Pic de Subenuix des de l’Estany Gento

Un dia en el que hem acumulat un gran cansament que va començar pujant als cotxes a les cinc del matí per arribar al cap de quasi tres hores a l’Ambassament de Sallente a on vam agafar el telefèric de la Vall Fosca que ens va pujar a la seva estació superior a tocar de l’Estany Gento. Per tant vam començar a caminar a quarts de nou. Dia fantàstic, sense calor i que per moments inclús tirava a fred. Un dia ideal per a caminar.


El nostre objectiu era el Subenuix, cim integrant del repte dels 100 Cims, de 2950 mts. d’alçada. El Subenuix es un cim al que si va menys del que sens dubte mereix. No té la dificultat del Peguera però també es tracta d’una muntanya amb grans vistes i exigent. Hauriem pogut sortir des de l’Embassament de Sallente però aixó hauria suposat quasi 400 metres adicionals de desnivell i ens haria situat en una ruta de quasi 1500 metres de desnivell positiu. Com que pujant per la vessant de Capdella tenim l’oportunitat d’agafar el telefèric vam optar per pujar amb ell fins a l’Estany Gento i deixar el desnivell de la ruta en uns1100 metres positius, xifra que no està gens malament.


La sotida es llarga i al final es nota el cansament. Possiblement una de les causes està en l’alçada en que es fa l’activitat ( sempre per sobre dels 2000 metres) el que suposa un canvi molt brusc des dels 200 metres en que vam sortir de casa, però sobretot en que el desnivell es fa majoritariament en un tram molt reduit de la caminada ( veure perfil de la ruta en que es pot veure que es fan 500 metres de desnivell en 1,5km.)


Ruta molt bonica que passa pel costat, o permet veure relativament a prop, un munt de llacs i en la que sempre vas caminant per camins protegits per uns cims estèticament molt bonics, la majoria d’ells amb alçades de 2700-2800 mts. Caminar per la Vall Fosca sempre es un plaer i avui no n’ha estat l’excepció.


La ruta no té cap dificultat tècnica especial. Es camina amb força comoditat per tots els trams més o menys plans. Els punts més complexes han estat la pujada a la Collada dels Gavatxos en la que cal superar un bosn desnivell en un curt tram. Les vistes des de la Collada son magnífiques. Des de la Collada dels Gavatxos ens hem dirigit cap al cim del Subenuix. Es puja molt fort, perdent a vegades la referència del millor camí al no veure fites ( que hi son però que no sempre localitzàvem). En alguns punts has d’anar recolzant les mans per progressar o assegura-te però sense que siguin difícils de fer.


A pocs metres del cim hi ha una mena de replà a on es pot descansar i admirar una mena de torre pètria que guarda el cim i que tens davant teu. Des d’aquest replà ja pots veure les fites que marquen la manera de poguer assaltar aquesta torre. L’inici de la via queda a l’esquerra del replà que et porta a una canaleta que puja amunt. S’ha de grimpar per un terreny una mica exposat però sense cap gran dificultat fins arribar al petit cim del Subenuix. Estèticament es un cim molt bonic, i relativament senzill de fer si estàs acostumat a fer muntanya ( a tall d’exemple venia amb nosaltres una dona que era la segona vegada que sortía a la muntanya i va arribar fins al replà previ al cim. Es va quedar allà, no per por a fer la part final sino perquè estava reventada de cansament i va decidir que ja en tenía prou ( de fet va comenćar a pujar per la canaleta però va decidir que el millor era no continuar acausa del seu cansament).