Pic de Turp

Excursió feta el dia 05/10/2020
L'excursió comença al km 4 de la carretera L-401, hi ha un bon aparcament mig quilòmetre més amunt.
El camí és pista, i al cap de poca estona s'agafa un corriol a l'esquerra que porta a la llera del riu de Perles, no hi ha res per travessar-lo, un cop a l'altre banda el camí costa una mica de trobar, el barranc de l'Osca ens ha de quedar a la dreta.
Un cop ens comencem a enfilar el camí no té pèrdua.
Es pot observar, al llarg de tot el camí, que havia estat ben arranjat, està delimitat per pedres, però a dia d'avui està molt abandonat. Al wp2 s'arriba a l'Estret, s'ha d'anar per dintre del torrent, l'espai és impressionant. Al wp3 hi ha un pont de pedra, està molt amagat. Al wp4 enllacem amb una pista, s'ha d'obviar i tirar amunt, el mateix passa al wp5. El camí és dret, però va fent moltes llassades que facilitant la progressió. Al wp6 s'arriba a un fals coll on veiem un petit turó a la nostre dreta, val la pena pujar-hi, tenim una bona perspectiva de la pujada que hem fet. A partir d'aquí el camí planeja i entra a una plantació de pins (El Tilló), el camí és perd fins que es travessa un petit torrent.
Coll de la Travessa wp7, enllaç amb pista, bona vista del Pic de Turb, se segueix, a la dreta, fins el proper Coll de la Coma de Turp.
Un cop al coll s'agafa un corriol que va seguint la carena cap el pic, el camí és molt dret, i no gaire fressat.
Pic de Turp 1620 m, he vist que en alguns llocs li diuen el Cogulló de Turp, però en els mapes de l'ICC figura com a pic, les vistes des del cim són espectaculars.
Per baixar segueixo la cresta, a la meva esquerra un tallat impressionant a la dreta un bosc de boixos. Camí no n'hi ha, però anant amb compte és fa molt bé, crec que el millor és no perdre mai de vista la carena on el terreny és més net, però respectant sempre un bon tros lluny de la timba, el problema és que hi ha tendència a anar cap a la dreta, cada cop que ho vaig fer vaig quedar lligat pels boixos.
S'arriba al Grau del Turp wp12, la baixada és molt dreta i el camí dolent i desdibuixat, al wp13 hi ha un mirador, val la pena acostar-s'hi. El camí va millorant i s'arriba a la Font de Sant Joan, amb molta aigua.
Sant Joan de les Anoves, gairebé tot en estat ruïnós, aquí trobem marques grogues, en mal estat, que seguirem per una pista en pujada fins a la casa del Soler wp16, aquí deixem la pista i s'agafa un corriol a l'esquerra, primer està una mica perdut i desprès s'ha d'anar seguin un vailet del bestiar. Arribem a la Font de la Pinyassa, de mal aprofitar, més que una font és un bassal. De la font seguirem una pista direcció sud arribant al Pla de la Llacuna, aquí s'obre l'horitzó amb una explanada sembrada de patates encara verdes, en aquestes dates curiós. S'arriba al wp19 on veiem Cal Jepet i el poble de Llinars als nostres peus. En aquest punt hi ha pista formigonada que podríem seguir cap a l'esquerra, jo he optat per tirar avall, pel camí del ramat, fins arribar a Cal Jepet wp20 i desprès seguir cap a l'esquerra, vaig seguint una bona pista fins el wp21 on hi ha el rètol de l'ermita de Santa Pelaia, està molt ben arranjada i amb molt bones vistes.
Feta la visita, a Santa Pelaia, tornem sobre els nostres passos i arribem al wp21 on hi ha el rètol, s'ha de baixar per darrera el rètol, sense cap tipus de camí fins arribar a la derruïda casa de Can Remallat, ara ja per pista fins travessar el Barranc del Bas wp24.Travessat el barranc, forta baixada per camí molt dolent, primer trobem la Font de Querol, portava aigua, però de mal aprofitar. El primer tros de camí està molt transitat per les ovelles, difícil discernir quin camí és el bo, més avall el camí està molt empedrat i al final és pista, però molt dreta i plena de rocs.
Travessem el Riu de Perles i seguim pista formigonada a l'esquerra, al wp28 enllacem amb la carretera, ja només en queda el quilòmetre i mig per arribar al cotxe.