Pic de Llena o Tossal Llarg, Tossal de les Tres Muntanyes, Tossal de Calma i Tossal de la Costa, Vall Fosca

Amb el cotxe enfilo la Vall Fosca. Després de la Central de Capdella i més concretament del refugi Tacita prenc una pista a l’esquerra que ja conec d’anteriors cops i vaig fins la barrera just abans de la Cabana de Filià, 1926 m, i un cop passat el rierol del Barranc de la Coma de Fuses. La pista la he trobat bastant bé (vaig amb un Dacia Duster 4x4).
Engego a les 6:27 h. Arribo deseguida a la Cabana pastoral de Filià. Tot és ple de vaques i cavalls, però ben ple. Segueixo amunt, a l’oest trepitjant a estones el malmès terreny fruit del projecte d’una estació d’esquí. Arribo al Port de Filià, 2400 m quan són les 7:50 h. Aquí hi ha una andròmina gegantina sinònim de la explotació del territori i que ha quedat com a monument a la incúria: un gran recollidor de telecadires. Sort que la muntanya és ben florida i verda, cosa que fa que compensi i molt la contemplació d’aquestes aberracions, servint de contrapunt. Segueixo a l’esquerra per corriol costerut que s’enfila fàcil però sense mandra fins el Pic de Llena o Tossal Llarg, 2686 m. Hi arribo quan són les 8:45 h. Pel camí, i a mesura que m’enlairava ja he començat a contemplar les fabuloses vistes que amb més calma i des del cim n’he gaudit. El temps no és de 10, però permet contemplar el paisatge. I el fred sí que és de 10, i avui amb pantaló curt…! A sota, a l’est queda tota la verda Coma de Filià que he trepitjat tot pujant. Al fons, domina el Montsent de Pallars, i anant cap a l’esquerra, el Montorroio, el Pala Pedregosa de Llessui, el Mainera, Saburó, Peguera, etc. Cap el nord/nordest, domina el Pic de Filià en primer fila, i darrera el Gran Pic del Pessó i el pic de Mussoles, i un llarg etc. Al sudest la carena i els pics que m’esperen. L’anada per la carena cap el següent pic és ben agradable. És caminar i gaudir. Arribo doncs al cim del Tossal de les Tres Muntanyes, 2597 m, a les 9:19 h. No faig menció de les vistes per no repetir-me. El que sí s’acosta és algún núvol massa baix pel meu gust.
La continuació tampoc presenta cap problema, un llarg passeig bastant pla amb algún tram rocós fins el cim del Tossal de Calma (Tossal d'Astell al mapa ICGC), 2621 m. Hora: 10:21. Un gran ramat d’ovelles pastura ben a prop amb total parsimònia. Els núvols ja es passegen pel proper cim, amagant-me’l a estones. La baixada del Tossal de la Calma fins al Portarró és bastant costeruda i una mica de tartera, però hi ha petites traces que van facilitant el pas. Segurament, des del Portarró també es pugui baixar direcció a l'Estany de Filià.
Arriba ara el moment més alpí del dia. Els primers 80-100m de pujada cap al Tossal de la Costa són per una aresta rocosa, amb roca de mitjana o dolenta qualitat. Les grimpades no són constants ni en cap moment difícils. Sempre vaig buscant el millor pas generalment decantant-me cap el costat de Filià. Arribo al cim del Tossal de la Costa, 2604 m a les 11:11 h. Els núvols ara, s’han convertit en els protagonistes i van amunt i avall ben esvalotats. A estones em deixen veure la cresta per on he pujat i el paisatge immens que he pogut albirar des dels altres cims.
La baixada, resulta ser bastant fàcil. Tot i que fa forta pendent, fent ziga-zagues es baixa molt bé el primer tram més rocós i dret. Després vaig seguint un tram de carena herbada fins que aquesta gira ja massa a la dreta i vaig a l’esquerra directe a l’Estany de Filià. Pel camí munts de nerets en flor. Des d’aquí puc veure fàcilment tot l’itinerari fet. Els núvols s’han enlairat. Després vaig per la Coma de l’Estany fins el Pla de Bous on ja veig la cabana de Filià. Tallo anant a la dreta directe al cotxe.
Per la tornada en cotxe prenc la pista que va a la dreta, directament a Espui tot passant per davant la petita ermita de M.D. de Far. La pista la he trobat en millors condicions que la de l’anada, si bé un pel més llarga.