Pic dl Vent pel Cami i Cova Ermitans, Gorgs de l'Elies i Pèlags, St Sebastià Montmajor i Poblat Iber

Agradable ruta majoritariament per corriols i senders en la que remuntarem el costerut Cami dels Ermitans i explorarem la cova homonima, veurem el Gorg de les Elies, pasarem pel bonic i petit nucli de Sant Sebastia de Montmajor, ens enfilarem al Pic de Vent pel vessant N i tancarem la volta resseguint la Serra Llisa, visitant el poblat Iber de la Torre Roja i la Font i el Gorg d’en Pélags. A mes, passarem per algunes alzines monumentals, la Font de les Escales i l’ermita de Sant Miquel de l’Arn. Deixar constancia que aquesta zona lamentablement va ser de les mes afectades en les ventades de Desembre del 2014 (que repercuteix tristement paisagisticament) i, sobretot als corriols i senders, trobarem alguns trams amb arbres caiguts que dificulten una mica l’avanç.

***RECORREGUT: Caldes de Montbui (instalacions esportives)-Carretera BV•1243-Torre Nova-Cami dels Ermitans-Cova dels Ermitans-Cami del Morro de Porc-El Casuc Vell-Les Elies-Riera de Caldes-Gorg de les Elies-Riera de Sant Sebastia-Gorg-La Vila-Torrent del Sot Negre-Torrent de Sant Sebastià-Sant Sebastia de Montmajor-Carena del Pou-Pic del Vent (815m)-Coll de la Bassa Roja-Serra Llisa-Prop de l’Urbanitzacio El Bosc de Guanta-Collet Català-Cal Corró-Collet de Torre Roja-Poblat Iber de Torre Roja-Sant Miquel de l’Arn-Riera de Codony-Font i Gorg d’en Pèlags-Font de les Escales-Caldes de Montbui (instalacions esportives).

***CRONICA: Sortim desde l’aparcament habilitat al costat de les instalacions esportives de Caldes de Montbui. Anem al NO deixant les instalacions esportives a la dreta i, quan estem a punt d’arribar a un aparcament de terra, prenem un cami a l’esquerra que als pocs metres esdeve emporlanat i puja enmig de feixes i oliveres. Just a l’alçada d’una casa s’acava l’emporlanat i seguim per un cami una mica atrotinat que aviat es redreça al NO i esdeve sender tot pujant entre feixes i oliveres. Un ultim tram mes emboscat ens deixa en la carretera BV•1243 (indicador). Tal com arribem creuem la carretera i seguim a l’altre banda per una curta drecera que ens deixa novament en la carretera (aquí hi ha una altre drecera que ens estalviaria el curt tram de carretera, pero esta impracticable pels arbres caiguts), que seguim fins que fa una corva a l’esquerra, punt on la deixem i prenem una nova drecera que entre feixes de conreu abandonades aviat ens deixa novament en la carretera (indicador), que seguim a la dreta, fem un revolt a l’esquerra i, a l’alçada d’un indicador, deixem la carretera i prenem una pista cadenada a la dreta (E). Aviat la pista s’orienta al N/NE i va resseguint la falda de la muntanya amb suaus puja-baixa i creuant les diverses sifonades que formen els torrents, sempre amb tendencia a avançar al N, enmig d’un bosc literalment destroçat per les ventades de Desembre del 2014. Mes endavant, just en creuar el Torrent del Xorrito, fem una curta pujadeta i sortim al revolt d’una pista, indicador. Seguim la pista planejant a l’E/NE i aviat pasem al costat de la masia de la Torre Nova que, un cop pasada, deixem un cami a l’esquerra que s’enfila i seguim la pista en suau davallada fins poc abans de creuar el Torrent dels l’Ermitans, on deixem la pista i prenem un corriol a l’esquerra (fites, Cami de l’Ermità, senyals vermelles) que s’enfila enmig del bosc inicialment a l’O i on cal evitar diversos arbres caiguts, que han fet que algun tram estigui una mica embardissat. Aviat el corriol s’enfila de valent creuant pel dret lo que semblen feixes abandonades i fa curts trams horitzontals mes planers tot apropant-se al Torrent del Ermitans que, un cop creuat, trobem una primer tram equipat amb cadena (innecessaria) que ens ajuda a pujar per una zona molt rocosa on a trams