Pic de Montmalús, Pic dels Pessons i la Muga des de Viliella

Download

Trail photos

Photo ofPic de Montmalús, Pic dels Pessons i la Muga des de Viliella

Author

Stamen Miroslavov

with 2 trail buddies

2,441 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 23.74 mi
Elevation gain: 7,536 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 7,536 ft
Max elevation: 9,569 ft
TrailRank: 62
Min elevation: 5,128 ft
Trail type: Loop

Moving time: 12 hours 15 minutes
Time: one day 8 hours 6 minutes
Coordinates: 7122
Uploaded: July 6, 2020
Recorded: July 2020

1 Clap 2 comments

near Viliella, Catalunya (España)

Viewed 1221 times, downloaded 44 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
ATENCIÓ: La ruta és qualificada com a Difícil, a causa de la llargada i el desnivell total acumulat, tal com es fa en dos dies! La mateixa ruta es pot fer en 3 o 4 jornades, així baixant la dificultat, no obstant, per a fer-la en dos dies és necessària molta empenta i resistència.
_______________________________________________________________________________________

Ascensió al Pic de Montmalús i al Pic dels Pessons des de Viliella, amb anada per la Vall de la Llosa, i amb tornada per Vallcivera i fent cim a la Muga

Feia poc més d'un any que anàvem proposant d'enganxar un Montmalús [2781 m] i una Muga [2861 m], i ja teníem tot estudiat per a deixar el cotxe a Viliella, ja que sembla el punt més còmode per a sortir i a on tornar. També n'és possible anar des de la banda Andorrenca, per Grau Roig, com ja havíem fet l'hivern passat, però aquell camí equivaldria a moltes hores de cua dins el cotxe, cosa que ens volem estalviar.

A més, jo ja m'havia fixat en el Pic dels Pessons l'últim hivern, de forma que també l'acabem afegint a la nostra llista.

La Vall de la Llosa i la zona del Montmalús son especialment plenes de vida en l'estiu - és sense dubte la millor època per a visitar-les, i tot que serà una tasca àrdua i exigent, ens espera gaudiment assegurat!
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
Es segueix l'Eix Pirenaic (N-260) cap a Bellver de Cerdanya. Si es ve de l'Est, s'ha de seguir una mica més passat Bellver, si es ve de l'Oest es gira un poc abans - es busca la desviació per la LV-4037, pujant per Prullans. Es travessa el poblet i es busca agafar el Camí d'Ardòvol cap al Nord-Oest. Un cop a Ardòvol, s'ha de mantenir la pista principal i s'agafa el Nord, cap a Coborriu de la Llosa. Es segueix costat a costat el Torrent de Coborrriu i quan es creua aquest, s'agafa el camí avall (esquerra i Sud-Oest), passant per la Capella de Sant Antoni, on es segueix de nou avall (esquerra) i al Nord. Al cap d'unes centenes de metres, la carretera fa una tornada al Sud - Sud-Oest, creuant el riu de la Llosa i pujant per l'Ermita de Sant Marc i el Vilar. Unes quantes centenes de metres després, el camí torna a fer una tornada brusca i ara puja directament a Viliella, l'objectiu final.
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

El gràfic del trajecte és bastant senzill a traces generals - es surt de Viliella en direcció Nord i es segueix toooota la Vall de la Llosa (GR 11-10/GR 107), fins a la Cabana dels Esparvers, on hi ha una gran cruïlla de diversos camins. Seguidament s'ha de pujar cap a l'Estany de Montmalús, es pot fer pel GR-10, per Vallcivera, o seguint el riu Montmalús, tal com hem fet nosaltres (tot i que resulta ser un camí mal marcat). L'Estany i el Refugi de Montmalús fan de camp base en aquesta zona, i es van pujant els diferents pics partint d'aquest punt.

A continuació, es puja a la Collada de Montmalús i es pot fer ràpidament el Pic dels Collels abans de fer cim al Montmalús en sí. Després, es continua vers l'Oest, pel pas de Ríbuls, i ascendint al Pic de Ríbuls per un corredor estret i molt empinat. Allà el camí es relaxa més i l'ascens al Pic dels Pessons es fa amb prou facilitat. Després, es baixa al Sud pel Clot de Ríbuls i tot seguit s'ha d'anar al Sud-Est, a buscar el Pas Alt de Ríbuls, des d'on baixar de nou a l'Estany de Montmalús.

