Pic de Pilàs

El Pic de Pilàs és un cim molt poc visitat. Amb un desnivell mínim de 1200 m des del punt d'accés més proper i amb incomptables cims al seu entorn amb molta més anomenada és fàcil que mai us plantegeu pujar-hi. No sempre ha estat així de solitari, ha viscut temps amb molt moviment. A dalt hi trobareu rastres de quan formava part de la línia ofensiva rebel (franquista) a la guerra incivil. Un efecte de la davallada d'activitat és que els vells senders s'han desdibuixat cosa a la que va contribuir el foc que cremà, en sis dies de 2016, 600 Ha de prats i ginestars d'escombres de la zona. D’aquell incendi, alguns efectes molt visibles i altres més subtils, ja previstos pels experts (https://bit.ly/Mescervols) que, si no feu soroll i esteu atents en podreu gaudir. Els boscos que envolten Cerbi acullen molts cérvols i cabirols i es fàcil trobar-se amb ells, sentir-los o veure’n els rastres. Als prats alpins, hi sovintegen els isards.

A Wikiloc hi ha unes poques ressenyes, la majoria pugen de Cerbi seguint el barranc de Pilàs per, des del cim, seguir la carena de Serra Obaga fins al Pic d'Escobedo (repetidor) des d'on una pista ens torna a Cerbi. Nosaltres hem buscat com retallar la baixada i hem provat diverses opcions. Als mapes de l’Alpina (però no a cap altre dels que hem consultat) hi ha un sender que hi baixa seguint el torrent de Porredon. El sender es perd poc després de començar el descens i torna a ser evident des de la font a la vall, al mig, corriols de peülla intermitents. No us el recomanem. Més endavant el bosc és massa dret i la vegetació massa tupida per baixar còmodament. En arribar al Pla de la Serra, però, el pendent és moderat i, fins i tot, hi ha un sender ben fresat a seguir. Malauradament, els mantenidors actuals dels senders de la zona calcen peülles i el sender acaba perdent-se tot i que el podreu recuperar uns metres més endavant. Si no compteu amb GPS per seguir el track i no us agraden les aventures, seguiu la carena fins a l'enllaç amb la pista que baixa des de l'antena del Pic Escobedo.