no trobem cami definit, pero les abundants senyals vermelles i verds ajuden a trobar la traça. Tot serpentejant, pujant i recolçant les mans en algun punt (poc) arribem a un segon tram equipat amb cadena (innecesari) i despres ens enfilem per un corriol evident que travessa pel dret unes antigues feixes i acaba sortint a una cruilla de corriols indicada, des d’on fem una curta “anada-tornada” pel corriol de l’esquerra fins la Cova dels Ermitans. Un cop superada l’alzina que hi ha en la boca d’entrada de la cova fent una mica de “contorsionisme” cal baixar un resalt una mica incomode (comte, nosaltres vam posar una corda a l’alzina). La cavitat, de 287m de recorregut, no te formes reconstructives i s'estructura sobre una fractura inclinada amb grans blocs encaixats entre les parets que s’agrupen en 4 nivells bastant caotics que cal anar superant amb grimpades de diversos graus de dificultat. Vista la cova desfem els pocs metres fins la cruilla i ara seguim pel Cami del Morro de Porc (indicat, senyals vermells i verds) tot pujant per terreny rocos i serpentejant a la manera d’un grau per guanyar les cingleres. Un curt flanqueig de les cingleres ens deixen en un petit resalt rocos d’uns 3m equipat amb grans grapes que superem facilment i despres seguim per un corriol fressat i serpentejant fins sortir a una pista-cami, que seguim a la dreta (NE) tot planejant. Aviat arribem a una petita clariana amb vistes, des d’on la pista-cami tomba al NO e inicia una suau davallada i, poc mes avall, deixem la pista-cami i prenem un corriol a la dreta (senyals vermells) que davalla suau enmig del bosc i aviat es redreça al NO. Mes avall comença a baixar mes decidit, superem com podem un gran arbre caigut al bell mig del corriol i, despres d’unes llaçades, arribem a una cruilla (fites). Seguim pel sender que baixa a la dreta (NE, senyals vermelles) i, tot seguit, pasem per la casa del Casuc Vell (en estat ruïnos) i continuem davallant enmig d’un bosc obac i humit fent algunes llaçades (cami antic amb contraforts) i superant algun arbre caigut fins arribar al costat de la Riera de Caldes, a l’alçada de la Casa de les Elies. En aquest punt girem a l’esquerra (O/NO) i seguim planejant mantenint la riera a la nostra dreta, despres creuem en la direccio que portem una gran clariana i, tot seguit, creuem la Riera de Caldes a gual per unes pedres. A l’altre banda de la riera sortim a una pista, la creuem, i prenem un cami que s’orienta al NO i aviat arriba al bonic Gorg de les Elies. Des del gorg girem a l’esquerra i creuem novament la riera per unes passeres de fusta una mica precaries i seguim un sender a l’altre banda (PR) que comença a pujar fent llaçades i amb algun curt tram empedrat fins sortir a una cruilla indicada, on seguim cap a Sant Sebastia de Montmajor (indicat, PR) pel sender fressat que planeja a l’esquerra (SO), mantenint a la nostra esquerra i avall la Riera de Sant Sebastià. Mes endavant, poc abans de sortir a una pista, ens desviem uns metres a l’esquerra per veure un gorg que forma la riera. Vist el gorg seguim el sender i tot seguit sortim a una pista, que seguim a l’esquerra e inmediatament creuem la Riera de Sant Sebastià buscant el millor pas. A l’altre banda deixem a la dreta l’acces a la masia la Vila i seguim per una pista al SE (senyals grogues) que aviat surt a una cruilla de pistes amb senyals de diversos colors. Continuem per la pista de la dreta i pujant (PR), despres la pista fa una llaçada, es redreça a l’O i aviat la deixem per un cami pedregos a l’esquerra (senyals blancs) que puja amb tendencia al S fins sortir a una cruilla de camins, on obviem tots els camins evidents i senyalitzats que veiem i prenem un corriol d’inici poc evident que puja a la dreta (S). Aviat el corriol esdeve mes clar i s’orienta a l’O fins sortir a