En la següent marxa, s'abandona l'Estany de Montmalús i es puja de nou al Pas Alt de Ríbuls. Allà es cotininúa una estona cap a l'Oest, per a acabar agafant la gran direcció Sud, tot pel Coll de l'Illa, pel Port de Vallcivera i de nou en ascensió fins a la Tosseta de Vallcivera. En la Tosseta, canviem i ens dirigim a l'Est, per la Mugueta, el Coll de la Muga i fent cim a la Muga en sí. Des d'allà, baixem a l'Estany de la Muga i agafem la ruta SC-26, tot avall i al Sud fins les Munyideres i la Malesa, on agafem la ruta SC-31b. A prop del Bosc de l'Ordial, just on el Torrent de Viliella, ens retrobem el GR 11-10 (confluint amb el SC-31) i el seguim fins a retornar a Viliella.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:

DIA ZERO
Sortida de Barcelona-Sants en la R3: 18:57
Torelló: 20:36
Els Alabaus, La Molina: 20:45 i passem la nit allà.

1R DIA
Sortim de la Molina: 8:00 aproximadament.
Prullans: 8:40 aprox. i fem una volta pel poble.
Viliella: 9:30, deixem el cotxe i esmorzem.
Sortim de Viliella (inici de la ruta): 10:08
Can Jan de la Llosa: sobre les 10:40
Roca gegant: 12:07
Prat Xuixirà: 12:14
Cabana dels Esparvers: sobre les 12:30 i prenem un descans
Clots de Montmalús: 13:47
Estany de Montmalús: 13:59
Refugi de Montmalús: 14:07 i parem per descansar i per dinar
Sortim amunt: 15:50
Deixem les coses: 16:16
Coll de Montmalús: 16:42
Pic dels Colells: 16:49
Pic de Montmalús: 17:25
Pedregot: 18:08
Pas de Ríbuls: 18:16
Ascensió directa: 18:32
Pic de Ríbuls Occidental: 18:47
Piquet de Ríbuls: 18:59
Portella dels Pessons: 19:08
Pic dels Pessons: 19:22
Clot de Ríbuls: 19:58
Pas Alt de Ríbuls: sobre les 20:15
Tornem a agafar les coses: 20:55
Refugi de Montmalús: 21:05
Parem la tenda: 21:30

2N DIA
Ens aixequem: Sobre les 7:15
Recollim la tenda i sortim amunt: 9:36
Pas Alt de Ríbuls: sobre les 10:30
Coll de l'Illa: sobre les 11:15
Port de Vallcivera: sobre les 11:35
Tosseta de Vallcivera: 13:10
La Mugueta: 13:37
Coll de la Muga: sobre les 13:55
La Muga: 14:21
Estany de la Muga: 15:03
Parem per dinar: 16:10 aproximadament
Les Munyideres: 16:58
Bosc de l'Ordial: al voltant de les 17:40
Viliella: al voltant de les 18:20
_______________________________________________________________________________________

METEO:
Temps ultra-agradable! Sense probabilitats de pluja, cel blau i clar. Algun núvol perdut de tant en tant. En les parts més exposades i elevades es nota la calor (la Muga), però en general no fa tant d'efecte en les parts un pèl més baixes (Vall de la Llosa).

Per una altra banda, la nit que passem a l'Estany de Montmalús hi ha lluna plena.
_______________________________________________________________________________________

PERNOCTAR:
Es pot pernoctar al refugi lliure de Montmalús, al costat de l'Estany de Montmalús. El refugi és molt ample i té unes lliteres també amples, amb tot pot donar cabuda a unes 30 persones (si no més!).

Si es vol pagar, el refugi de l'Illa també es troba força a prop i és un opció vàlida (tot i que careta).

Pel camí, hi ha diverses cabanes o construccions de pedra, la majoria en un estat lamentable, però algunes en prou bon estat com per a servir de refugis d'emergència. Un exemple n'és la Cabana dels Esparvers.

Finalment, si es porta tenda de campanya, hi ha multitud de llocs on es podria plantar aquesta. Sense dubte, però, el millor lloc és al costat de l'Estany de Montmalús, a prop del refugi lliure.