ITINERARI:
Deixem el vehicle a l'aparcament [1409 m] que hi ha mig quilòmetre abans de l'entrada del poble de Cerbi on hi ha la Font de la Morera [1421 m; 5 min], passem al costat de l'església parroquial de Sant Serni i prenem el carrer de Dalt (dreta) per on atravessarem el petit poble en direcció NO. Sortim del poble i el carrer esdevé camí, entre murs de pedra seca, camí que va girant lentament a la dreta (N). Deixem un parell de branques a l'esquerra i tot seguit sortim del bosc alhora que el camí gira encara més a la dreta (E), en aquest punt [1448 m; 13 min] atravessem un filat electrificat a l'esquerra (N) i prenem el camí que arrenca en aquest punt entre prats. Deixem el camí quan aquest gira a la dreta (E) [1461 m; 15 min] per continuar N per una traça sobre el prat fins enllaçar de nou amb el camí que ressegueix el prat pel seu marge nord i continuem en direcció NO.
Travessem el torrent dels corriols per un gual [1515 m; 28 min] i tot seguit deixem el camí (que ens duria al Pic d'Escobedo) per continuar en direcció NO pel prat, paral·lels al torrent. Hi ha un sender prou marcat però l'aigua i l'acció de les peülles probablement us obligaran a seguir el camí a distància. Travessem un clap de bosc i sortim a un segon prat, els Prats de Porredon [1602 m; 37 min] girem lleugerament a la dreta (N) per creuar el torrent dels Corriols i, seguidament el barranc de Pilàs per enfilar-nos pel costerut prat de la riba esquerra. Seguim el prat pel seu marge superior, on hi ha una barraca de pedra seca, fins a creuar novament el barranc i continuar per la riba contrària, sempre paral·lels al torrent fins a Els Cortalets [1886 m; 1 h 17 min], un petit replà amb traces de vells orris. A partir d'aquest punt, entre mig de les pedres soltes, ens acompanyaran els esquelets de les escombres cremades al 2016.
Continuem amunt en paral·lel al torrent fins al Planell de Qüenques [1979 m; 1h 35 min]. La riba dreta on som continua rocallosa, de mal caminar, mentre que a la riba esquerra del torrent (E) hi ha una ample banda de prat sense massa entrebancs, creuar el torrent és prou justificat. Pugem decididament pel prat fins que al capdemunt un estret replà ens convida a creuar novament el torrent (O) [2095 m; 1h 54 min]. De l’altra banda se’ns ofereix una petita vall que seguim amunt (ONO) fins a un ample collet sobre l’esperó S del Pilàs, La Cabaneta [2214 m; 2h 9 min] on girem a la dreta (NE) per continuar sobre el que semblen les restes d’un vell camí. Un centenar de metres enllà, quan la plataforma es desdibuixa, caldrà que busquem el millor pas per tornar al torrent de Pilàs i els estanys que l’alimenten. Alguns tracks perden alçada per un flanqueig més net, altres pugen decidits caps als estanys, nosaltres vam optar per mantenir direcció i alçada, el terreny és ple de roques dretes però no té cap complicació tècnica més enllà de mirar on trepitges. L’estat del terreny marcarà la tria. Arribats de nou al torrent, el creuem [2211 m ; 2 h 20 min] i remuntem fins a les Estanyeres [2344 m; 2h 30 min]. El terreny lleugerament elevat entre els dos estanys us servirà de punt d’observació des d’on decidir el camí per arribar al cim.
Nosaltres vam optar per seguir el torrent i dirigir-nos a la dreta (NE) en fort pendent al coll entre Pilàs i Estanyardo passant entre dues grans congestes de neu. Un cop al coll, el seguim a l’esquerra (SO) cap a una ampla canal que es marca al vessant nord del cim que seguirem fins un vertiginós mirador; en aquest punt, a la nostra esquerra, unes discretes fites de pedra ens marquen l’itineri que, grimpant per una petita canal (II) ens durà al cim [2656 m; 3h 15 min].
El cim és doble. La punta N (2656 m) té una petita fita de pedra, la punta S (2567 m) les restes d’un parapet dels soldats franquistes que van fer d’aquest cim un front de guerra. Una i altra punta estan separades per un petit collet de no més de 4 m.
Les vistes des del cim són generoses. A llevat, de sud a nord, la carena del Campirme, Tres Estanys i Ventolao. Cap al NE, la carena de Pilàs que acaba als pics de la Tartera i al Montroig. A ponent, les muntanyes de Moredo i la Bonaigua, la mata de València i els mil-i-un cims del Parc d'Aigües Tortes. Als peus, l'alta vall de la Pallaresa, amb Isil en primer terme.
Sortim del cim en direcció SO per la carena, el sender és prou evident tot i que no hi ha fites. De tant en tant trobem restes de trinxeres, les més destacades, les del pic de Sarredo [2433 m; 3h 45 min].
(Als mapes d'Alpina Sarredo i Pilàs són el mateix cim. A la cartografia oficial, ICC i IGN, Sarredo és un quilòmetre al SO de Pilàs. Aquí seguim la nomenclatura oficial).
Seguim el cordal uns minuts més, ara a l'O, fins un marcat esglaó, el Cap de Curols [2421 m; 3h 50 min] des d'on seguirem, en fort descens cap al coll de Cerbi [2173 m; 4h 10 min].
En aquest punt trobem un sender a l'esquerra (ENE) que ens retornatria al paratge de la Cabaneta, el descartem per continuar cap al sud tot vorejant el Cap de la Travessa, que deixem a la dreta.
A partir d'aquí els efectes del foc que va cremar en aquesta carena fa uns anys es fa ben visible. Abans, el sender estarai perfectament retallat en mig d'una bosquina de ginestes d'escombres, no calien fites. Ara, amb el terreny remogut i les restes carbonitzades dels arbustos estesos per terra, el sender no hi és i cal fixar la vista uns metres endavant per intuïr per on anava el camí mentre evitem entrebancar-nos amb el branquillam. Són uns minuts de progressió lenta. Arribem a un nou coll [2105 m; 4h 17 min], sense nom a la cartografia consultada però que nosaltres hem marcat, entre parèntesi, com Coll de Porredon doncs és al capdamunt d'aquest torrent.
Aquí és visible la plataforma del que havia estat un camí però l'erosió i la vegetació s'han menjat el camí que només apareix cartografiat als mapes d'Alpina. L'hem intentat seguir però apareix i desapareix entre la vegetació diversos cops. Es pot baixar, sense camí, seguint el diedre del torrent fins que, a partir de la font (Waypoint) esdevé un sender ben marcat per on tornar a Cerbi. No és la ruta més recomanable i per això no la marquem al track.
Continuem, doncs per la carena en direcció SE, el sender és inconstant i alterna trams quasi planers amb altres més drets quan salva els successius esglaons de la serra, sempre evitant els forts pendents a la nostra dreta fins a desembocar al Planell de la Serra, un bosc poc espès amb suau pendent a llevant [1839 m; 4 h 52]. Abandonem la carena i ens endinsem en el bosc seguint la direcció del pendent (ENE), aviat trobem un sender ben evident, que seguim. El sender ens duu primer en direcció E per seguidament girar a N i aviat es perd en una surgència d'aigua trepitjada per mil peülles [1720m; 5h] continuem en direcció NNO, sense camí, esquivant els arbres caiguts i aprofitant les febles traces que han deixat aquí i allà cérvols i cabirols fins recuperar el camí uns 400 m enllà [1720 m; 5h 9 min].
Ja sobre el sender ben visible sortim un instant del bosc, sobre una zona de roques que ens serveix de mirador sobre el magnífic bosc de Cortiules que estem atravessant i tot seguit s'ens uneix per la dreta el senderó que baixa de Porredon [1717 m; 5h 23 min]. Sobre un sender cada cop més fresat baixem decididament pel bosc [N] fins a creuar el torrent, girar a la dreta (ESE) i sortir als Prats de Porredon [1605 m; 5h 26 min] a pocs metres d'on haviem iniciat la remutada pel barranc de Pilàs. Continuem pels prats sobre les nostres passes cap a Cerbi [1426 m; 5h 49 min] i l'aparcament on haviem començat la nostra caminada [1396 m; 5h 57 min].