Pic del Vent (815 m) des de Sant Sebastià de Montmajor

Comencem la caminada per la Serra del Farell des de l'església de Sant Sebastià de Montmajor, prop de Caldes de Montbui.
Comencem per una pista ample i de seguida veiem una torre a l'esquerra. Anem muntaya amunt, cap el turó de Sant Sebastià i fem una volta força gran, que si es vol es pot evitar prenent, en comptes del camí que passa davant la torre, un petit corriol que es troba just abans, a l'esquerra, el qual camí hem fet a la tornada.
Després de la gran volta arribem a una pista que anirem seguint fins trobar una gran alzina ben bé al mig. Continuem endavant i, en un moment donat, ens desviarem a la dreta, prenent un camí en pujada que enllaçarà amb una altre gran pista. De seguida arribem a l'Obaga del Pic del Vent amb una segona gran alzina. Darrera l'arbre hi ha el corriol que en fort desnivell farà que arribem ràpid al Pic del Vent (815 m). Allà hi ha un banc de fusta, una senyera i una taula d'orientació. Del vèrtex geodèsic només en queda la base.
Les vistes són espectaculars, davant nostre els massissos de Sant Llorenç del Munt, a la nostra esquena el Montseny. Dalt el pic hi hem estat molta estona: havíem perdut un mòbil pel camí i ens l'han trobat unes noies molt amables, a les quals hem esperat que pugessin per donar-nos-el.
A la baixada hem escollit un camí no tan empinat, però molt més llarg. En arribar al Coll de la Bassa Roja hem pres una drecera a la dreta, per no haver de fer massa kilòmetres per la pista, però ens hem trobat molts arbres caiguts i vegetació que dificultava el pas.
En ser de nou a l'Obaga, amb la seva gran alzina, ens hem aturat a dinar (hi hem estat uns 30 minuts).
D'allí a Sant Sebastià de Montmajor ja hem anat de pressa, pel camí recte, de terra vermella i molt pedregós, que de ben segur un altre cop prendrem també a l'anada.