Cal dir, a més, que nosaltres vam fer la primera nit a la Molina, al costat del vagó de tren abandonat, de forma que només n'hem fet una nit per la zona del Montmalús i la Muga.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
És estiu - ulleres de sol i crema solar.

Botes de canya alta molt còmodes - s'ha de caminar bastant. Opcionalment, portar bastons també - fan molt bé la seva funció, sobretot per aquests paratges.

Tenda de campanya.

Recomanable sacs de 0º o semblants, fins i tot sent estiu, a la nit refesca.

Fogonet i gas (opcional).
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
Tota la zona és bastant rica en aigua i no hi ha gaires trams per on es sofreixi de sequera - ja des de l'inici i al llarg de tota la Vall de la Llosa, anem acompanyats de rius i torrents (i alguna font), i així fins al mateix Estany de Montmalús. Per sobre d'aquest, a la zona dels cims (Montmalús, Pessons), el Port de Vallcivera i la Muga, hi ha aigua escasa o nul·la, no obstant, un cop es baixa de la Muga cap al Sud, es torna a creuar diversos torrents.
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Pes inicial: uns 20 kg devia fer, incloent-hi la tenda de campanya (2'5 kg) i l'aigua (uns 3-4 L).

Waypoints

Viliella

Arribem sobre les 9:30 a Viliella i aparquem el cotxe - hi ha molt d'espai i podem triar on deixar-lo. Descarreguem tot i anem muntant les motxilles. Ja havíem parat el Prullans a per un croissant, però torna a haver-hi gana, de manera que ens asseiem sota el sol ascendent i fem el tercer esmorzar del dia. Així sí, sortim del poble amb ganes, que no amb gana, i trepitgem amb decisió l'ample camí.

Agafem el GR 11-10, el qual en aquest tram conflueix amb el SC-33.

Molí del Salt

Sense cap complicació ni dubte, anem seguint el Camí de Cal Jan de la Llosa. És molt ample, tot i que a moment força irregular, amb molts sots i pedres. El sol va cada cop més i més amunt i comencem a suar la gota grossa. Al cap de no gaire estona, arribem al Molí del Salt, on el camí es divideix en dos - escollim l'opció d'endavant.

Cal Jan de la Llosa

Continuem vers el Nord, per la mateixa pista, i sense demora arribem als Prat de la Llosa i al Cal Jan de la Llosa.

El camí travessa la propietat en sí, però durant el dia la porta roman oberta, de forma que s'hi pot passar amb llibertat. Hi ha un pati enorme amb tota mena de maquinotes i piles de coses, i tot seguit un pas entre les casetes

A Cal Jan també tenen una mena de bar i venen begudes entre d'altres coses. En Francesc ho aprofita i s'emporta una fresca cola. Li senta de meravella sola el sol ardent.

Barraca de la Farga

Tot just després de Cal Jan de la Llosa, agafem el camí a mà esquerra (Nord) i anem pujant. A partir d'ara anirem seguuint el perfil del Riu de la Llosa, tot i que sempre un pèl per damunt, de forma que anirem podent-lo contemplar. Continuem pel GR 11-10/GR 107, però ara també se'ns uneix el SC-25.

Seguim pujant poquet a poquet. Passem per prop del Prat del Castell (amb les seves ruines del Castell de la Llosa), i seguidament el Prat de la Baga. Unes passes més amunt arribem a la Barraca de la Farga, just al costat del camí. La Barraca es troba en força bon estat i es podria fer servir com a refugi de pas o d'emergència.

Endavant

Unes passes més enllà de la cabana, el camí bifurca. Ens mantenim al camí principal, el de dalt, el qual segueix endavant, en comptes de baixar a l'esquerra.

Trencall pel bosc

Mantenim al direcció Nord. Al poc, travessem el Prat de la Farga, i després d'una tornada a la dreta, arribem a un lloc on hi ha un petit trencall a través del bosc. La senyalització no és gaire clara, però hi ha una mena de sender que puja.

Agafem la pista de nou

Anem directes amunt, de tant en tant veiem alguna fita de pedres i hem de sortejar arbres, torrents i fang, però en pocs minuts tornem a reincorporar-nos al camí ample.