una petita clariana, des d’on continuem per un cami herbat (O) que poc despres acaba sortint a una pista, que seguim a l’esquerra i pujant (punts grocs, PR). Aviat deixem la pista i seguim a la dreta per un sender (filat, punts grocs) enmig del bosc que s’orienta al SO. Mes endavant fem una curta davallada, pasem un filat i creuem el Torrent del Sot Negre, on trobem a l’esquerra les restes d’una construccio (moli?). Continuem pel sender fressat i despres d’una nova curta davallada arribem el Torrent de Sant Sebastià. En aquest punt ens desviem uns metres torrent amunt per veure una roca amb petites i curioses formes reconstructives i despres reprenem el sender, que aviat es bifurca: anem pel corriol de l’esquerra (punts grocs) que despres d’una curta pujada ens deixa al petit i bonic poble de Sant Sebastià de Montmajor, un conjunt de casetes al voltant de la ben conservada esglesia romanica de Sant Sebastià de Montmajor (s.XI-XII). Travessem l’unic carrer del petit veïnat i arribem a la porta d’entrada de l’esglesia, al costat de la qual, trobem la masia-restaurant “La Rectoria”. Voregem l’esglesia pasant al costat del cementiri i anem fins un indicador, on prenem un cami al SE (PR) que travessa un ampli pla. Poc mes endavant el cami esdeve sender fressat, creuem un torrent i seguim enmig del bosc en pujada progressiva i amb tendencia a l’E fins sortir a una pista (indicador), que seguim a la dreta uns pocs metres fins arribar a la carretera, que creuem a gual i prenem un corriol poc evident i emboscat que aviat surt novament a la carretera, que tornem a cruar pel dret i seguim per un corriol una mica perdedor i emboscat que ens torna a deixar a la carretera que, ara si, seguim uns metres pujant al S fins trobar un nou corriol poc evident a l’esquerra que s’enfila fort enmig del bosc (una mica embardissat i de mala petja) fins sortir novament a la carretera, la tornem a creuar i seguim a l’altre banda per una pista secundaria al S/SO en suau pujada. Despres la pista s’orienta al NO i, just abans d’arribar a un coll, deixem aquesta pista i prenem un cami a l’esquerra (SE, PR) fent un gir de 180º que acaba sortint a una pista-cami, que seguim a l’esquerra uns metres fins arribar a un collet on trobem una alzina monumental (indicador). Continuem cap al Pic del Vent (indicat, PR) per un corriol que s’enfila enmig del bosc al SE i despres a l’E fins assolir el cim del Pic del Vent (815m), coronat per una rosa dels vents, una senyera que a vist temps millors, un banc de fusta i una extensa panoramica sobre la plana vallesana. Continuem carenejant al S per un corriol fressat (punts vermells), pasem al costat d’una gran creu de formigó tombada a terra i tot seguit començem a baixar pel vessant E de la Serra Llisa al SE, pasem al costat d’unes antenes i sortim a una pista-cami (Coll de la Bassa Roja, indicador), que seguim a la dreta (PR, punts vermells) i davallant al SO. Poc mes avall, quan fa un revolt a la dreta, deixem la pista i prenem a l’esquerra un corriol (punts vermells) que seguim a l’O/SO fins sortir novament a la pista-cami que portavem, just quan aquesta fa un revolt (indicador). Seguim cap a Caldes de Montbui (indicat, PR, punts vermells) per un sender pedregos i fressat que baixa al SE i aviat s’endinsa al bosc fent ziga-zagues fins sortir a un cami, on trobem una alzina de bon tamany. Seguim el cami a la dreta (SE, PR) i al poc arribem a una pista-cami, que seguim a la dreta (S, PR) i, quan estem a punt de sortir a la pista d’una urbanitzacio, prenem un corriol a l’esquerra (punts vermells) que s’orienta al S/SE per una carena boscosa on trobem nombrossos arbres caiguts. Mes endavant pasem per un tram mes rocos i despres començem a davallar sempre enmig del bosc fins arribar a una bifurcacio, on seguim a la dreta (senyal de NO