Pic de Mariola (2.663m)-Pic Montareing (2.594m)-Pic de Muntanyola (2.622m)-Pic de Montarenyo (2.616m), per Roia de Mollàs

Les imatges que ens ha ofert avui aquest cim, són molt parcials perquè la banda francesa era plena de boira, per tant, cap imatge, bé, cap no, la imatge era la d'un mar de boira.

Classifico la ruta de difícil perquè l'accés al Mariola és una mica complicada e intuïtiva, la resta de pics s'han de fer carenejant, cosa que fa que hi hagi patis per ambdues bandes, per tant, no recomanable per a persones amb vertigen.

L'itinerari surt d'un revolt de la pista i/o camí de la Roia de Mollás, a l'altura de la cabana de Pleta Palomera, la qual trobarem uns cop passades les bordes de Quanca. Prenem direcció al refugi del Mont-roig, seguin les marques del GR i la marca groga.

A l'arribar a la cabana de Fangassal, deixem les marques de pintura i ens desviem cap a la dreta per seguir pel sender que discórrer per la pleta del Fangassal i en direcció a l'estany de Mollàs.

Un vegada som a l'estany, podem seguir recta i en direcció al Riu de la Ribereta, o bé, anar-nos desviant suaument cap a la dreta per anar guanyant altura fins a coincidir amb el sender que puja de la cascada de la Ribereta, aquest tram, no està marcat i ens he de guiar per intuïció. A partir de la cascada, trobarem varies fites, les quals, ens portaran al coll de la Ribereta.

Arribats a la collada, virem cap a l'esquerra per anar a trobar la canal que ens permetrà accedir al cim de la Mariola, fins a la placa homenatge, trobem alguna fita, a partir d'aquí, ens guiem per intuïció. Ens enfilem pel mig de la canal, amb lleuger desviament cap a la nostra esquerra, després d'una feixuga pujada, ens trobem amb una petita canal, per la qual, accedim a la part superior de la carena. Feta l'ascensió més complicada, continuem crestejant per arribar a la resta d'objectius que teníem previstos. La cresta té bones preses, llàstima que a la vessant francesa no varem poder veure res a causa de la boira, en canvi, a la vessant catalana, les imatges eren fantàstiques.

Assolit l'últim cim (Pic de Montarenyo), prenem forces i comencem a davallar esviaxadament i en direcció a l'Estanyet de Montarenyo, ara bé, aquí també, ens guiem per intuïció perquè hem d'evitar la cinglera que tenim davant nostre, la qual, no ens permetria baixar al clot i estanyet de Montareny, per això, hem de voltejar-la.

Poc a poc, arribem a l'estanyet, el bordegem per la nostra esquerra, fins a trobar el punt del seu desguassament, lloc per on hem de baixar, el creuem, i davallem per un terreny força empinat i herbat. Aquesta baixada es força feixuga, però, poc a poc, ens anem apropant al Clot de la Roia i a l'estany del Port.

Una vegada som a l'estany, enllacem amb el sender GR, que ve del port de Tavascan, el seguim, fins a trobar la font de la Costa, la qual, té una aigua molt fresca, ens recuperem, i, tornem a emprendre l marxa cap a l'aparcament de la Font de la Costa, ara, com que hem deixat el cotxe en un altre tram de la pista, hem de continuar seguint-la durant 1,5 km.