Palanca de Prat Xuixirà

Prosseguim per la pista, tot cap al Nord i sense possibles pèrdues, ja que no hi ha desviacions. En algun moment passarem per alguna que altra tanca metàl·lica. Quan haguem travessat uns 2 kilòmetres des de l'últim punt, arribem a un petit pont, el qual passa per sobre del riu de la Llosa - es tracta de la Palanca del Prat Xuixirà, la qual, com el seu nom indica, dóna entrada al Prat Xuixirà de Baix.

Roca gegant

Creuem el Prat Xuixirà de baix i tot just després d'entrar al Prat Xuixirà (el gran), just al costat del camí ens trobem una roca gegant. Aprofitem per pujar-hi, sempre mola enfilar-se per les coses.

Prat Xuixirà

Anem creuant el Prat Xuixirà pel camí, amb compte d'evitar les parts enfangades o entollades. Al mig del prat, al costat del camí, hi ha l'oratori de la Mare de Déu de la Llosa amb una taula de pedra, i unes passes més enllà veiem la barraca de l'Isidro.

Per aquí també comencem a trobar-nos més i més gent.

Cabana dels Esparvers

Pugem una estona més per un sender estret, fins que sortim en una esplanada gegant, la qual llueix súper-verda. Allà, en trobem una altra cabana (no en gaire bon estat tampoc) - la Cabana dels Esparvers - i ens asseiem per a menjar alguna coseta, ja que encara no dinarem.

En aquest punt conflueixen una diversitat de camins que se'n van en totes les possibles direccions, es tracta d'un lloc força estratègic per a guardar o per a abordar qualsevol dels massissos que tenim al voltant. No és sorprenent que fa temps s'hagués construït una cabana just aquí.

Refugi de Montmalús

No obstant, lluny de qualsevol dels camins principals i ben marcats, nosaltres triem una variant secundària no visitada per tanta gent. Anem a buscar el GR-107 durant uns pocs metres, i just uun aquest fa una tornada per a dirigir-se cap al Nord-Est, ens separem i pugem per la cresta en direcció Nord-Oest. Hi ha una mena de sender, poc clar, el qual es va perdent a moments, a més a més, de tant en tant veiem alguna fita desgastada, de forma que sabem que per aquí ha passat gent fa temps, però el camí té molta incertesa. Així, mantenim la direcció general Nord-Oest i ens anem guiant pels sentits.

Passada una estona no gaire llarga, arribem al riu de Montmalús i decidim abordar-lo tal qual i anar seguint-lo fins a dalt. El creuem i ens posem a pujar per la seva riba esquerra - no resulta un ascens agradable, ja que en tot moment hem d'anar sortejants arbusts i pendents amb relliscades. Quan hem pujat uns 100 metres de desnivell des del punt on hem travessat el riu, tornem a creuar-lo i passem a la vora dreta. Ara s'omplen unes esplanades més grosses i el terreny es relaxa bastant més, de manera que és molt més fàcil i agradable de seguir. Haurem de tornar a creuar el riu un parell de cops més, però ara ja quasi està tot.

Una estona més tard sortim als Clots de Montmalús, i una estona encara més arribem a l'Estany de Montmalús, tan gran i lluent de blavor. Durant tota aquesta última pujada, no hi ha hagut fites, però només ha calgut mantenir el Nord-Oest per a anar progressant. Un cop al llac, l'anem bordejant fins a arribar al refugi, el qual es troba atiborrat de penya i ens trobem un petit llogaret, una mica més enllà i a prop de l'agua, on deixem totes les nostres coses i ens llancem a l'agiua. Feia falta un bany!

Ens assequem i aprofitem per dinar finalment i per pegar una petita becaina, també força necessària. El Sol pega fort en tot moment...

Deixem les coses

A mitja tarda, sobre les 4, decidim que tot i voler descansar més, ens hem de posar en marxa, o no podrem fer el que ens hem proposat. Pugem una mica més amunt del refugi i deixem tota la càrrega pesada en un raconet que no molestsi a ningú. Ens emportem les coses essencials, amb poc de pes, i ara sí emprenem la marxa amunt cap als cims.

