Pic de Tristaina 💯 cims

Pic de Tristaina (2882m)

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/pic-de-tristaina-27847545

Circ i cim de Tristaina pel port de l'Arbella i l'aresta SE. Avui seguim una ruta de Toni Planas...

Itinerari per un dels indrets més interessants i concorreguts del Principat d’Andorra.
En bona part és senyalitzat, però l’accés al cim el fem per un camí menys habitual, no ressenyat al mapa, ni senyalitzat. No és pas nou, hi trobarem fites i guanya el cim d’una forma molt elegant, per una aresta evident. Ens caldrà grimpar, però els passos són fàcils, una mica exposats pero la principal dificultat nostra es el temps. Veiem com s'aproxima la boira i patim per si cau una tempesta. Aixi que pujem corrents i a la baixada surt el sol 🙄🙄🙄
Millor aixi.
No podem utilitzar tot el track, la tornada es per un lloc impossible .

Accés
Partim de la Coma, a l’estació d’esquí Vallnord-Arcalís, on hi accedim des de la Massana per la CG-3.

La Coma (2244m)
Pel costat de l’edifici de serveis, prenem el camí als estanys de Tristaina. Molt freqüentat, fàcil i fressat. Hi ha un tram protegit amb un passamà que tal vegada sigui útil en cas de glaç.

Estanys de Tristaina (2330m)
Quan guanyem la graonada de la morrena de l’antic circ glaciar, ja podem albirar els estanys i el cim. Inconfusible: el més alt al NNE.

Aqui ens perdem i anem al estany de baix, pero agafem el GR que enllaça amb la pujada al port de l'Arbella.

Camí del Port de l’Arbella (2422m)
Bifurcació indicada. Un dels retols diu que el cim pel cami de l’esquerra es molt difícil. Cal dur que tots dos son molt difícils. Aquesta bifurcació també en parteix el dels itineraris normals d’accés al cim. Anem a la dreta (NE) seguint el GRT (enllaç entre els GR 10 i 11).
Deixem un estanyol a mà dreta i encarem l’ascensió al port per terreny descompost, amb tendència a l’esquerra, evitant així les congestes de l’obac que solen persistir tot l’any.

Port de l’Arbella (2607m)
Collada entre el pic homònim i el de Tristaina. Tot el cordal és termenal entre el Principat d’Andorra i l’Arièja.
A l’altre banda podem albirar els estanys de la Goella, als peus del pic de l’Aspre, i el de l'Arbella. El GRT hi baixa. Aquí l’abandonem.
Guiats per algunes fites, emprenem el crestall de la collada (NW) i l’evident aresta SE que baixa del cim.
Al coll superem alguns ressalts rocallosos esquivant-los amb tendència a la dreta (vessant de l’estany de la Goella) procurant no perdre gaire alçada. Tant aquí com a l’aresta ens caldrà fer curtes grimpades, però es tracta de passos fàcils. Jo els considero exposats i aeris. Ja he comentat la possibilitat de pluja, ens fa correr a pesar de la dificultat del pas.

Pic de Tristaina (2882m)
Tot i no ser del més alts, l’indret on està situat el fa especial, tot envoltat d’estanys. Als que ja hem vist hi afegim els del vessant nord: el Forcat i el de l’Ossada. El cim és un gran mirador, especialment en l’eix nord-sud, on podem atalaiar des de les Muntanyes de Taba (Soularac, Sant Bertomièu) al Cadí.
Hi ha dos grans fites i un ferro amb el nom i l'altura.
Davallem per l’ampla carena que s’allargassa vers ponent fins a un collet característic. L’itinerari carener és senyalitzat amb puntura groga i de bon fer. Ben aviat trobem a mà esquerra un dels camins habituals d’accés al cim.

Collet (2690m)
Al collet hi arriben dos altres camins habituals, senyalitzats també amb punts grocs. Per la dreta el que puja de l’estany Forcat. Per l’esquerra un dels que ho fa des del camí al Port de l’Arbella, com el que hem trobat prop del cim.
Seguim aquest darrer uns seixanta metres i l’abandonem per un tirany poc definit a mà dreta, senyalitzat amb fites. Com veiem que es un cami sense cami, que trevessa les tarteres sense cami i veiem la dificultat de caminar be, tornem enrera i seguim les marques groges fins arribar als llacs novament. Al del mig hi ha un pont de fusta. I després ja enllacem amb el coll anterior.

A partir d’aquí tot és pràcticament baixada fins a retornar al punt d’origen.