alguna que altra inesperada zona de mulleres, tanquem el cercle d’aquesta ruta que hem escurçat sobre la marxa, però que ens ha deixat igualment un bon regust, tal i com va fer-ho el juliol del 2018, quan vam anar al Tossal de Paiasso https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-de-filia-100-cim-33532297