Collada de Montmalús

Sense misteri, tan sols agafem el camí principal de pujada cap a la Collada de Monmalús, i uns 25 minuts més tard ens hi plantem al damunt. Des de la Collada es veu tot Grau Roig a l'altra banda, potser no tant en actiu com ho seria en l'hivern.

Pic dels Colells [2746 m]

Des de la Collada de Montmalús ràpidament aprofitem i saltem al que seria el primer pic del dia, el Pic dels Colells [2746 m]. Només calen uns pocs minuts per arribar-hi, val la pena fer-ne un pic més.

Pic de Montmalús [2782 m]

Seguidament, retornem amb calma a la Collada i d'allà ens anem a l'altre cantó. No triguem gaire tampoc en pujar al Pic de Montmalús [2781 m]. És un cim força ample al damunt. Allà ens hi quedem una estona més llarga, contemplant totes les vistes que es despleguen als voltants.

Pedregot [2776 m]

Des del Montmalús, ens enfilem per la carena tot vers l'Oest, és un camí curiós, molt al llindar, però és ben guai, ja que seguim tenint vistes a les dues valls gegants a les dues bandes (Nord i Sud). Per aquest tram el camí no té complicacions. En un moment donat, trobem una petita llengua de neu i aprofitem per deixar les nostres marques.

No gaire estona més tard, tot just abans de passar al Pas de Ríbuls, arribem a un piquet, el qual apareix amb una alçada d'uns 2781 m - segons alguns mapes es tracta del Pic de l'Àliga, és possible?? Des d'allà, mirant al Nord, hi ha un petit pas aeri, el qual baixa per a desembocar en una mena de pedregot o agulla que sobresurt i destaca fortament en el buit que hi ha al darrere. Sense pensar-nos-lo, l'aventura ens crida instantàniament i fem el pas aeri (dóna cert respecte, eh!) per a trepar al pedregot [2776 m], el qual òbviament compta com un pic més.

En les fotos es veu bastant bé de què es tracta, i en el track es pot observar la posició i l'alçada d'aquesta agulla.

Pas de Ríbuls

Retornem del pedregot i prosseguim a l'Oest. Ara toca una baixada, la qual hem de fer mig-destrepant per unes roques escarpades i erosionades. S'ha de tenir una mica de compte. No obstant, en pocs minuts apareixem en el Pas de Ríbuls [2744 m], el nostre punt de sella en aquesta regió. Tot i que alguns mapes no assenyalen cap camí, és possible baixar per les dues bandes sense grans complicacions. Nosaltres, però, continuem i anem bordejant per sota totes les agulles dels Ríbuls.

Ascens molt directe

Ens n'anem durant uns quants minuts cap al Sud-Oest. El sender és molt estret i summament incòmode. Segueix havent-hi alguna fita. Acabem arribant a una mena de corredor pel qual creix herba, el qual puja tot amunt entre la roca - a primera vista no sembla que sigui el camí, no obstant, en veure la resta d'agulles i de rocams, un se n'adona que no hi ha cap altra opció. Unes restes de sender i alguna fita més van zigzaguejant al llarg del corredor, contribuïnt a l'ascens, però no deixa de ser incòmode i esgotador, i es pot entendre que algú tingui una mica de vertigen en mirar avall. És, sense dubte, el pas més complicat de tota la travessia.

Photo ofPic de Ríbuls Occidental [2819 m]

Pic de Ríbuls Occidental [2819 m]

Anem pujant amb cert esforç (sobretot per la Lu, que no s'ha trobat gaires passos així fins ara), però finalment, amunt de tot, el camí comença a suavitzar-se i sortim de l'ombra per acabar banyats pel sol. Unes quantes passes més i acabem sortint al pic que s'ha presentat tot just davant nostre - es tracta del Pic de Ríbuls Occidental [2819 m].

Ens asseiem una estona amunt del cimet, necessitem un respir - no obstant, ha estat divertidíssim!

Ríbuls [2810 m]

Molt poc després ens encaminem encarar més a l'Oest, posant els peus en el llindar - en l'esquerra tot és planet, mentre que a la dreta hi ha un abisme important. Pugem en un piquet que hi ha a mig camí i el qual està cobert per una pila de pedres grans. Es tracta d'un pic també anomenat Ríbuls [2810 m] i el qual té una via llarga d'escalada per la cara Nord.