punts vermells) per un corriol un xic perdedor que pasa al costat d’unes fites termenals. Aviat el corriol esdeve mes fressat i, despres d’una costeruda baixada, arribem al Collet Català, cruilla de camins indicada. En aquest punt obviem tots els camins i pistes mes evidents que veiem i seguim un sender que surt a l’E enmig del bosc i baixant. Aviat trobem molts arbres caiguts i despres començem a davallar mes fort fins arribar al Torrent del Corró, des d’on continuem gairebe planejant al S/SE i pasant al costat de Cal Corró (ruïnes) fins arribar al Collet de Torre Roja, on seguim una pista-cami a la dreta (SE) que aviat ens deixa en el Poblat Ibèric de Torre Roja (antigament conegut com Puig Castellar). El poblat va ser dels més importants del Vallès i va ser habitat des del s.VI aC fins l’epoca medieval en diverses fases d’ocupacio perfectament explicades en els nombrossos plafons explicatius. De l’epoca medieval trobem una necropolis i la Torre Roja, que dona nom actualment al poblat. Al costat de la Torre Roja prenem un sender una mica pedregos que baixa fort al SE fent ziga-zagues enmig del bosc, on aviat trobem nombrossos arbres caiguts que anem evitant. Finalment acabem sortint a un cami, que seguim uns metres fins desembocar en una pista, punt on trobem a la dreta l’ermita de Sant Miquel de l’Arn (s.XI). Seguim la pista uns metres a la dreta i baixant enmig d’oliveres fins una cruilla indicada, on obviem totes les pistes que veiem i prenem un corriol que surt al NO tot planejant que va resseguint la Riera de Codony pel seu vessant orografic dret i a certa alçada. Aviat començem a trobar bastants arbres caiguts que dificulten una mica l’avanç (quina llastima com esta la riera). Poc mes endavant arribem a una cruilla de corriols, des d’on fem una “anada-tornada” seguint recte fins el Gorg d’en Pèlags, ubicat en una bonica i ombrivola raconada. Al costat del salt d’aigua trobem la Font (a dia d’avui raja), i on es forma el gorg trobem formacions de tosca i diverses petites cavitats. Desfem els pocs metres fins la cruilla i ara seguim el corriol que baixa serpentejant a creuar la riera tot evitant algun arbre caigut. A l’altre banda de la riera seguim un sender fressat que s’orienta al SE enmig del bosc fins sortir a una pista, que seguim a l’esquerra (E/NE, GR i PR) i, als pocs metres, la deixem per un cami a la dreta (GR i PR) que tot seguit es bifurca. Des d’aquest punt fem una curta “anada-tornada” baixant pel corriol de la dreta fins la Font de les Escales, al bell mig de la Riera de Codony i que a dia d’avui raja. Retornem a la cruilla i seguim el cami al NE entre camps, despres el cami s’incorpora a una pista, que seguim en la direccio que portem (GR i PR) envoltats de conreus. Mes endavant trobem una nova bifurcacio on seguim la pista-cami de l’esquerra, que aviat esdeve asfaltada i acaba sortint al costat del Parc de Can Rius, on girem a l’esquerra fins el punt d’inici.

***NOTA: Algun tram de cami poc definit i un xic embardissat en les dreceres de la carretera de Sant Sebastià (evitables anant per la carretera). Diversos trams on la caiguda d’arbres dificulta el pas, sobretot en la carena del Bosc de Guanta, a prop del Poblat Iber i el corriol que va per la Riera del Codony cap al Gorg d’en Pèlags (aquest ultim el tram mes incomode). Durant el recorregut trobarem senyals de molts colors, pero la ruta no segueix cap color en concret. Al Cami dels Ermitans trobem un facil i curt tram ben equipat amb amples grapes (gens aeri ni exposat) i dos trams equipats amb cadenes que son innecessaris, pero poden donar seguretat a gent poc habituada. Multiples opcions per retallar el recorregut. Cal precaucio en l’exploracio de la Cova dels Ermitans, a l’entrada de la qual cal baixar un resalt un xic incomode (recomanable portar una corda).