La Lu es queda una mica abaix, però, i ens fa alguna foto des d'allà.

Portella dels Pessons

Baixem del Ríbuls i continuem una mica més cap a l'Oest. En uns minuts ens trobem a la Portella dels Pessons, la qual en alguns mapes apareix com a Canal dels Isards. A partir d'aquí canviem de direccií i ens anem al Nord-Oest, de pujada, sempre amb el buit a mà dreta. Des d'aquí també s'aprecia ja la cara Nord del Ríbuls, tot força impressionant.

Photo ofPic dels Pessons (o del Gargantillar) [2864 m]

Pic dels Pessons (o del Gargantillar) [2864 m]

Després d'una pujadeta ràpida, per fi coronem el Pic dels Pessons [2864 m]! És el pic més alt al que pujarem avui, i també el més alt de tot el trajecte. Gaudim d'uns bons fruits secs en aquest cim, mentre rebem els rajos de sol que aviat desapareixeran... Aprofitem per fer el mico una estona sota el sol.

Clot de Ríbuls

Seguidament, reotrnem pel mateix camí fins la Portella dels Pessons, on en comptes d'anar a l'Est, seguim baixant cap al Sud. No agafem el GR-7 cap a l'Illa, sinó que anirem a buscar el Pas Alt de Ríbuls, així que anem seguint el Clot de Ríbuls. En un moment donat hem de creuar una gran taca de neu relliscosa, de forma que més d'un cop ens emportem una caiguda de cul, mullant-ne aquest, però gens seriosa.

Pas Alt de Ríbuls

Seguim el Clot i aviat agafem un caminet fitat i marcat per punts de color groc, el qual se'n va al Sud-Est, tal com esperaríem. Ara el descens esdevé un pel més marcat, però tampoc no massa. Amb celeritat arribem al Pas Alt de Ríbuls, on ens endinsem en la Vall del Montmalús, tot i a una altura important encara.

Allà baixa es veu l'Estany i el refugi, i la gent es sent ja des d'aquí.

Clots de Montmalús

Comencem a descendir encara més, entre totes les roques gegants i seguint un caminet estret. Anem buscant la marcació de punts grocs. No obstant, no hem fet aquest tros mai, i el que no sabem és que hi ha diversos camins - un de més ràpid que porta directament abaix a l'Estany, i un també de més llarg que fa tota la volta per a anar a parar sota la Collada de Montmalús.

Així doncs, sense saber-ho, anem seguint el camí llarg, i ens anem preguntant en quin moment baixarà, mentre la volta que fem s'eixampla més i més. Finalment, en la zona dels Clots de Montmalús, sota el pas de Ríbuls, els punts comencen a anar vers l'Est.

Una estona més tard, veiem que el sender i el marcatge segueixen encara més a l'Est, cosa que no ens interessa gens, per tant abandonem aquest camí i tallem en sec tot avall per la pradera cap a l'Estany.

Comença a enfosquir ja i els últims reflexos sobre l'Estany gran són una meravella...

Plantem la tenda de campanya

Ens anem obrint pas pradera avall i en no gaire estona trobem el lloc on havíem deixat la resta de les nostres coses. Recollim tot i ens ho emportem cap a la zona del Refugi. Quan arribem, mentre anem buscant un bon lloc per a parar la tenda de campanya (fa bastant de vent, de forma que no en resulta fàcil), ens trobem un company nostre de travessies, el qual ha vingut pel seu compte. Vatúa, tu quina coincidència!

Finalment trobem un llogaret més o menys resguardat del vent (en F ho necessita més, de fet, ja que ell va amb només una funda de bivac i no pas amb tenda) i ens despleguem allà. Un cop hem muntat tot, ens reunim de nou amb el nostre amic i els seus companys i sopem junt a ells. Comença a refrescar...

Quan retornem a la tenda, ja és bastant fosc. Hi haurà lluna plena aquesta nit - es veu enorme... Poc a poc ens anem adormint... _______________________________________________________________________________________

Al matí següent ens llevem amb també unes vistes impressionants - de nou, els reflexos sobre el llac són màgics...

Esmorzem i anem recollint les coses, no amb gaires presses tampoc. Ja són les 9 passades quan ens despedim dels companys i abandonem aquest bonic lloc per a posar-nos en marxa. El sol ja es veu completament descobert des de fa una bona estona.

Coll de l'Illa

Aquest cop sí agafem el camí directe cap al Pas Alt de Ríbuls - sense dubte, des de sota és més fàcil de trobar i de seguir, tot i que la pujada és molt empinada i el procés porta el seu temps. Un cop hem superat el Pas Alt de Ríbuls, ens dirigim a l'Oest durant una estona - fins que arribem a la frontera amb Andorra. En aquesta línia, girem a l'esquerra i ens dirigim al Sud, amb la qual cosa ens toca fer una baixada a pic i pala, per una zona sense camí - és incòmode però no resulta complicat. Després de baixar un desnivell de 125 metres arribem a un corredor llarg i estret, el qual va cap als dos costats, mentre que al davant hi torna a haver un monticle. Es tracta del Coll de l'Illa, per on passa el GR-11 (no apareix en les fotos). Aquí però, no l'agafem, sinó que seguirem endavant, cap al Sud, buscant el Port de Vallcivera.

Port de Vallcivera

Anem seguint el Sud, no hi ha una ruta clara, tan sols anem seguint la frontera entre Andorra i Catalunya.

Un cop hem superat el monticle després del Coll de l'illa, ve un altre descens més suau i més esglaonat. Estem anant tot confiats, quan de sobte apareix una manada de cavalls salvatges davant nostre. Sabem que s'han percatat de nosaltres, així que comencem a fer una volta per a intentar esquivar-los i per a nos espantar-los, no obstant, no semblen gaire contents i veiem que uns quants (probablement els líders de la manada) es comencen a aproximar poc a poc a nosaltres, amb la intenció de fer-nos fugir. No volem veure'ns-les amb uns cavallots tot enormes, així que seguim allunyant-nos més i més, fent la volta més i més ampla, fins que veiem que ja no ens segueixen.

Poc després arribem al port de Vallcivera, per on sembla que passa un PR o algun camí semblant, el qual va entre Vallcivera i l'Illa.

Tosseta de Vallcivera [2847 m]

Tot just havent superat aquest pas, tornem a la pujada - no gaire marcada, però contínua. Seguim i seguim al Sud, sobre la línia imaginària de la frontera. En aquest punt comencem a veure traces d'una valla que hi hauria aquí, la qual no obstant es troba en un estat deplorable - gran part dels pals estan caiguts i fora del seu llocs, i els filferros es troben trencats i desperdigats de qualsevol manera. Sembla que la natura la obrat per aquí i que no li agraden les tanques...

Anem veient algunes restes de fites, però en qualsevol cas sabem que hem de continuar cap al Sud, i veiem amb claredat per on haurem de passar. Al voltant d'un quilòmetre més enllà del Port de Vallcivera, sí que comença a ser més empinadet i relliscós, degut al terra i a les pedretes. En aquest punt, fem una pujada forta i ens posem al damunt de la Costa Verda, carena la qual seguirem tot al Sud, de nou, fins a culminar en la Tosseta de Vallcivera [2847 m].

La Mugueta [2773 m]

Per un moment barallem la possibilitat de fer la Tossa Plana de Lles, però veiem que no ens dóna el temps per això, de manera que girem i anem seguint l'altra carena, cap a l'Est. Es va notant el cansament i l'estat dels ànims decau una mica. No obstant, no triguem gaire en baixar i després pujar al petit piquet sobre la carena - La Mugueta [2847 m].

Coll de la Muga

Continuem per la carena al Sud-Est. Una estona després, ens plantem en la base més pròxima de la Muga - el Coll de la Muga [2718 m] - i deixem les nostres motxillotes pesades allà. No cal pujar-les al cim, ja que es troba molt a prop, i a més tornarem a passar per aquí.

La Muga [2861 m]

En un sprint final, molt més lleugers sense la motxilla, pugem els 150 metres que ens separen del cim en un flaix! Per fi en la Muga [2861], davant nostre s'obren noves vistes, i anem connectant els paratges que coneixem o pels quals hem passat. El Sol pega fort i la Lu comença a treure sang pel nas, resulta preocupant! Sembla que es troba bé, però!

Aquest serà el l'últim punt alt de la travessia, a partir d'ara ens espera una baixada, i serà llarga, encara en queda, de camí!

Estany Gran de la Muga

Sense gaires preàmbuls, baixem pel mateix camí fins al Coll de la Muga, agafem de nou les motxilles i ara continuem baixant per un sender (un xic incert) tot cap al llac que es veu allà baix. Som ràpids i en un tres i no res ja hi som a l'Estany Gran de la Muga.

Riu de la Muga

Bordegem el llac i baixem la vall avall, seguint la fluència del torrent. La nostra ruta s'incorpora al SC-26 i és el camí que seguirem durant un bon tros. Anem baixant cap al Sud-Est i busquem el punt on conflueixen diversos torrents procedints dels numerosos estanys de la Muga per a juntar-se en el riu de la Muga. Creuem el riui aquí sí el sender esdevé força més clar, i el marcatge és més freqüent.

Photo ofParada per dinar - Pla de la Riba

Parada per dinar - Pla de la Riba

Continuem pel SC-26, travessant praderes, bosc i zones enfangades. El sender descriu una S gegant i tot just en sortir del bosc, en la part baixa del Pla de la Riba (prop de l'Artic Negre), hi una arbre sol enmig del prat. Decidim que és un bon lloc u un bon moment per parar i finalment dinar. És un arbre gros i amb bona ombra, així que ens ajuda a refrescar el nostre cos i sobretot la nostra ment, ja que el sol continúa pegant amb ganes. El menjar també m'ajuda a refescar els ànims una mica i a donar forces als meus músculs, com de necessari és!!

Les Munyideres

Continuem pel mateix sender, el qual sembla una variant del SC-26, però sense una etiqueta específica. Anem baixant a través del bosc, per camins molt agradables i molt molt verds. Sobre les Munyideres, enganxem de nou amb el SC-26, i anem cap a la dreta (Sud).

Les fotos no són d'exactament aquell lloc.

La Malesa

Continuem sense pèrdues pel SC-26, el qual es comença a eixamplar. Uns pocs minuts més tard, arribem a una bifurcació en la zona de la Malesa. Aquí el camí ja és clarament una àmplia pista forestal. En aquesta intersecció, agafem l'opció de l'esquerra, pel SC-31b.

Torrent de Viliella - Salamí

Al poc, ens endinsem per una zona amb molts prats i alguna vaca (Prat de la Tora - la Fenerassa). Tan sols seguim el mateix camí cap al Sud. Més endavant, ens apropem al Torrent de Viliella, el creuem un cop, per la zona de Salamí, i tot just on aquest es junta amb el Torrent de Sassà, ens incorporem nosaltres al SC-31, el qual en pocs metres acollirà també al GR 11-10. __________________________________________________________________________________________

El que queda ara és caminar. Seeguim pel mateix conjunt SC-31 amb GR 11-10, tot per la Coma de Viliella i seguidament per un caminet de baixada molt pedregós i incòmode. En baixar del vessant, donem a parar a una carretera recta, la qual segueix el Torrent de Viliella tot just fins al poble de Viliella. En el poblet queda una última pujadeta fins al cotxe. Segueix fent molta calor i suem com uns pollastres.

Comments (2)

Ramon Sellares Moreno Mar 8, 2022
Hola. En quin estat i de quin equipament disposa el refugi de Montmalus? Gracies i felicitats per la ressenya.
Stamen Miroslavov Mar 15, 2022
Hola Ramon, gràcies pel teu comentari!
El refugi de Montmalús es troba en força bon estat, però pensa que és lliure - vindria a ser com una cabana de muntanya. Té unes 4 lliteres (crec recordar 4) de metall, amb dues plantes cada llitera, però que són força enormes, de manera que fins i tot es podrien encabir 3 o 4 persones per llit/planta, segons com. No obstant, són només les estructures - no disposa de matalassos, mantes, etc. Normalment s'hi dorm en sac.
A part, té una taula grossa, una de petita, una llar de foc, algun banc, i això seria més o menys tot. Hi ha també força espai lliure que s'agraeix molt.
El refugi és de pedra, de manera que acumula un cert fred (més en l'hivern), no obstant no deixa de ser una protecció estupenda!

You can add a comment or review this trail